Entrevista a Pilar Castillejo, diputada de la CUP"La 'bona gestió' del PSC s'ha convertit en trens que no funcionen i un començament de curs caòtic"

Pilar Castillejo (Ripollet, 1969) ha construït bona part de la seva trajectòria política des del municipalisme d'esquerres i l'independentisme. Vinculada al Col·lectiu Obrer i Popular (COP) de Ripollet (Vallès Occidental), va formar part de la confluència que va desbancar el PSC de l'alcaldia del municipi el 2015 i va exercir com a tinenta d'alcaldia durant dues legislatures, fins al 2023. El seu recorregut institucional l'ha portat al Parlament, on va aterrar el 2016 i on actualment és presidenta del grup parlamentari de la CUP al Parlament de Catalunya. 

Ens trobem amb ella a la seu nacional de la CUP, a Barcelona, per abordar l'inici del nou curs polític, fer balanç de la primera meitat del mandat del Govern de Salvador Illa, futurs pactes o negociacions amb el PSC, la crisi en l'educació pública, les polítiques d'habitatge i el debat sobre el nou finançament. També parlem de l'estratègia del partit de cara a les municipals i la possibilitat que la candidatura àmplia anunciada a Barcelona s'estengui a més municipis i ciutats de Catalunya. 

Estem a l'equador de la legislatura catalana. El Govern n'ha fet un balanç positiu i el president Illa parla de "prosperitat" i "estabilitat" després d’anys de bloqueig. Quin balanç en fa la CUP? 

Al president no li queda altre remei que fer aquest discurs cofoista, però és complicat tenir un discurs positiu mirant la realitat del que ha fet el Partit Socialista durant aquests dos anys a Catalunya. D'una banda, ven prosperitat, però prosperitat per a qui? Quan la pobresa augmenta, quan cada vegada és més difícil arribar a final de mes, quan puja l'IPC, però no s'apugen els salaris... Pot vendre aquesta idea de prosperitat perquè els paràmetres que utilitza per mesurar l'abundància econòmica és el PIB, que al final el que mesura és la productivitat, però no realment si està millorant la vida de la gent. Això en termes més macroeconòmics, però després hem d'assenyalar dues coses més. La primera és que tot allò que ens va prometre que faria s'ha convertit és en molt poca cosa. Tot són propostes per d'aquí a uns anys, als ciutadans no ens ha canviat la vida, al contrari. Allò que al principi es va presentar com a "bona gestió" al final s'ha acabat convertint en trens que no funcionen, un començament de curs caòtic per als docents o la construcció d'habitatges que no veurem. Tot són promeses que avui i ara no arriben. 
​
​Pel que fa a aquest suposat pacifisme que venia Illa, aquests dos anys s'ha demostrat que menys independentisme no vol dir que el país vagi millor. L'independentisme va patir un descens normal després del 2017, però aquest 11 de setembre ha tornat a haver-hi molts brots verds als carrers. L’independentisme popular, que és el que la CUP reivindica, torna a estar en un moment en què reconeix que l'única sortida per tenir un país millor i més lliure és aquesta: la independència.

Fa molt de temps que denunciem el paper que estan fent els Comuns i Esquerra donant suport a un partit, el PSC, que no està complint res del que ha dit

Però la veritat és que amb l'aprovació dels pressupostos, Illa s'ha assegurat l'estabilitat política. ERC i Comuns hi han votat a favor a canvi de mesures en habitatge, educació o promeses d'inversions en transport públic, entre d'altres. Enteneu el seu suport? 

Fa molt de temps que denunciem el paper que estan fent els Comuns i Esquerra donant suport a un partit, el PSC, que no està complint res del que ha dit. Encara més, jo crec que una part important del suport que li dona Esquerra no és d'acord amb coses que estiguin aconseguint a Catalunya, sinó en coses que es prometen des de Madrid, on es veu que el cicle polític del PSOE ha acabat. Un partit que a més mai ha complert cap de les promeses que ha fet. Aleshores et preguntes: per què esteu donant suport a canvi d'unes promeses que es fan en un altre país en què, a més a més, veus que t'estan contínuament venent la moto? És a dir, no té absolutament cap sentit. I els Comuns és un espai que viu de blanquejar el PSC, que et venen unes polítiques una miqueta més d'esquerres, però que al final dona suport absolutament en tot al PSC.   

Però en aquesta legislatura vosaltres també heu arribat a pactes amb el PSC, principalment en matèria d'habitatge. Esteu oberts a més pactes amb els socialistes?   

Nosaltres no hem arribat a cap pacte amb el PSC.  Vam portar propostes que el PSC ens ha comprat; hem traslladat al Parlament propostes que ens van presentar els sindicats d’habitatge. Part de la nostra feina és fer de corretja de transmissió dels moviments socials i portar-la al Parlament. Això és l’essència de la CUP, el municipalisme i la corretja de transmissió dels moviments socials al Parlament. En el cas del decret llei sobre mesures per l'accés a l'habitatge ens ho van comprar perquè era de sentit comú, perquè millorava molt allò que tenien. Nosaltres vam portar una cosa que la majoria parlamentària de PSC, Esquerra i Comuns van recolzar perquè millorava la proposta que ells tenien i la van tirar endavant. 

El PSC ens aprova moltes propostes que portem al Parlament perquè són de sentit comú

Doncs diguem-ne negociació o punts en comú, una cosa que no s'havia vist fins ara. 

[El PSC] ens aprova propostes [al Parlament] en matèria de clima, llengua, drets lingüístics… Hi ha moltes propostes que portem al Parlament que s'aproven perquè són de sentit comú. En el cas del decret llei sobre mesures per l'accés a l'habitatge, és una política que el PSC li estava donant molta importància i la van voler visibilitzar més. Va ser un muntatge d'imatge del PSC per fer veure que està fent polítiques progressistes. Coincidint amb aquella època, també vam aconseguir un acord amb Comuns, PSC i ERC que millorava les condicions dels bombers opositors i no va sortir cap foto. Per què? Perquè no és una política principal del PSC.

Donareu suport a la llei per limitar les compres especulatives, que en principi s'ha de votar en poques setmanes al Parlament, amb un redactat modificat després de les objeccions del Consell de Garanties Estatutàries?  

La CUP va presentar una llei alternativa per prohibir la compra especulativa que anava més enllà perquè recollíem totes les peticions, tot el treball que s'ha fet amb el sindicats d'habitatges, amb el Sindicat de Llogateres i amb la COSAC. Recollíem totes aquestes propostes, una llei que estava més avançada, que no delimitava segons el territori, sinó que tenia una mirada més àmplia. Nosaltres hem presentat aquesta alternativa i hem de veure de quina manera es poden acabar acordant coses. Per això no estem totalment d'acord amb aquest text que s’ha presentat ara mateix.  
​
​Per altra banda, no és obligatori acceptar el que diu el Consell de Garanties Estatutàries. Pots escoltar-ho i valorar què pots fer i què no. Per a nosaltres, és un informe bastant restrictiu, fins i tot pel que fa als conceptes. Per tant, no comprem aquest informe, es passa de restrictiu i, a més a més, tampoc comprem que l'hàgim d’acceptar i incorporar totalment a la llei, perquè no és obligatori. Per tant, nosaltres som partidaris de forçar els límits. És un tema prou important, anem fins al final.

Intentarem que tot allò que porta el nostre text legislatiu de la llei contra l'especulació sigui el que s'aprovi. Tant de bo hi hagi consens

Llavors sí que hi pot haver un consens. 

Intentarem que tot allò que porta el nostre text legislatiu sigui el que s'aprovi. Tant de bo hi hagi consens. Ara bé, partim de dos textos diferents.  

Quines altres mesures creieu que es podrien perdre a escala autonòmica per abordar la crisi de l'habitatge, consolidada com el primer problema dels catalans?  

Recuperar tots els pisos buits que són propietats de bancs que van ser rescatats amb diners públics. Tenen en propietat un parc d'habitatge brutal.   

Segurament el conflicte a Educació és el que més està desgastant el Govern. Fa uns dies, el president Illa va anunciar un debat de país per abordar la crisi estructural al sector. Què n'espereu?  

Depèn de com el vulguin plantejar. El que no pot ser és que el PSC vulgui substituir amb aquest debat la negociació necessària que té pendent perquè hi ha un conflicte obert al carrer. Hi ha un conflicte que ha de resoldre parlant amb els docents i sindicats que van rebutjar l'últim preacord. De fet, el debat ja es va iniciar fa dos cursos. I com que no hi va haver resposta, el curs passat, els docents van sortir al carrer a continuar aquest debat. Per tant, aquí ja tenim un debat encès. Entomem-ho. D'altra banda, és legítim que el Govern vulgui impulsar-ho amb més actors, però ha d'haver-hi una sèrie de condicions. Primer, hem de parlar de l'escola pública. I, per tant, hem de parlar amb l'escola pública. I el Govern li ha encarregat al Consell Educatiu, on hi ha la Pimec, Foment del Treball, tota la patronal de l'escola privada... Són aquests els que han de dictar què s'ha de fer amb l'escola pública? És com demanar-li al llop com hem de cuidar les ovelles. Es pot preguntar, però no pot ser el teu interlocutor principal, ni el que surti d’aquell debat es pot vendre després com un consens.

S'ha d'obrir un debat, però amb els actors que formen l'escola pública. Amb els sindicats, amb famílies, també hi ha moviments de defensa, però de l'espai de l'escola pública, que és el que el Govern ha de defensar de manera prioritària, perquè és el que depèn de la Generalitat. I, a més a més, si volen que entrem altres interlocutors, ha de ser un debat honest. Quin sentit té que nosaltres discutirem una agenda que fa no sé quants mesos ha decidit l'OCDE que és la que aquest país necessita? S'han de parlar d'altres temes. La CUP plantejarem quins són els temes que s'han de discutir perquè tingui sentit. Hem de poder condicionar el debat. Si ens hem d'asseure a escoltar el que diuen i a fer veure que hi ha un consens, doncs no. L'educació necessita reformes estructurals i està bé que tothom, tot el país, hi participi. Però si som honestos.   

Necessitem que els consensos en educació siguin amplis i que especifiquin com creixem i, sobretot, en què gastem els recursos

A curt termini, per on creieu que passaria la resolució del conflicte amb els docents? 

Ràtios, que hi hagi més professionals dins de l'aula, i blindar l'escola pública. No podem continuar tancant línies. Aquest curs s'han tancat més d'un centenar de línies d'I3 i de primer d’ESO. I això només a la pública, no a la concertada. A la concertada continuen passant sempre la mateixa quantitat de diners pels seus concerts. Sí que hi ha una part de la natalitat que baixa, però molt poca. Ni s'ha aprofitat per abaixar ràtios, ni per augmentar la quantitat de professionals a l'aula, sinó que senzillament es deixa que aquest trasbals vagi cap a la concertada i no s'està reforçant la pública. És imprescindible blindar la pública: ni un tancament més de línies. El que no pot ser és que hi hagi una sobreoferta concertada i es vagi aprimant la pública d’aquesta manera. 

Illa es va comprometre a augmentar la inversió en Educació fins al 6% del PIB, tot i que posteriorment el Govern ho ha vinculat al nou finançament i ha avisat que, en tot cas, l'increment serà gradual. Què n'espereu d'aquest anunci? 

Que cal un increment de la despesa pública en educació és evident. A Europa som el cinquè país per la cua en inversió, i darrere nostre només hi ha Grècia, Hongria, Malta i Romania. Aquests són els únics que fan menys inversió que Catalunya. És evident que no estem fent la inversió que toca. El president Illa diu que som els que hem fet més esforç perquè hem incrementat el pressupost. Però no hem arribat ni al 4%, l'únic que ha fet és incrementar la partida. Però no ens hem mogut del 4%, estem al 3,9%. És imprescindible més inversió en educació. Una part serà en professorat, però no només. Hi ha escoles que cauen a trossos, cal inversió també física, calen molts tipus de professionals per dotar la inclusiva quan toca. Crec que està molt bé que puguem consensuar de quina manera s'aplica aquest increment i fins on hem d'arribar. 
​
​El 6% és complicat d'assolir. Ja sabem que no s'arribarà al 6% si estem al 4% des de fa moltíssims anys. S'ha de fer d'una manera progressiva, però s'ha d’agafar el compromís que anirem cap aquesta direcció. I aquest compromís ha de ser de tot l'arc parlamentari. No podem agafar compromisos d'aquí a 10 anys pensant que els complirà el PSC, perquè no ens governarà eternament. El PSC perdrà les eleccions i ens governarà un altre partit. Per tant, necessitem que els consensos siguin amplis i que especifiquin com creixem i, sobretot, en què ens ho gastem. Si ha de servir per passar-li tots els diners a la concertada i que la pública vagi cada vegada afeblint-se més, com està passant ara, malament. S'ha de prioritzar la pública, que és la que té més diversitat.

El nou finançament és un pas endavant, però és una cursa de quilòmetres en què ets mous 50 centímetres

Que els serveis públics catalans estan tensionats és evident, només cal veure les reclamacions dels treballadors públics de diferents àmbits com el sanitari o l'educació. Falten recursos per dimensionar-los a la Catalunya dels 8 o 10 milions? 

Com a prèvia, quan parlem del sector públic, parlem d'educació i de sanitat i de tot el món dels drets socials, i d'un sector públic molt concertat i delegat. El país ha canviat molt en molts sentits. No només amb el creixement i amb persones nouvingudes, és un país que ha canviat molt, on cada vegada els desequilibris i les desigualtats econòmiques i socials són més grans, on la pobresa s'està enquistant i això també fa que les necessitats d'un sector públic fort siguin més altes. Per tant, no només pels canvis demogràfics, també pels canvis socials i econòmics de la nostra societat. El sector públic no s'ha adaptat. Hi ha hagut molts canvis a la societat i no s'han fet els canvis adequats al servei públic. Sense anar més lluny, en temes educatius, la complexitat ha passat del 18 al 33% en quatre anys. Han augmentat els recursos per a la inclusiva? No. És evident que no estan dimensionats, però no només pels nouvinguts, sinó per la realitat social que tenim. 

Un nou finançament autonòmic pot ser una via per aconseguir almenys una part d'aquests recursos? 

Benvinguts siguin tots els diners que arribin a Catalunya, perquè realment patim un infrafinançament com a país des de fa molts anys. Però el nou finançament és una galleda d'aigua per apagar un incendi perquè el dèficit que tenim és molt més gran del que sembla que estan parlant ara mateix. Llavors, d'una banda, que hi hagi una millora en el finançament del país és bo, però tampoc el que podem fer és dir que amb això resoldrem els problemes que tenim, perquè ni és suficient ni ens donen prou autonomia per acabar de decidir sobre la nostra economia, sobre els nostres impostos, sobre com els gestionem i sobre com els recaptem. Per tant, és un pas endavant, però és una cursa de quilòmetres en què ets mou 50 centímetres.   

Tenint en compte l'aritmètica actual del Congrés i el possible escenari polític que surti de les eleccions generals de l'any vinent, veieu factible alguna alternativa que superi l'acord de finançament entre ERC i el PSOE?   

L'objectiu del PSOE mai ha estat que Catalunya tingui més sobirania

Hi ha moltes coses que no s'atreveixen a fer els governs d'esquerra i que després posen els governs de dretes i les fan. Això, històricament, també ha passat. En el futur no sabem què passarà. El que hi ha ara és bo, però és insuficient. Per tant, esteu negociant ara, doncs apreteu ara. Nosaltres no estem negociant amb el PSOE a Espanya, però els que ho estan fent, que facin la seva feina i collin. Com més aconsegueixin, millor, perquè no sabem què passarà després. És cert que a Espanya, també quan governa el PSOE, hi ha una catalanofòbia brutal i sembla que qualsevol avenç en autogovern sigui un drama a les Espanyes.  
​
​Tampoc veiem que hi hagi avenços reals en autogovern amb un govern del PSOE a Espanya. És cert que s'ha aprovat la llei d'amnistia, però per buscar la pacificació del conflicte. És evident que Puigdemont no ha fet res. Però està a l'exili perquè els governs on el PSOE ha participat han dit que tot allò era il·legal i que el tancaria a la presó com van posar els altres. Però aquí el PSOE hi ha participat amb el 155. Jo no he vist que hàgim avançat amb el PSOE governant a l'Estat. No han complert cap de les promeses que ha fet.  L'objectiu del PSOE mai ha estat que Catalunya tingui més sobirania. Sempre xocarem amb el PSOE en la defensa dels nostres drets nacionals i socials.

El PSC diu que no podem fer costat a Aliança Catalana perquè és contrària als drets i després no respecta el nostre dret a decidir com a poble

Heu estat molt crítics amb actuacions del Departament d'Interior, des de les infiltracions d'agents a les assemblees de docents, fins a l'actuació dels antiavalots en mobilitzacions, ja sigui en suport de Palestina o durant la Diada. Acaba de dimitir el fins ara cap polític de la policia, Josep Lluís Trapero. N'hi ha prou o penseu que calen canvis més profunds?  

Parlon va demanar disculpes per aquestes infiltracions perquè deia que suposaven una vulneració de drets fonamentals. Aquesta setmana el cap de la comissaria general d'informació, Carles Hernández, les ha justificat. Això és un atac a la consellera. Si aquest és el concepte que té al cap de la comissaria d'Informació del que són els drets de les persones, l’han de cessar de manera fulminant. Cal que fem una auditoria interna que clarifiqui quins són els protocols, quins són els procediments, com es donen les ordres en aquesta comissaria. No pot ser que s'infiltrin d’aquesta manera, que defensin l'extrema dreta com la defensen a les manifestacions, ja siguin per Palestina o per la independència. Per la Diada, després del concert d'Òmnium, els Mossos van apallissar independentistes mentre una estona abans havien posat catifa vermella a la senyora Orriols perquè travessés plaça Catalunya. Cal que ens expliquin qui pren les decisions, qui decideix qui s'ataca, per què i a partir de quins protocols. S'ha de fer neteja al Departament d'Interior.

Després d'anys de retrets, sembla que aquest any per la Diada a l'independentisme hi ha hagut un cert consens per "aïllar" Aliança Catalana. És la manera d’aturar l'ascens de l'extrema dreta nostrada? Com ha d'afrontar l'independentisme els resultats que li pronostiquen les enquestes? 

Per una banda, si Aliança Catalana és una força contra la qual, per les idees que defensa, que són contràries als drets, s'acorda fer un cordó sanitari, ha de ser fins al final. No serveix de res fer-li un cordó sanitari però després fer-li costat o especular que es podrà governar amb ells en determinats ajuntaments. Llavors, o fas una cosa o fas la contrària, però no ho fas a mitges.    
​
​Per altra banda, si defensem que no podem fer costat a Aliança Catalana perquè és contrària als drets i tu tampoc no respectes tots els drets, t'estàs fent al llit de tu mateix. Al PSC li va molt bé aquesta especulació contra Aliança Catalana per presentar-se com el front contra l'extrema dreta que representen Aliança Catalana i Vox, però al mateix temps no respecta tots els drets. El PSC no respecta els drets nacionals. Aquesta trampa l'acaba veient tothom. S'omplen la boca dient que respectem drets quan a l'hora de la veritat ni les polítiques que fan serveixen per respectar el dret de les persones que més ho necessiten, ni en cap cas garanteixen o ens deixen espai per desenvolupar el nostre dret a decidir com a poble. Parlen de defensar drets quan ells tampoc ho estan fent.

La Laure Vega a Barcelona és molt bona candidata i crec que podem fer forat a l'espai de les esquerres a Barcelona

Queda una mica més d'un any per les eleccions municipals. A Barcelona heu creat una candidatura amb Comunistes de Catalunya. És el primer pas cap a una política d'aliances més àmplia de càrrecs municipals? 

A Barcelona s'ha creat una assemblea popular formada per entitats i persones a títol individual. És tan important això com l'espai més de coalicions de la candidatura. Candidatures més àmplies a escala municipal? No, no és en general. A la candidatura de Barcelona hi ha Comunistes de Catalunya, però és una candidatura de la CUP. Som la CUP, amb altres candidatures que han entrat amb nosaltres. Per a nosaltres és el camí, hem de crear espais, però espais on siguem la CUP i on puguem defensar les idees de la CUP. L'aposta per Laure Vega a Barcelona és important, és molt bona candidata i crec que podem fer forat a l'espai de les esquerres perquè pot convèncer molta gent. 

Però podrem veure més candidatures àmplies? 

A les municipals hi haurà més candidatures àmplies, com la de Barcelona, però no és la nostra aposta generalitzada

Hi ha ciutats on veurem coses com aquesta, però no és la nostra aposta generalitzada. També depèn una mica de les conformacions polítiques de cada municipi. Hi ha llocs on es donen les circumstàncies i es veu l'oportunitat de fer-ho.  

Barcelona? Com ara? 

Barcelona, o com ja tenim Guanyem Girona. 

Un hipotètic retorn de Carles Puigdemont podria facilitar una nova etapa en l'independentisme? 

No crec. Jo desitjo realment que torni el president Puigdemont perquè és una anomalia democràtica que ell continuï a un exili propiciat pels tribunals i per l'extrema dreta profunda de l'Estat espanyol. Ara bé, no crec que depengui en absolut del seu retorn. Si torna i recondueix l'espai polític de Junts serà una bona notícia, però jo crec que necessita tornar a agafar forces l'independentisme popular, és el que s'ha de tornar a construir i enfortir. 

Junts s'està dretitzant per moments, intentant encalçar Aliança Catalana, i estan caient en un lloc molt perillós

Si recondueix Junts, com has dit, la CUP estaria disposada a reconstruir espais de coordinació amb Junts en clau nacional? 

Electoralment no. No estem aquí, en absolut no estem en aquest moment. Junts s'està dretitzant per moments, intentant encalçar Aliança Catalana, i estan caient en un lloc molt perillós perquè estan comprant espais i idees de l'extrema dreta per tal de no perdre espais polítics i, per tant, crec que estan cometent un error. Junts hauria d'autocentrar-se més i oblidar aquest moviment d'Aliança Catalana i deixar de comprar les seves idees. Si Puigdemont ajuda a fer-ho, me n'alegraré molt, però no és un moment en què hàgim de construir res per dalt. No toca ara això. 

Us preocupa un hipotètic govern PP-Vox a l'Estat? 

No ens agradaria un govern a l'Estat de PP i Vox, perquè significa un retrocés en moltes coses

Veient el que passa a les Illes, el País Valencià o a comunitats de l'Estat espanyol on hi ha un retrocés important en sectors públics i en drets en governs del PP-Vox, doncs no ens agradaria que l'Estat espanyol el governés PP-Vox. És evident, no ens agrada perquè significa un retrocés en moltes coses. 

I ja per acabar, la CUP manté les portes obertes a participar en les eleccions espanyoles del 2027? 

Ni obertes ni tancades. És un debat que haurem d’entomar ràpidament i hem de prendre decisions, però les prendrem en el moment que veiem exactament quin és l'escenari que tenim al davant.