Marx és tendència en plena revolta per l'habitatge

"Un fantasma recorre Europa: el fantasma del comunisme". Amb aquesta cèlebre frase comença el Manifest comunista, escrit per Karl Marx i Friedrich Engels el 1848. Les seves cerques a Google des d'Espanya han tingut un destacat repunt en les últimes setmanes, coincidint amb l'esclat de protestes per l'habitatge. També han augmentat les consultes d'altres textos de la mateixa tradició política, com El capital, l'obra en la qual l'autor alemany posa les bases del seu sistema de pensament. I és que el marxisme ofereix un marc teòric fèrtil per comprendre la crisi habitacional que ha encès la flama als carrers.

“En moments de crisi econòmica, i sobretot de mobilització popular davant la mateixa, hi ha un retorn a buscar explicacions materialistes d'aquests processos”, apunta a Público César Rendueles, filòsof i sociòleg, actualment investigador al CSIC i autor d'obres com Contra la igualdad de oportunidades (2020) o A la sombra de Marx. La conjuntura política actual reflecteix “un model d'acumulació econòmica que, de sobte, deixa veure les seves costures”.

Clara Ramas també és filòsofa, ha traduït El 18 Brumari i és autora de Fetiche y mistificación capitalistas: La crítica de la economía política de Marx (2018). En conversa amb aquest mitjà, explica que l'anàlisi del pensador alemany "és molt abstracte, perquè tracta d'un objecte que és molt abstracte: el capital". No obstant això, la tessitura de l'habitatge “és un cas clar de com aquesta lògica tan abstracta no és compatible amb criteris mínims de benestar”. Allò que pot ser molt complex d'entendre, queda a la vista de tots quan s'aterra sobre un exemple concret. Això és el que estaria passant amb la incapacitat d'accedir a una llar. "La gent busca respostes per intentar entendre una mica millor perquè estem governats per aquesta lògica abstracta que no respon a nocions mínimes que l'habitatge hauria de ser un dret, o que hauríem de tenir temps lliure, o que hi hauria d'haver unes condicions de repartiment de la riquesa mínimament raonables".

Relacionat amb aquest tema

Pepe Gutiérrez, un lluitador per la igualtat

Marià de Delàs

Una altra manera d'entendre el món

El marxisme "no és una vareta màgica", diu Rendueles, però "aporta una cosa molt important en aquests moments, que és trencar amb la normalitat", matisa."Ens fa veure que coses que donem per fetes, com acceptades, com a pròpies de persones d'ordre i gent responsable, en realitat no ho són. A l'inrevés, són dinàmiques molt nihilistes que condueixen a situacions catastròfiques”. Davant d'aquestes conseqüències, Ramas destaca que "tots intuïm que la política va sempre darrere de l'economia, que el que de veritat importa no s'està decidint al Parlament, sinó en una altra part, i que la capacitat de la política per decidir sobre el que passa als mercats en realitat és molt petita". La filòsofa assenyala que les lectures marxistes permeten donar un marc explicatòria a aquesta incapacitat de les esquerres institucionals per respondre als malestars socials.

"La gent busca una explicació millor i un tipus d'acció política més eficaç", incideix la investigadora. "Tenim la sensació que, malgrat que hi hagi millores, sempre segueixen guanyant els mateixos ". El sentir dels carrers recupera aquesta idea, i mostra el cansament enfront dels desnonaments i la crisi habitacional, que en aquest cas es revelaria com una crisi d'acumulació de capital, segons explica Rendueles. És per això que la ciutadania cobra un renovat interès pels textos marxistes que llancen llum sobre aquests processos.

Auge de l'interès després d'un estiu de poca atenció

Els números de cerca no són molt diferents pel que fa a altres període de l'any. Segons les dades consultades a Google Trends, les consultes del Manifest es troben en un 58%. Es tracta d'una escala relativa en què el 100% representa el pic de popularitat, que en aquest cas va tenir lloc el 2004 –i no s'han tornat a repetir els mateixos nivells després–. El terme "marxisme-leninisme" també ha tingut un notori repunt des de finals de setembre i es troba en un 78% -va arribar al seu punt màxim el 2008, durant la crisi financera, encara que també ho va fer aquest mateix any, entre febrer i març-.

Si es mira només el període immediatament anterior, aquestes xifres relatives creixen. En el cas del Manifest aquest repunt és del 5.000% respecte al mes anterior. Cal subratllar que és un comportament habitual, tal com registra Google Trends al llarg del temps. No obstant això, l'últim tret de cerques arriba després d'un estiu en què l'interès ha estat gairebé nul. Aquesta renovada popularitat ha succeït en l'última setmana de setembre, quan Maricarmen, morta aquest dimecres als 87 anys, va ser desnonada de la seva llar de tota la vida. Això va encendre l'espurna d'una onada de protestes per l'habitatge que ha agitat tot l'Estat.

Relacionat amb aquest tema

"Hem de canviar els relats per generar agències col·lectives per a una confrontació política àmplia"

Marc Font

Setmanes en què passen dècades

"Hi ha dècades en què no passa res i setmanes en què passen dècades", va dir Lenin. El Manifest comunista es va publicar per primera vegada el 1848, any en què va ocórrer l'anomenada Primavera dels pobles. A França van proclamar la seva Segona República, hi va haver revoltes a l'Imperi Austríac i intents d'unificació d'Alemanya i d'Itàlia. Aquests moviments van lluitar per la democratització dels estats i les millores laborals de les noves societats industrialitzades a Europa. L'historiador Eric Hobsbawn va anomenar el període entre 1789 i 1848 l'era de la revolució. En el seu llibre homònim, publicat el 1962, escriu: "Tot un continent esperava, disposat a transmetre a l'instant les primeres notícies de la revolució, de ciutat en ciutat, pels fils del telègraf elèctric".

Les condicions materials són diferents, però el període actual també compta amb mobilitzacions per tota Europa. Les protestes estudiantils contra les retallades de l'educació pública a França segueixen lluitant contra el Govern gal, amb prop de 6.900 persones detingudes, majoritàriament estudiants menors d'edat. 30.000 persones s'han manifestat aquest divendres a Brussel·les contra les polítiques d'austeritat del Govern belga. També a Atenes milers de persones van sortir als carrers contra la visita de Marcos Rubio, secretari d'Estat dels EUA. "Estem vivint cicles polítics molt efervescents, on coses que poc abans semblaven impossibles, de sobte, en tot just uns mesos, es fan factibles", reflexiona Rendueles. I això mateix s'aplica a Espanya, on el món també té posada la mirada.

Relacionat amb aquest tema

El Moviment Socialista guanya pes a Catalunya amb nous fronts en l'habitatge, l'antifeixisme i la cultura

Ona Falcó

El 23 de setembre la Policia va expulsar Maricarmen Abascal de casa seva. Era dimecres. El 26 de setembre, dissabte, una manifestació massiva va recórrer els carrers de Madrid. Aquella mateixa nit, el Sindicat de Llogateres va començar una acampada a la Puerta del Sol, on el nombre de tendes de campanya no para de créixer. La iniciativa s'ha anat replicant a tots els territoris de l'Estat. La pressió va obligar que el Consell de Ministres aprovés dos decrets de vivenda amb mesures urgents dimarts, 29 de setembre. Tots dos van ser tombats al Congrés el divendres, 2 d'octubre. L'endemà, els sindicats d'habitatge van convocar protestes multitudinàries a 50 ciutats. La societat civil reclamava amb més i més força una vaga general.

Aquest dilluns, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la dissolució de les Corts Generals i una crida a les urnes per al 29 de novembre. Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, van convocar aquest dimecres una vaga general per primera vegada en 14 anys, que tindrà lloc l'11 de novembre. Maricarmen va morir a l'hospital aquell mateix dia. 20.000 persones van caminar des de Sol fins al seu portal en el seu honor aquest dijous. Continuen les assemblees i els treballs d'organització, amb la mirada posada en la jornada de l'11-N. Tot això ha ocorregut en tot just tres setmanes.

Què ofereix el marxisme a la crisi de l'habitatge?

“Tota la legislació al voltant de l'habitatge, tot el model de desenvolupament urbanístic, l'estructura immobiliària... és una recepta per al caos i l'empobriment de les classes populars”, descriu Rendueles. La qüestió de classe i l'antifeixisme estan molt presents en les mobilitzacions actuals, que han servit d'escenari per estendre la visibilitat de discursos i organitzacions netament comunistes. Exemple d'això és la Coordinadora Juvenil Socialista (CJS), que ha omplert els carrers de les seves característiques banderes vermelles. El marxisme torna a marcar tendència perquè en aquesta tessitura “dona un agafador, una certa perspectiva per entendre què passa quan un bé de primera necessitat, com és l'habitatge, s'usa com un bé d'inversió per incrementar els beneficis especulatius”, apunta el filòsof i sociòleg.

Recuperar el marc teòric marxista és útil perquè “Marx és l'únic que ha fet una anàlisi definitiva de què significa el capitalisme”, remarca Clara Ramas.”I cada vegada tenim més clar, hi ha molts símptomes: la crisi climàtica, el problema de l'habitatge, la crisi de cures... Tothom comença a adonar-se d'una manera intuïtiva que el capitalisme és un problema”. En aquest context, "és normal que intentin sorgir respostes". D'acord amb la filòsofa, "està bé intentar elaborar una resposta que vagi a l'arrel del malestar".

Significa això que ens trobem a les portes d'una nova revolució socialista? Per a Rendueles tot depèn de la capacitat dels grups més a l'esquerra per ocupar el centre mediàtic. Quan això succeeix, els discursos que fins llavors s'entenien com a "radicals" adquireixen una major acceptació. Però fins ara la balança ha estat més aviat a l'altra banda, amb l'ombra de l'auge reaccionari. "Estem lluitant perquè no hi hagi un govern d'extrema dreta amb vincles amb organitzacions neonazis internacionals”, expressa l'investigador. Per aquest motiu, les seves expectatives no són massa altes. "D'aquí a sis mesos, no tinc la menor idea de si tindrem masses proletàries prenent el Palau d'Hivern, però a dia d'avui, diria que és un horitzó una mica llunyà", vaticina. "Tant de bo em confongui, ho dic sense cap ironia".