El Govern espanyol no descarta la ingerència estrangera en els disturbis que les dretes fan servir com a munició electoral

Els disturbis i la violència al carrer de Barcelona, Bilbao i la Corunya han despertat l'esperit més trumpista del Partit Popular. La precampanya electoral i compte enrere per al 29-N han radicalitzat el discurs de la formació d'Alberto Núñez Feijóo, que en el passat deixava aquest tipus d'estratègies a Vox però que ara, i cada vegada amb més assiduïtat, capitalitza i s'atribueix. A la difusió de falòrnies com la falta de fiabilitat de Correus en el vot a distància o la "cirurgia electoral" per a la regularització de migrants i la llei de néts se suma ara la vinculació de les esquerres a la falta de seguretat i la violència als carrers.     

Tres detinguts a la Corunya, 19 a Bilbao i 130 a Barcelona amb les investigacions de les forces policials encara obertes han estat suficients perquè la dreta responsabilitzi el Govern espanyol i les esquerres del que ha passat. El PP viu amb urgència la campanya electoral i la presenta davant la ciutadania com "les eleccions més importants en els últims 50 anys", tal com va valorar Feijóo aquest dimarts en una entrevista a Onda Cero. En aquest context, l'excepcionalitat s'ha convertit en norma. A la seva unió de forces amb Vox a les llistes per al Senat s'hi afegeix un discurs que ha lligat el Govern espanyol i les formacions progressistes amb els disturbis al carrer. No hi ha proves que sostinguin les acusacions del Partit Popular, malgrat la contundència de molts dels seus principals líders.  

El Partit Popular, des de diversos punts d'Espanya, s'ha dedicat a vincular el Govern i les esquerres amb les destrosses i les agressions policials dels últims dies. Feijóo parlava sense embuts aquest dimarts des d'un acte al costat d'Isabel Díaz Ayuso: "El que ahir va passar a Bilbao no és normal i no ho acceptarem, i us diré el que està passant: saben que estan perdent i com més perden, més tensió general creen", afirmava el líder de l'oposició i candidat a president del Govern espanyol. "Han perdut el carrer i volen alterar-la", insistia Feijóo, que a més acusava el ministre Óscar Puente i els socis de Govern d'haver encoratjat el caos de carrer: "Hem sentit a un ministre dir [Óscar Puente] que l'única manera d'evitar la violència és votar-los a ells i hem vist als seus socis justificar i encoratjar la violència al carrer". Res d'això ha passat, malgrat que així ho asseguri Feijóo en els mítings de campanya.

Relacionat amb aquest tema

Per què és tan difícil saber qui controla els comptes que inciten a la violència com Blocus

Pablo Romero

Miguel Tellado, secretari general del PP, des de Bilbao i Ester Muñoz, portaveu al Congrés dels Diputats, des de Saragossa, han treballat la mateixa línia d'acusacions. Tellado ha culpat a "un grup salvatge d'extrema esquerra" i ha dit que el Govern "no sap o simplement no vol" controlar-los. Ester Muñoz no ha parlat de grups i directament ha acusat tota l'esquerra: "L'esquerra ha d'entendre que no volem aquesta violència. Si tenen por de perdre les eleccions, el que han de fer és anar a votar".

Per part de Vox, Santiago Abascal ha mantingut una línia de discurs semblant, Vox ha estat opacada per complet pel Partit Popular. Durant un acte a Plasència ha intentat lliscar la teoria de la conspiració en assenyalar que la violència ha aparegut "sospitosament" durant la precampanya per després relacionar del tot a Sánchez amb aquests disturbis: "És la mateixa violència i protagonitzada pels mateixos. Són les milícies de Pedro Sánchez a la Corunya, a Menorca, a Catalunya, a la platja del Trampolí. El que ha aconseguit Pedro Sánchez és ajuntar tots els extremistes d'Espanya per portar la violència i la intimidació a aquesta campanya", ha afirmat.

El Govern investiga i condemna la violència

Davant d'acusacions d'aquest calibre, al Govern de Sánchez es defensen. La ministra portaveu, Elma Saiz, ho va fer durant la roda de premsa oferta a la Moncloa després del Consell de Ministres. "En democràcia la violència no hi té cabuda", va dir, alhora que va condemnar "la violència de tota mena". "Davant d'aquests fets els líders polítics el que hem de tenir és responsabilitat i mai fomentar l'odi", va afegir. I respecte a les acusacions concretes de la dreta va assenyalar que "és una barbaritat i profundament irresponsable". "Uns som responsables i altres amb algunes declaracions no ho són", va reblar.

Fonts de la Moncloa consideren que les acusacions "traspassen totes les línies". "Aquest govern condemna totes les violències. No tenen ni ètica ni responsabilitat. PP i Vox són el mateix. Com pot algú pensar que no condemnem la violència?", afegeixen en l'equip del president del Govern espanyol. Destaquen aquestes fonts que la violència "mai beneficia ningú" i demanen a tots els partits que posin de la seva part per evitar-la.

Relacionat amb aquest tema

El miratge del pacte PP-Vox per al Senat: batalla oberta pel vot de dretes a Catalunya

Joan Serra Carné

"Les declaracions de PP i Vox no contribueixen a això, són una exaltació de l'odi que només beneficia els violents. Confiem en el ciutadà, a ningú li agrada la violència", afegeixen. En aquest sentit apunten que per contenir la violència i "fomentar la convivència" és més necessària que mai la posició del Govern espanyol progressista, que significa "civisme" mentre que el de davant "és odi, crispació i violència verbal".

A Saiz se li va preguntar expressament si el Govern espanyol coneix ja l'origen d'aquestes protestes, concretament les de Barcelona de dissabte passat o les de Bilbao d'aquest dilluns. "S'estan realitzant les investigacions a través dels Mossos i l'Ertzaintza", es va limitar pràcticament a assenyalar. Fonts governamentals consideren molt important fer el rastreig en xarxes socials i assenyalen que la "predisposició" de plataforma com TikTok o Meta per a això és bona.

Relacionat amb aquest tema

Organitzadors amb voluntat de "desestabilitzar" i difícils de rastrejar: les claus dels aldarulls a Barcelona que la dreta instrumentalitza

Marc Font

Fonts del Ministeri d'Interior apunten a Público que les Forces i Cossos de Seguretat "estan monitoritzant permanentment les xarxes i en col·laboració contínua amb Ertzaintza i Mossos". En aquest sentit, les fonts consultades es remeten especialment a les paraules de dilluns de la consellera d'Interior del Govern de la Generalitat de Catalunya Núria Parlon.   

"No es pot descartar res", va dir dilluns a la nit a la Cadena SER en ser preguntada expressament per la possibilitat que estiguessin darrere ingerències estrangeres. "Pot ser que hi hagi hagut disseny darrere, però hem de ser respectuosos amb la investigació", va afegir Parlon.

Relacionat amb aquest tema

Les eleccions als EUA i l'onada de protestes a Europa busquen el seu espai en la campanya del 29-N

Samuel Martínez

En aquest sentit el ministre d'Exteriors José Manuel Albares porta diverses setmanes advertint sobre la possibilitat que hi hagi ingerències en precampanya i campanya de cara al 29-N. "Hem d'estar preparats perquè n'hi hagi en aquests moments", va dir per exemple aquest dilluns en una entrevista a RNE. El ministre va negar que es conegués encara, mitjançant investigació, la participació directa d'agents externs en el que va passar a Barcelona. Fonts d'Exteriors insisteixen a Público que "hi ha una investigació en curs dels Mossos".

"El que sí sabem ja és que, com estem veient en altres llocs, s'estan utilitzant les xarxes socials per a la convocatòria i difusió, i les plataformes digitals tenen una responsabilitat molt important en la moderació sobre aquest tema. És clar que els moments electorals són moments d'una especial fragilitat dins de cada país. Hi ha hagut ingerències en els últims mesos i en els últims anys en totes les eleccions que hi ha hagut a Europa. I, per descomptat, hem d'estar preparats perquè n'hi hagi en aquests moments”, afegeixen a l'equip d'Albares.

En aquest context la jutgessa que va acordar prohibir acudir a manifestacions a diversos detinguts va qualificar la protesta com a "buida de contingut, amb l'única finalitat de saquejar els comerços de la zona de conflicte".

L'esquerra mira a Israel o a la ultradreta

Mentrestant, més clar han parlat diferents dirigents dels partits de l'esquerra alternativa al PSOE. El ministre de Drets Socials i portaveu de la campanya de Front Ampli, Pablo Bustinduy, va assenyalar a Israel per un missatge d'ACOM, una entitat que forma part del lobby sionista, celebrant la violència. "És el braç híbrid de Netanyahu per desestabilitzar Espanya. Ho estava celebrant a les xarxes socials. Netanyahu ha amenaçat en reiterades ocasions Espanya sense que els presumptes patriotes diguessin res. Doncs potser cal preguntar-li a Vox, que és qui els té dins, a veure què és el que estaven dient quan estaven celebrant això", va afirmar davant els mitjans.

També es van pronunciar al respecte els diputats Gerardo Pisarello i Alberto Ibánez, de Comuns i Compromís. Tots dos van vincular el que va passar a Barcelona amb moviments d'extrema dreta. "Respon a un moviment vinculat a posicions d'extrema dreta que busca generar una sensació de caos i de buit de poder", va apuntar Ibánez aquest dimarts en roda de premsa. Una tesi similar la va transmetre la secretària general de Podem Ione Belarra, que no va descartar tampoc la mà de persones d'extrema dreta o fins i tot de "policies infiltrats". Des del Govern espanyol insisteixen a no pronunciar-se sobre aquestes hipòtesis en concret fins que finalitzin les investigacions.