Què hi ha darrere del servei de verificació del padró de PP i Vox: una mesura "innecessària" que persegueix "acovardir" als migrants

Els documents que van facilitar la formació dels quatre últims governs autonòmics de coalició entre PP i Vox —Extremadura, Castella i Lleó, Aragó i Andalusia, signat la setmana passada— recullen la creació d'un "servei de verificació del frau prestacional i del padró i la residència efectiva". Els quatre pactes especifiquen que aquest "servei", anomenat "unitat" en el text extremeny, serà "un instrument clau per combatre l'ús fraudulent de l'empadronament i l'accés indegut a ajudes públiques, habitatge protegit i prestacions socials".

Les funcions són les següents, segons els acords: "La detecció d'empadronaments ficticis, la verificació de la residència efectiva, la coordinació amb ajuntaments i l'activació d'actuacions inspectores quan hi hagi indicis de frau". Els documents afegeixen que aquest servei “tindrà un paper actiu en la identificació i desmantellament de xarxes organitzades i màfies que operen mitjançant la sobreocupació d'habitatges i els anomenats pisos pastera”. En els quatre textos s'estableixen terminis per a la seva posada en marxa. El Extremadura planteja que la unitat estigui llesta "abans de març de 2027"; el de Castella i Lleó, "abans de juny de 2027", i els d'Aragó i a Andalusia, "durant el primer semestre de 2027".

Aquest periòdic s'ha dirigit als quatre governs per a tractar de conèixer els detalls, si es tracta de la creació d'un nou cos de funcionaris i treballadors públics —una espècie de policia de migrants— o, més senzillament, d'optimitzar els mitjans ja existents. El Govern andalús es va remetre a les declaracions de Juan Manuel Moreno Bonilla, que va posar com a referència l'Estatut i la Constitució i va negar aquest dijous que anés a existir cap tipus d'unitat "antiimmigració tipus ICE", així com va censurar les crítiques de "traç gruixut" que li han fet en aquesta direcció. Després va defensar el signat: "A algú li sembla malament que comprovem que viuen efectivament aquí? És una cosa normal. Es farà a més en col·laboració amb els ajuntaments. No tenim un ICE ni el crearem ni existirà cap tipus d'aquestes coses". "Pot -va afegir- que algunes persones puguin sortir de xarxes de màfies i explotació". "Informarem d'aquestes qüestions quan hi hagi avenços", van dir al Govern d'Aragó. Una resposta semblant van donar a Castella i Lleó. Extremadura no ha respost a la petició d'aquest diari en el moment de publicació d'aquesta informació.

Quina utilitat té el padró? Per què Vox ha col·locat aquí part de les seves obsessions xenòfobes? De qui depèn? Poden els Governs autonòmics crear un servei com el plantejat i regular aquesta qüestió? Segons els experts consultats per Público, la jurisprudència i el propi contingut de les normes que regulen el padró, aquest tipus de competències inspectores i policials ja existeixen avui i estan, sobretot, en mans dels ajuntaments, que estan, de fet, obligats a controlar la veracitat del padró. A més, la Policía Nacional pot comprovar el padró en activitats relacionades amb la normativa d'estrangeria, com consta en la Llei de Bases de Règim Local, en una disposició avalada pel Tribunal Constitucional l'any 2013.

"Es tracta de crear un relat. Els ajuntaments ja tenen competències en el frau en l'empadronament. Per a això no cal crear cap servei. És innecessari”, resumeix Patricia Fernández, advocada especialitzada en estrangeria, asil i drets de la infància, de asociación Coordinadora de Barrios i portaveu de la plataforma Padró per Dret. "El padró i el seu control és competència dels ajuntaments, però no de les Comunitats Autònomes. Podria donar-se que si crees un servei del frau padronal envaïsques competències municipals. Les Comunitats Autònomes no tenen competències d'inspecció. I aquesta part és important", afegeix Fernández. "Aquest acord té una part que no té competències bàsiques i una altra part que no té contingut, perquè tot això ja existeix ", afegeix l'experta.

El padró és una competència municipal. Correspon als ajuntaments verificar qui viu a cada ciutat", afirma el catedràtic de Dret Constitucional per la universitat de Sevilla Joaquín Urías a Público. Per Urías la qüestió és, en efecte, més "acovardir" que una altra cosa: "Cada ajuntament ha d'interpretar la llei perquè aquesta diu que has de demostrar residència efectiva. I aquí ja depèn de la voluntat [d'empadronar]. És una competència municipal. D'una banda, [els governs autonòmics] no poden obligar els ajuntaments a decidir com es gestiona el padró o prohibir determinades coses. És a dir, si un ajuntament diu que per a la residència efectiva n'hi ha prou amb una declaració [un Govern autonòmic] no pot imposar [una altra cosa]”.

Abunda la lletrada Fernández: "La Comunitat Autònoma sí que pot combatre el frau en les seves pròpies prestacions -serveis socials i habitatge protegit, matèries de la seva competència- amb les potestats d'inspecció i sanció pròpies d'aquests programes. Un servei de verificació del frau prestacional cenyit a les ajudes autonòmiques tindria, en principi, cobertura competencial. El problema és que la mesura no s'atura aquí: pretén verificar el padró i la residència efectiva, detectar empadronaments ficticis i activar actuacions inspectores sobre les inscripcions. Això és intervenir sobre el registre mateix, que és competència municipal i estatal. El propi text ho delata quan anuncia que actuarà en coordinació amb els municipis i mitjançant la signatura d'instruments de cooperació: és el reconeixement tàcit que la comunitat autònoma manca de competència directa i necessita prendre-la prestada de l'ajuntament". "Però el conveni no sana el vici", rebla Fernández.

Per a les ONG que treballen en aquests assumptes es tracta, així, de mesures "simbòliques", que pretenen, una vegada més, "intimidar" el migrant i aplicar de nou l'obsessió xenòfoba de Vox. Hem d'arribar a un control policial? Distòpies com aquesta arribaran a la babalà? Això és el principi? L'acord és sàdic. A on arribarem? Això construeix una ideologia. Cal desmuntar tot això. És una mesura intimidatòria en realitat. Als que estan empadronats els genera una situació d'incertesa", afirma Macarena Olid, vicepresidenta de l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia.

"Tant de bo els mecanismes de control dels quals parla fossin per fer una administració més justa. Però en realitat no busquen eficiència. Per contra, és una eina ideològica de control amb la finalitat de deixar sense reconeixement ciutadà als col·lectius més vulnerables. I els municipis tindran un padró incomplet i per tant un finançament de l'Estat que no estarà d'acord amb la població real", analitza Pepa Suárez, membre de la coordinadora estatal Padró per Dret.

Agrega Fernández: "La Llei Orgànica 14/2003 va desconnectar deliberadament el padró de la situació migratòria. Reprendre la vinculació del control del padró a la lògica de la seguretat i l'estrangeria inverteix aquesta desconnexió i desnaturalitza el caràcter civil, i no policial, del registre, consolidat durant més de dues dècades".

La llei de bases de règim local configura el padró com un registre obligatori. "Tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure's en el padró del municipi en què resideixi habitualment", diu l'article 15. I ho defineix d'aquesta senzilla manera en el seu article 16: "El padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi”. Després, s'estableix a l'article 17 que "la formació, manteniment, revisió i custòdia del padró municipal correspon a l'ajuntament, d'acord amb el que estableixi la legislació de l'Estat". I després, "els ajuntaments realitzaran les actuacions i operacions necessàries per mantenir actualitzats els seus padrons de manera que les dades contingudes en aquests concordin amb la realitat".

El padró té, per així dir, segons els experts consultats i les comprovacions de Públic en la legislació i les resolucions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), una triple funcionalitat. Així, la veracitat del padró és molt important, perquè, d'una banda, és necessari per a l'INE, per a les seves estadístiques. I la mateixa normativa reconeix això, al crear el Consell d'Empadronament, en què hi ha diversos representants de l'administració central i local, però "serà presidit pel president de l'Institut Nacional d'Estadística". D'altra banda, argumenten des del tercer sector, el padró és un element que ben portat és essencial per al bon funcionament dels serveis públics. Per resumir aquesta idea: sobre el paper, si saps quanta gent viu en un lloc, saps els serveis de tot tipus que has de donar (escombraries, aigua, electricitat, col·legis, centres de salut...). I també, finalment, és una certificació de residència a Espanya, la qual cosa per a les persones migrants és rellevant, perquè dóna accés a diversos serveis. "El dret és clar. Empadronar-se és una obligació i un dret. Et dóna l'accés als recursos municipals on resideixes, el dret a un centre de salut, el dret a uns serveis socials. És la clau i l'obertura a drets bàsics del lloc on resideixes", afirma Olid. Aquesta és justament la clau per a l'obsessió xenòfoba de Vox: el padró com a font de drets.

L'exemple de Saragossa

Per a Urías, "el que intenten fer [PP i Vox] als municipis on manen és no permetre que es demostri la residència efectiva amb documentació que no els convingui". "Com que no poden entrar aquí des de l'àmbit autonòmic, el que proposen és un servei que podria ser de la seva competència. Sobretot en els ajuntaments que controli el PP o que controli Vox poden fer coses: bàsicament denegar l'empadronament a migrants perquè creuen que no està demostrat que resideixen efectivament en el lloc".

En l'acord aragonès es posa com a exemple a l'Ajuntament de Saragossa, governat en aquest moment pel PP en solitari. Això es diu: "Així mateix, i prenent com a referència el sistema informàtic desenvolupat [a Saragossa] en la lluita contra el frau en el padró, aquest servei oferirà als principals municipis de la Comunitat el desenvolupament de protocols i solucions tecnològiques similars per lluitar contra aquesta irregularitat".

Público va preguntar a l'Ajuntament de Saragossa referent a aquest sistema: com s'utilitza? En què ajuda a aquesta referida "lluita contra el frau" en el padró? S'ha desenvolupat amb mitjans propis o s'ha contractat amb una empresa? La resposta va ser la següent: "El programa permet, des de juny de 2025 diverses opcions que ens faciliten la lluita contra el frau. Per exemple, [...] quan es detecta per qualsevol dels operadors alguna qüestió dubtosa que planteja problemes, per exemple pels documents que [s'] aporten relacionats amb la finca o relacionats amb l'autorització, amb la representació o amb la pròpia identitat, se'ls recull la documentació".

"Una vegada rebuda —afegeixen des de l'Ajuntament de Saragossa— s'efectuen els tràmits de comprovació amb la documentació que obra en els arxius de padró de trasllats anteriors, de canvis de domicili, d'altes, es connecta amb la Policía Nacional per veure temes de possibles frau en el passaport o en el NIE... És a dir, es fan diferents operatius i fins i tot es pot manar un agent perquè comprovi la realitat de l'empadronament en l'habitatge en la qual s'assenyala".

"A més -consideren- pot haver altres casos en què tot sembli correcte formalment però hagin quedat dubtes. Si és així, s'empadrona, però es procedeix d'igual manera amb Policia Nacional, amb els agents o amb la comprovació de la documentació aportada. En aquests casos s'actua amb rapidesa per confirmar-ho tot, perquè hi ha un termini de tres mesos per revocar l'empadronament".

"Aquest nou programa —prossegueix l'Ajuntament— ha permès també que es bloquegin els habitatges amb 11 o més residents, atès que no sembla lògic que hi hagi 11 residents en un habitatge de 45-60 metres quadrats. En aquests casos, per procedir a noves inscripcions per l'alta per canvi de domicili, cal que se sol·liciti la baixa dels que ja no hi resideixen. Això contribueix a la lluita contra frau, perquè no permet els empadronaments falsos massius previ cobrament i a més facilita una dada més real de la població que resideix a la ciutat”.

“A més, l'eina ha facilitat que puguem detectar millor els habitatges que es lloguen per habitacions, de manera que no ens apareguin com a habitatges d'ús familiar. Beneficia als propis inscrits perquè no tinguen problemes a l'hora de sol·licitar volants i certificats i a més podem trobar a la persona responsable en el cas que hi hagi algun empadronament fraudulent”, agreguen.

Finalment, assenyalen: "El programa s'ha desenvolupat completament per tècnics municipals del Servei de Xarxes i Sistemes en col·laboració amb l'Oficina d'Organització i Serveis Generals de l'Àrea de Participació Ciutadana i Règim Interior de l'Ajuntament de Saragossa". Altres fonts municipals consultades per Público assenyalen també que el programa és propi, del consistori.

Per a l'advocada Fernández, la limitació del nombre de persones és il·legal. "Això no pot ser. Si sóc la veïna número 13 d'aquesta casa i em neguen l'empadronament, jo ho recorreria", afirma en conversa amb Público. Referent a les constants referències al frau en els acords, la lletrada es rebel·la: "El frau és mínim, no és el comú. Hi ha una intenció perversa a projectar una imatge de frau. Tota l'estona es legisla des de la idea del frau i no és veritat. El frau és la conseqüència de la manca d'habitatge i de la discriminació en l'accés al padró”. El mateix pensa Olid, d'APDHA: "Quan tu fas inaccessible un dret, aquí hi ha les màfies. Si fos un dret l'empadronar-se, aquí no hi hauria cap màfia". "El frau és una altra cosa. Els empadronaments fraudulents que es donen en aquest país són per al col·legi concertat", rebla Fernández.

Les ONG ho tenen clar: "Quan parlen de frau d'ajudes és fals i mentida", assegura Olid. "L'únic que hi ha són mesures absolutament discriminatòries. Si analitzes les ajudes i requisits que hi ha, en totes, absolutament en totes, t'exigeixen un padró d'almenys un any. Per a l'Ingrés Mínimo Vital (IMV) demanen un any de padró històric, i una situació administrativa regular a Espanya. Per a la renda mínima d'inserció, igual, un any de padró i situació administrativa regular. La llei de dependència exigeix residència legal a Espanya d'almenys cinc anys. En totes les ajudes les persones han d'estar en situació regular. Ja existeix una prioritat nacional".

Referent a la referència als "pisos pastera" en els acords, assegura l'advocada Fernández que "la sobreocupació i l'explotació en l'habitatge són un problema real i greu. Però qui s'amuntega en un pis pastera és, per regla general, la víctima de l'explotació, no qui l'organitza. Utilitzar el padró com a palanca castiga la víctima, l'empeny a la invisibilitat i agreuja la seva exposició al tràfic i a l'explotació laboral. Les eines enfront de qui explota ja existeixen en els àmbits urbanístic, d'habitatge, laboral i penal. El padró no és l'instrument, ni per competència ni per eficàcia".

Requisits i canvis en la llei

Els acords autonòmics entre PP i Vox també plantegen una "reforma del padró municipal per combatre el frau i l'ocupació il·legal". Al respecte es diu: “S'exigirà al Govern d'Espanya la modificació de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, amb l'objectiu d'impedir l'ús fraudulent del padró municipal. En particular, es promourà que la inscripció en el padró de persones que no tinguin títol habilitant d'ocupació de l'habitatge —o documentació equivalent— sigui considerada nul·la de ple dret, sense que pugui constituir prova de residència ni generar accés a drets o prestacions. Així mateix, s'impulsarà una proposició de llei a les Corts Generals".

Aquest periòdic va preguntar a les quatre Comunitats Autònomes en les quals hi ha pacte PP-Vox el següent: "Quins títols habitants es consideren vàlids per la Comunitat Autònoma i quins dels quals hi ha ara se suprimirien?". No va obtenir resposta sobre aquest extrem.

L'advocada Fernández considera: "El municipi gestiona el padró d'acord amb la legislació de l'Estat i sota la coordinació de l'INE, de manera que no pot, per conveni, crear causes de baixa o de nul·litat diferents de les previstes en el Reglament de Població, ni sotmetre el padró a una inspecció de tall policial. Ningú pot transferir una potestat de la qual manca. Per això, la pretensió de declarar nul de ple dret l'empadronament sense títol d'ocupació és frontalment contrària als articles 16 i 17 Llei de Bases de Règim Local, que consagren precisament la independència del padró respecte del títol de l'habitatge.