El nou finançament supera el tràmit del Consell de Política Fiscal i Financera abans d'afrontar el mur del Congrés
Ha tirat endavant amb el suport del Govern espanyol, la Generalitat de Catalunya i les Canàries i el rebuig de la resta d'autonomies del règim comú
Junts referma la voluntat de presentar-hi una esmena a la totalitat, el que en pot fer inviable la tramitació al Congrés i, per tant, que la reforma pugui aprovar-se

El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) celebrat aquet divendres a Madrid ha donat llum verda al nou model de finançament autonòmic amb el suport de Catalunya i les Canàries, a banda del Govern espanyol. Les comunitats governades pel PP -que han assistit a la cita, amb l'excepció de la Comunitat de Madrid, que les havia instat a no fer-ho-, Castella-la Manxa i Astúries -ambdues en mans del PSOE- han votat 'no' al sistema per "insolidari".
Superat el tràmit del CPFF, el model arribarà al Consell de Ministres, que l'aprovarà com a avantprojecte de llei orgànica i després aterrarà al Congrés dels Diputats. El Ministeri d'Hisenda calcula que necessitaran entre 10 i 12 dies per plasmar la proposta en text i aprovar-la en seu governamental. Serà la cambra baixa, però, on previsiblement toparà amb un mur de rebuig que, si no canvia, n'impedirà l'aprovació. Per exemple, Junts ha refermat aquest divendres el seu "no" al nou model de finançament i ha reiterat la voluntat de presentar-hi una esmena a la totalitat.
El model aprovat al Consell de Política Fiscal i Financera és fruit d'un acord entre el Govern espanyol i ERC i comporta un increment de recursos per a les autonomies de gairebé 21.000 milions anuals. A Catalunya, en concret, li correspondrien gairebé 4.700 milions més que l'actual sistema, aprovat el 2009 i que està caducat des del 2013. Malgrat que la proposta comporta guanys nets per a totes les autonomies, el gruix de les comunitats no s'han mogut del "no".
A la sortida de la reunió, la consellera d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Alícia Romero, ha manifestat una "satisfacció absoluta" amb l'aprovació del nou model de finançament. "Avui s'inicia un camí important", ha afirmat i ha cridat a "generar més consens" durant el tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats a través de les esmenes. "Necessitem avançar", ha dit. La consellera ha assegurat que a la trobada hi ha hagut un to "correcte" i "amable" per part de les comunitats del PP, malgrat el seu vot negatiu.
En canvi, les comunitats governades pel PP han criticat unànimement el nou sistema i han demanat que es retiri. Segons la consellera andalusa, Carolina España Reina, el model "trenca la igualtat" dels territoris per donar "privilegis a Catalunya" i ha estat "dissenyat per l'independentisme". "Totes les comunitats tenim clar que aquest sistema s'havia de negociar amb les comunitats, no entre Sánchez i Junqueras", ha dit, i ha afegit: "Esperem que no s'aprovi al Congrés". La consellera extremenya, Elena Manzano, ha reclamat "justícia i igualtat" en el model de finançament, i tot i que el seu territori guanya 216 milions addicionals el 2027 ha insistit que aquest model "només" beneficia Catalunya.
El decisiu 'no' de Junts
Perquè el model s'aprovi definitivament i es pugui posar en marxa cal la modificació de diverses lleis orgàniques al Congrés del Diputats, el que requereix una majoria absoluta de vots favorables que ara mateix no es dona. En aquesta tessitura el paper dels set diputats de Junts a la cambra baixa és decisiu i, de moment, el partit de Carles Puigdemont no es mou d'un "no" que liquidaria la reforma i suposaria que, almenys a curt termini, Catalunya hauria de seguir amb el migrat sistema actual.
El diputat de Junts al Congrés Josep Maria Cruset ha confirmat aquest divendres que el partit mantindrà l'esmena a la totalitat a la proposta de nou sistema de finançament. Cruset ha assenyalat que en el text demanaran un concert econòmic per a Catalunya i ha estès la mà a ERC, Comuns i PSC perquè donin suport a l'esmena un cop la proposta arribi a la cambra legislativa. Cruset ha criticat la proposta presentada al CPFF, ja que considera que és un "cafè per a tothom".
"Aquesta proposta també neix sense el suport parlamentari necessari en el Congrés dels Diputats i, per tant, no deixa de ser un brindis al sol sense la força política per poder prosperar i arribar a finalitzar la seva tramitació", ha etzibat. Per a Junts, la proposta és "clarament insuficient per a les necessitats econòmiques de la Catalunya actual".
Diferents és la posició d'ERC i Comuns. Els republicans, principals impulsors de la reforma, admeten que el nou model és "insuficient" però "infinitament millor" que l'existent, en paraules del seu president, Oriol Junqueras. "Ningú en treu menys, tothom en treu més", ha reblat Junqueras sobre el finançament, després que fa uns dies demanés "responsabilitat" als partits de cara a tirar-lo endavant al Congrés, en un clar missatge cap a Junts.
Pel que fa als Comuns, la seva líder al Parlament, Jéssica Albiach, ha proclamat després de la finalització del CPFF que "avui Catalunya fa un pas endavant per disposar d'un nou finançament per tenir molts més recursos pels nostres serveis públics". Per afegir que "davant l'estratègia del PP de fer-lo fracassar cal que totes les forces catalanistes estiguem a l'altura del moment i fem força per fer-ho possible".
Les claus del model
Si podem el focus en les principals novetats del model, una de les més importants és l'augment del percentatge de recaptació dels gran impostos que correspondrà a les comunitats autònomes. La cessió de l'IRPF passarà del 50% al 55%, i la de l'IVA, del 50% al 56,5%. També hi ha modificacions en els criteris de població ajustada, en els mecanismes d'anivellament i en la compensació entre territoris. El sistema incorpora també una clàusula d'statu quo perquè cap autonomia rebi menys recursos que amb el model actual.
També es modifiquen els mecanismes de solidaritat. L'anomenada nivellació horitzontal garantirà que totes les comunitats arribin almenys al 75% de la mitjana de recursos per habitant ajustat derivada de la seva capacitat tributària. Paral·lelament, l'Estat aportarà 19.000 milions a través de la denominada nivellació vertical per reduir en dos terços la distància de cada comunitat respecte de la que disposa de més recursos per habitant ajustat. El model també dona a les comunitats l'opció de rebre una part de l'IVA generat per les pimes establertes al seu territori. Finalment, també s'incorpora una clàusula que permetrà a cada comunitat decidir si s'acull al nou sistema o manté el rendiment que li proporciona l'actual.



Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.