La militància de la CUP ratifica de manera clara la decisió de no concórrer a les eleccions generals

Les bases de la CUP han ratificat de manera clara en una consulta telemàtica la decisió proposada per la Mesa Nacional de la formació de no concórrer a les eleccions generals del 29 de novembre. Segons han anunciat aquest dilluns el secretari general dels anticapitalistes, Non Casadevall, i la seva portaveu, Su Moreno, el 68,9% dels vots de la militància en la consulta ha ratificat la proposta de no participar als comicis, mentre que el 27,1% s'hi ha oposat i s'ha registrat un 1,6% d'abstencions.

En roda de premsa, Casadevall ha comentat que la decisió "respon a la voluntat d'actuar amb honestedat política i de prioritzar la construcció de les condicions necessàries per fer avançar el país nacional i socialment". També ha defensat que no es pot començar aquesta feina "des de la urgència d'una convocatòria electoral". En aquest sentit, la CUP considera que les eleccions espanyoles s'han convocat davant d'una dicotomia entre el PSOE i l'extrema dreta i que cal un horitzó polític que no quedi determinat per aquest marc.

Casadevall opina que "no només cal una candidatura electoral, sinó una força social organitzada que l'esmeni per complet". De la seva banda, Su Moreno apunta que "cal que tothom participi activament de l'escenari que s'obre: mobilització als carrers, construcció de poder polític, articulació de les lluites. I una aposta clara per fer de la vaga general [per l'habitatge] un punt d'inflexió".

Relacionat amb aquest tema

La CUP es decanta per no concórrer a les eleccions generals del 29 de novembre, a l'espera que ho ratifiqui la militància

Marc Font

Finalment, la CUP considera que el país és a les portes d'un "canvi de cicle polític" i que, davant d'aquesta situació, cal centrar els esforços en la "construcció d'una força nacional i popular forta i articulada". Des de fa mesos, la formació de l'esquerra independentista està dedicada a preparar les seves candidatures per a les eleccions municipals del 23 de maig del 2027, on pretén revertir la tendència a la baixa que va experimentar en l'anterior cicle amb les urnes.

Dues participacions

D'aquesta manera, la CUP seguirà amb dues participacions a les eleccions generals, que corresponen als dos últims comicis estatals, és a dir, els de juliol del 2023 i els de novembre del 2019. En el primer intent va aconseguir representació, amb dos diputats obtinguts a la província de Barcelona, mentre que en el segon va quedar-se sense presència a la cambra baixa.

Fa poc més de tres anys, la candidatura de la formació de l'esquerra independentista va estar encapçalada a Barcelona per Albert Botran, aleshores diputat al Congrés, mentre que l'altra representant dels anticapitalistes a la Cambra, Mireia Vehí, era la número 1 a la llista per Girona. En total, la CUP va obtenir 99.644 vots a Catalunya, el 2,81%, i a Barcelona -l'única demarcació on tenia opcions reals d'aconseguir escons- va quedar-se en el 2,52% -gràcies a 67.266 sufragis-, gairebé cinc dècimes per sota del llindar mínim del 3% per poder posar els peus al Congrés.

Aleshores la CUP vivia un cicle electoral marcadament a la baixa, que contrastava amb la situació que tenia el 10 novembre de 2019. En aquella ocasió, els cupaires van sumar 246.971 vots -el 6,37% del total a Catalunya- i van obtenir dos diputats per Barcelona, que van ser Mireia Vehí i Albert Botran, ambdós amb experiència prèvia al Parlament de Catalunya. La decisió de concórrer a les generals va tirar endavant de manera ajustada.

Relacionat amb aquest tema

De Catalunya a Andalusia: quines limitacions de mandats hi ha a l'esquerra alternativa?

Inés García Rábade

A les generals anteriors, que van fer-se a l'abril del mateix 2019, la CUP havia declinat participar-hi, però sí que hi va concórrer el Front Republicà, l'aliança entre Poble Lliure -una de les organitzacions integrants de la CUP-, Som Alternativa i el Partit Pirata, que va reunir 113.807 sufragis -el 2,74% dels emesos a Catalunya- i no va aconseguir representació.