L'esquerra alternativa de Lleida explora articular una "plataforma àmplia" per concórrer conjuntament a les municipals del 2027
El Comú i la CUP mantenen converses per bastir un possible espai que "pugui agrupar sensibilitats d'esquerres" i descarten la fórmula de la coalició electoral entre partits
Els uneix el rebuig al model de ciutat que representa el PSC, actualment a l'alcaldia, i que consideren "caduc". ERC quedaria fora de la hipotètica candidatura àmplia

Barcelona-
En ple debat polític sobre la constitució de possibles fronts d'esquerra de cara al proper cicle electoral, Lleida podria convertir-se en la primera capital de demarcació catalana que n'articula un. En cap cas es pot donar per fet, però tant la CUP com el Comú de Lleida -la marca local associada als Comuns- han reconegut que mantenen converses per explorar la possible articulació d'una candidatura per a les eleccions municipals de l'any vinent.
No seria, en cap cas, una coalició entre els dos partits, sinó que la voluntat és bastir una "plataforma àmplia" que permeti "agrupar sensibilitats d'esquerres" de la localitat, que tenen en comú el rebuig al model de ciutat "caduc" que, al seu entendre, representa el PSC. ERC quedaria fora de la iniciativa i, de fet, els republicans tenen intenció de concórrer als comicis amb una llista pròpia.
Actualment, el Comú compta amb un regidor a la Paeria, mentre que la CUP no en té cap, després de rebre el 4,6% dels vots a les municipals del 2023 i quedar-se a uns 300 sufragis d'obtenir representació. A més a més, enquestes recents avançades per Nació Lleida apunten que ara mateix cap de les dues formacions de l'esquerra alternativa lleidatana obtindria regidors a la capital del Segrià.
En aquest sentit, segons ha revelat aquest dimecres el diari Ara, la CUP es planteja o bé no presentar candidatura als comicis locals de la propera primavera o bé articular aquesta llista àmplia d'esquerra amb el Comú que agrupi diverses sectors socials de la ciutat. El 2023 el PSC -amb Fèlix Larrosa al capdavant- va imposar-se als comicis amb nou regidors i va recuperar una alcaldia que havia perdut quatre anys abans a mans d'ERC, després de gairebé tres dècades (1991-2019) d'ininterromput poder socialista a la ciutat.
En conversa telefònica amb Públic, la regidora del Comú, Laura Bergés, explica que l'assemblea de la formació fa temps que va decidir "obrir converses per explorar com contribuir a què hi hagués una candidatura àmplia que incorporés persones de diferents espais polítics i socials de la ciutat i ara estem en això". La regidora admet les converses amb la CUP, amb qui "tenim molts elements en comú pel que fa al model de ciutat o les propostes econòmiques".
La voluntat, contínua, seria bastir un espai o plataforma electoral "que vagi més enllà dels partits i que pugui agrupar sensibilitats d'esquerra per tal de donar força a un model alternatiu de ciutat, especialment en un context de creixement de discursos d'odi". De fet, Bergés recorda que "el Comú ja va néixer [el 2013] per aglutinar les forces d'esquerres de la ciutat i pensem que això és més necessari que mai".
Laura Bergés: "el Comú ja va néixer per aglutinar les forces d'esquerres de la ciutat i pensem que això és més necessari que mai"
L'espai buscaria reunir "gent que entenem que l'alternativa al model del PSC no passa per anar a la dreta, sinó per reforçar una alternativa de cohesió social, de revisió del model de creixement de la ciutat per tenir-hi en compte criteris ambientals i per defensar un model de gestió més eficaç basat en reforçar allò públic". Entre d'altres qüestions, la regidora del Comú crítica els acords puntuals del govern del PSC -l'únic partit que integra l'executiu local- amb Junts i iniciatives com la proposta d'endurir l'ordenança del civisme, el nou planejament urbanístic -que contempla fins a 34.000 habitatges més- o les "múltiples pròrrogues de contractes en serveis públics externalitzats".
"Podem ser més útils en espais més amplis"
També en conversa telefònica amb aquest mitjà, la membre de l'assemblea local de la CUP Mercè Cortina subratlla que "ara mateix tenim sobre la taula diferents escenaris i busquem per quines vies podem ser més útils a la ciutat". La intenció és mirar "d'enfortir espais socials que estiguin en la línia de defensar els serveis públics, l'habitatge o la garantia de drets per a tothom" i, partint d'aquesta diagnosi, detalla que "hi ha converses amb el Comú, però també amb altres agents de la ciutat, per veure quina feina podem fer".
Molt crítica amb les polítiques locals del PSC, la cupaire enumera que a Lleida "tenim greus problemes socials, amb una pobresa creixent brutal, un model urbanístic que no respon a les necessitats de la gent i uns serveis públics deteriorats". Si bé puntualitza que "no hi ha cap decisió presa", subratlla que estan tenint un debat intern "molt ric i interessant" i que, en tot cas, la sensació que sura és que "ara podem ser més útils en espais més amplis, per treballar conjuntament, reforçar els espais de la ciutat i poder tenir respostes més contundents".
Mercè Cortina: "La situació és prou greu per intentar fer coses que siguin sòlides"
Cortina afegeix que "la situació és prou greu com per no fer coses a la babalà, sinó que es tracta d'asseure'ns per intentar fer coses que siguin sòlides". De fet, la qüestió electoral seria només un dels elements que es planteja, ja que sobretot la pretensió dels diversos actors seria contribuir a dinamitzar i enfortir els moviments socials i les entitats locals per tal de defensar una alternativa de ciutat.
El precedent de Vilassar de Mar
Tot i que en candidatures separades, el millor resultat del Comú i la CUP a Lleida es remunta al 2015, quan els primers van sumar gairebé 3.800 vots -el 7,6% del total- i els segons prop de 4.400 -el 8,8%-, que es van traduir en dos regidors per a cada formació. El 2019, la formació de l'esquerra independentista va perdre la meitat del suports i amb el 4,3% dels vots -2.434 vots- va quedar-se sense representació al ple, mentre que el Comú de Lleida va millorar fins el 8,7% i les 4.896 paperetes, per mantenir els dos representants. A diferència del 2015, però, ja s'havien convertit en la marca local dels Comuns i, per tant, les antigues ICV-EUiA no van presentar una llista separada. El 2023, la CUP gairebé va clavar els resultats del 2019 i va tornar a quedar fora de la Paeria, mentre el Comú va salvar la presència per molt poc, en quedar-se en el 5,02% dels vots (2.373), just per sobre del llindar mínim per tenir regidors.
Tot i la proximitat programàtica, les aliances electorals dels espais de la CUP i els Comuns no s'han consolidat, més enllà del cas paradigmàtic de Babord, que és una realitat consolidada, i amb entitat pròpia més enllà dels partits des de fa més d'una dècada a Vilassar de Mar. Al març de l'any passat, Babord va assolir per primera vegada l'alcaldia de la localitat del Maresme.
En canvi, a finals del març d'enguany, l'assemblea local d'ERC a Igualada va tombar el preacord per concórrer conjuntament amb Poble Actiu -el referent municipal de la CUP- i els Comuns a les eleccions municipals del 2027. Una aliança d'aquest tipus, que inclogui les tres formacions, encara és inèdita a Catalunya.


Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.