Què implica la sentència que tomba bona part del decret que blinda el català a l'escola?

Nou capítol judicial contra el català a l'escola. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat anul·lar provisionalment bona part del decret de règim lingüístic educatiu que blinda el català com a llengua vehicular a l'escola. La sentència no és ferma, però mentre el Tribunal Suprem estudia els recursos de cassació, el TSJC ha estimat parcialment el recurs de l'entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) i ha declarat nuls els articles del decret que ja va anul·lar la sentència del 8 de setembre de l'any passat. Per tant, resolució d'avui no canvia la situació de fons.

La resolució feta pública aquest dilluns, amb les escoles de vacances per Setmana Santa, és un capítol més de la batalla judicial contra el català a l'ensenyament iniciada pel Govern del PP de Mariano Rajoy. El Ministeri d'Educació, a través de l'Advocacia de l'Estat, va presentar un recurs contra diverses resolucions del Departament d'Educació en matèria d'ús de les llengües vehiculars en l'ensenyament.  

L'any 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va concloure que corresponia fixar un ús vehicular mínim de les llengües oficials que "permetin redreçar l'actual situació contrària a l'ordenament", i fixava el mínim en el 25%, el que implica fer una assignatura troncal en castellà al marge de la pròpia de llengua castellana. Una resolució que el 2021 va avalar el Tribunal Suprem. Qui encara no s'ha pronunciat és el Tribunal Constitucional.

Mentrestant, l'any 2022, el Departament d'Educació -sota el Govern de Pere Aragonès- va desplegar un decret d'usos lingüístics que remarcava el caràcter vehicular del català a l'escola i reforçava la seguretat jurídica als centres davant de possibles requeriments judicials. El decret que ara el TSJC  ha ordenat anul·lar provisionalment.

Quins articles anul·la la sentència i quins no?

En total, són 11 els articles anul·lats total o parcialment que, entre altres coses, fixen el català i l'aranès a la Val d'Aran com a llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge i com a llengües habituals en l'activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions. Segons explica en declaracions a Públic la directora de Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, la resta d'articles, "alguns també importants però de caràcter més procedimental", continuen vigents perquè no van ser impugnats pel tribunal.

Segons Carandell, això significa que no hi ha hagut "cap canvi real" en la situació. "Al contrari, es reforça la idea que el decret continua vigent en la part no anul·lada, i que la Generalitat ja no té excuses per no aplicar aquests articles". Per tant, demana al Govern que apliqui la resta d'articles, com fer complir el projecte lingüístic als centres educatius, poder sancionar docents que no el segueixin o exigir el nivell C2 de català per als mestres en el termini previst.

Carandell també critica que "s'està intentant construir un relat distorsionat, fent veure que la resolució judicial bloqueja tot el decret, quan en realitat només afecta una part concreta". Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha volgut "deixar clar el compromís" del seu Executiu en la defensa, no només de la llengua, sinó del model d'escola catalana. "El Govern hi està compromès", ha assegurat Illa en un acte a Barcelona, però no ha fet referència a quan començarà a aplicar el decret.

Entre els articles anul·lats també n'hi ha que estableixen la garantia de la "presència adequada del castellà per garantir la competència lingüística de l'alumnat en finalitzar l'etapa educativa obligatòria", seguint els projectes educatius, i altres articles que equiparen la llengua de signes catalana al català o l'aranès en el cas dels alumnes sords. La sentència també anul·la el fet que el català sigui la llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o la llengua única d'acolliment de l'alumnat nouvingut sense preveure mecanismes d'aprenentatge equilibrat del castellà.

En la resolució feta pública aquest dilluns, el TSJC rebutja altres peticions de l'entitat espanyolista, que reclamava que el tribunal ordenés al Departament d'Educació que emetés una instrucció general als centres i presentés un informe de compliment al tribunal.  

Relacionat amb aquest tema

Òmnium insta les institucions i partits a blindar el català a l'escola aquest 2026 davant els nous reptes

Judit Castaño

Què diu el decret de règim lingüístic educatiu?

El decret parcialment anul·lat s'empara en la llei del 2022 sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari i també en el decret llei del mateix any pel qual es fixen els criteris per elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El Govern va impulsar aquestes normatives per blindar el sistema d'immersió lingüística davant de les resolucions judicials que obligaven a un mínim del 25% dels ensenyaments en castellà, com el cas de l'escola de Canet de Mar.

El TSJC ja va suspendre cautelarment l'estiu del 2024 el decret, tot recordant diverses sentències sobre la necessitat de garantir el 25% de castellà en diverses escoles. Ja avançava que aquest decret "dona cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l'ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català". 

La batalla judicial segueix mentre l'ús del català cau

La resolució arriba en un moment en què l'ús del català a Catalunya cau en picat, sobretot entre els més joves. Segons l'Enquesta a la Joventut de Barcelona 2025, feta a 1.500 joves d'entre 15 i 34 anys residents a la ciutat, tres de cada deu joves de Barcelona (el 30,8%) no parlen mai en català i l'ús de la llengua es desploma des del 2015. D'acord amb les dades, només un 17,8% té el català com a llengua predominant, mentre que el gruix dels joves, un 53,6%, té el castellà com a llengua d'ús més habitual.

Segons l'última enquesta d'usos lingüístics de la població que el Govern elabora cada cinc anys, només un terç de la població de Catalunya té el català com a llengua habitual, és a dir, en el seu dia a dia. El 2018 un 36,1% dels catalans tenia el català com a llengua habitual, ara és el 32,6%, quatre punts per sota. Fa vint anys, el 2003, la xifra se situava al 47,2%.