Entrevista a Ester Capella"ERC ha posat l'ambició nacional que els manca al president Illa i al Govern"
Parlem amb la portaveu d'Esquerra al Parlament sobre l'estratègia del partit i alguns dels principals reptes del nou curs polític

Barcelona-
Actual portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella (1963) acumula una àmplia trajectòria institucional en la qual ha estat regidora a l'Ajuntament de Barcelona (2007-2011), senadora (2013-2015), diputada al Congrés (2015-2018) i a la cambra catalana o consellera del Govern en dues etapes, primer de Justícia (2018-2021) i després de Territori (2023-2024), entre d'altres càrrecs.
Ens trobem amb ella al Parlament per abordar l'inici del nou curs polític, fer balanç de la primera meitat del mandat del Govern de Salvador Illa, l'estratègia de pactes dels republicans, el futur de qüestions tan transcendents com el finançament autonòmic o l'amnistia, el rol de Gabriel Rufián dins el partit, la recent Diada de l'11 de setembre i la situació de l'independentisme o les accions a portar a terme per aturar l'extrema dreta. En tot moment defensa l'aposta política d'Esquerra per "ser útil" a la ciutadania i aconseguir avenços que permetin reforçar la "sobirania" de Catalunya.
Dilluns, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer balanç de la primera meitat del mandat, dient que el "camí recorregut aquests dos anys és positiu, va en la bona direcció". Quin balanç en feu a ERC?
Va fer un balanç autocomplaent, allunyat de la realitat del país i també de la realitat del seu Govern, que en la gestió no excel·leix. El seu eslògan de campanya era "unir i servir", doncs en l'àmbit de servir i donar resposta a les necessitats dels ciutadans i de les ciutadanes no han excel·lit. Han tingut moments en què no han estat a l'alçada del Govern que es mereix el país. Si d'alguna cosa pot lluir és de tot allò que Esquerra Republicana ha posat sobre la taula i a l'agenda política del país. La manca d'ambició nacional del Govern, l'ha posat ERC, que és el finançament, el traspàs integral de Rodalies, el consorci d'inversions, que serà una societat d'inversions, o el Consorci de la Zona Franca. L'ambició nacional, l'ambició per exercir sobirania, l'ha posat Esquerra Republicana, al president Illa i al Govern els manca. I els manca també, a vegades, sentit de país. I en aquest sentit, caldria que s'ho fessin mirar.
En l'àmbit de la gestió de la qual ell pretén lluir, han tingut des de les vagues de mestres o l'informe PISA en educació; la crisi de Rodalies; en matèria d'Interior i seguretat, les esAlert i aquesta disfunció que es produeix tot sovint en la seva utilització, però també les actuacions dels Mossos d'Esquadra en manifestacions pacífiques dels ciutadans ja sigui en suport de Palestina, amb la utilització del gas pebre, o aquestes darreres de l'11 de setembre i, entremig, les infiltracions en les assemblees de docents. I podria seguir.
També el dilluns, el president va manifestar la voluntat de convocar un debat per assolir un consens nacional sobre educació i augmentar-hi la inversió de manera gradual fins al 6% del PIB. Ho va fer hores després que ERC anunciés la posada en marxa d'una roda de contactes amb agents del sector educatiu per buscar una gran entesa de país en aquest àmbit. Teniu la sensació que el Govern va remolc?
Aquest acord de país el manifesta l'Oriol Junqueras en una entrevista a principis d'agost, en què ja parla d'un pressupost de caràcter estructural per blindar el sistema educatiu i la necessitat de pensar el sistema educatiu en un termini llarg i, per tant, treure'l del debat polític permanent. Hem plantejat la voluntat d'un acord que ha de transcendir el Parlament i el Govern, i ha d'interpel·lar tothom, també sindicats, docents, pares i mares, i societat en general, i ha d'anar de baix cap a dalt. Tothom s'ha de sentir part d'aquest debat, que ha d'acabar amb un acord que hauria de ser d'àmplies majories.
Perquè passi això també ERC té claríssim que ha de posar fil a l'agulla per escoltar tothom. És evident que van a remolc, nosaltres vam posar als pressupostos de la Generalitat una partida per climatitzar els edificis educatius. Amb el nou pressupost també vam posar sobre la taula la necessitat que es tanquessin acords amb els docents per evitar les vagues, perquè vam acabar amb vagues, i hem començat el curs amb una vaga. És un malestar que s'acumula des de fa molt temps i que a qui governa li toca resoldre. Nosaltres vam posar les eines, que és el pressupost, ara ja no hi ha excuses, els hi toca fer.
La sensació és que els darrers mesos heu intensificat les crítiques al Govern, sobretot per temes de gestió. És compatible aquesta crítica amb ser-ne un soci prioritari, com es manifesta a través de l'aprovació dels pressupostos o la negociació de les principals lleis de la legislatura?
ERC posa sempre pel davant l'avenç nacional i el benestar dels ciutadans
Quan vam fer un acord d'investidura, en què vam posar tota l'ambició nacional i social que li cal al país perquè millori, vam posar sobre la taula tot allò que calia fer per posar el comptador a zero de la repressió, per a la resolució del conflicte polític, per al finançament, per al traspàs integral de Rodalies... I ho vam fer no per donar-li aire o la possibilitat que el PSC es perpetuï en el Govern, sinó perquè els ciutadans i ciutadanes puguin percebre la utilitat d'una organització política com és ERC, que posa sempre pel davant el benestar dels ciutadans i ciutadanes del nostre país, i també l'avenç nacional i, per tant, en sobirania. És això pel que nosaltres vetllem i no és incompatible amb la crítica quan les coses no es fan bé. Perquè no som una organització política acrítica amb un Govern que li dones les eines i que no és capaç de fer-les anar. No és que intensifiquem, és que, com deia, el malestar de la societat de molts sectors té a veure també amb la mala gestió per part del Govern. Nosaltres posem les eines que això ha de facilitar que ho facin bé. Doncs no ho estan fent bé i, per tant, els hem de criticar.
L'estratègia d'ERC passa per ocupar una centralitat política i assolir acords que permetin enfortir el país, per petits que siguin aquests avenços?
L'aposta d'ERC és guanyar sobirania
L'estratègia és la utilitat que té una organització política com Esquerra per blindar allò que garanteix drets i llibertats als ciutadans. I això passa per acumular més sobirania, més capacitat de governar i de prendre decisions, però també d'executar-les, en benefici del conjunt dels ciutadans. I, des de fa temps, l'aposta ha estat aquesta, guanyar sobirania. És el compromís que tenim nosaltres amb els ciutadans i ciutadanes del nostre país. Si enfortim a través de l'acció política l'estat del benestar, és evident que estem garantint els drets i llibertats individuals dels ciutadans. Perquè sense drets i llibertats individuals no n'hi ha de col·lectives.
Entén les crítiques contra ERC d'altres forces, evidentment de Junts però també d'altres, que titllen els acords insuficients i que intenten establir un relat que la situa com una formació subalterna al Partit Socialista?
Bé, jo ho entenc, però la qüestió és on poses l'accent. ERC és un partit que vol ser útil als ciutadans i ciutadanes, que posa les eines per resoldre els problemes i els reptes que tenim com a societat. I són evidents els que tenim. Per garantir serveis públics, com salut i educació, o l'accés a l'habitatge i garantir que els ciutadans tenen l'estat del benestar blindat, cal fer passes endavant. I cal ser capaços de trobar de quina manera allò que vols que passi acabi passant, i això és amb diàleg, negociació i assolint acords, que és fer política. I és el que ERC fa. És evident també que tenim 20 diputats al Parlament, que és la força que la ciutadania ens va donar. Si en tinguéssim més, segurament podríem condicionar més. I en aquest sentit, fem tot allò que podem fer i que es pot posar sobre la taula, tenint en compte que les sumes i les restes són les que són. No és el mateix que la teva suma permeti conformar una majoria absoluta, que no. I això, per tant, vol dir que les negociacions a vegades no són únicament a dues bandes. Potser són a tres o a més bandes. I això també dificulta molts els acords.
ERC assumeix el desgast que comporta voler assumir responsabilitats
En tot cas, per posar en valor els acords, el traspàs integral de Rodalies el 2010 ja es podia fer en millors condicions, perquè en aquell moment Europa no marcava el pas en determinades qüestions com les marca que ara. Qui estava al Govern en aquell moment i va preferir no assumir la responsabilitat i el desgast que comporta el traspàs de Rodalies? Perquè les Rodalies que porten anys i panys de desinversió, vol dir que quan et poses al capdavant i quan hagis d'assumir la responsabilitat total, no tot funcionarà com un rellotge suís. Això voldrà dir que en la negociació has de pactar molt bé les millores econòmiques de les quals t'han de dotar. Has de garantir que hi haurà la inversió que toqui per posar les infraestructures al dia. I això comporta desgast, efectivament, però s'ha de voler assumir aquesta responsabilitat. ERC l'assumeix, perquè nosaltres servim el país, ens el creiem i la millor manera de servir el país és ser útil al país. Amb relació al finançament, exactament igual.
Potser un dels factors que alimenta aquest relat és la distància entre els acords inicials i el que acaba sortint finalment. Per exemple, el text que apareixia sobre el finançament al pacte d'investidura de Salvador Illa era genèric, però incorporava uns elements de singularitat i el traspàs de tots els impostos a Catalunya que no apareixen en el model aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera.
El model de finançament autonòmic acordat no és el concert, però 'concerteja'
És millorable el model, però el model que tu planteges te l'han d'aprovar tota la resta. I el que nosaltres volem hi ha una gran part d'aquella resta que te l'hauria d'aprovar, que podria ser la que conforma la majoria que va permetre la investidura de Pedro Sánchez, que no hi estan d'acord. En el moment clau i decisiu has de prendre una decisió i has d'optar per canviar el model de finançament que et reconeix el principi d'ordinalitat, que et permet el traspàs de determinats impostos o que, en tot cas, automàticament tu ja tinguis aquests ingressos a disposició de la Generalitat i que, per tant, et permeten reforçar l'estat del benestar. És un model que concerteja. No és el concert, però és que el concert no estava en joc perquè a priori era ja inviable des del punt de vista de les sumes i les restes. En tot cas, aquest model de finançament que ha sortit del Consell de Política Fiscal i Financera, que passarà pel Consell de Ministres i que arribarà al Congrés dels Diputats, serà una llei que podrà ser esmenada i hi ha oportunitats perquè Junts hi faci esmenes. Segur que Esquerra en gran part hi estarà d'acord amb les esmenes. Veurem les sumes i les restes. Qui ens donarà suport? Ho dic també per aquest principi de realitat.
Avançar o parar-se? Avançar, encara que sigui no tan ràpid com voldríem, però avançar per preparar el camí per l'objectiu que persegueixes. I davant d'aquesta tessitura, ERC fa avenços, avenços en molts àmbits. Com amb el Consorci de la Zona Franca, que és una petició de fa anys i panys per part dels catalans i les catalanes. És molt important, perquè és el triangle perfecte amb l'aeroport i el port, té una gran transcendència econòmica a la regió metropolitana i també a la resta del país, a la Catalunya sencera. També el consorci d'inversions, amb la capacitat de planificar-les. I, en canvi, aquí Junts no hi ha volgut saber res. És igual, farem una societat mixta i ja trobarem el mecanisme per poder acabar fent aquest consorci d'inversions. Perquè això vol dir tenir la responsabilitat de decidir que li convé a aquest país a l'hora de planificar les infraestructures i tenir certa capacitat de decidir i preparar el país pels propers anys. Hi ha altres qüestions també importants. S'aprovarà la condonació d'una part del deute del FLA,...
És evident que perquè s'aprovi el nou model de finançament al Congrés qui sobretot ha de negociar amb la resta de grups és el PSOE. Tenint en compte l'actual escenari polític, veu opcions que s'acabi aprovant?
Amb el finançament el dubte és si Junts està disposat a prescindir de 4.700 milions de més que no anirien a parar als catalans
Crec que el PSOE ha de complir els acords i, per tant, va fent totes les passes perquè això acabi arribant al Congrés i es pugui aprovar. Aquí el dubte és si Junts està disposat a prescindir d'aquests 4.700 milions d'euros més que es quedarien a les butxaques de l'Estat i que no anirien a parar als catalans. Hi ha aquest element que li posava sobre la taula de poder millorar el text i, per tant, aportar, tot i que, òbviament, ja veurem les sumes i les restes, però també interpel·lant tothom en aquest sentit de la responsabilitat per anar avançant també en l'autogovern, en l'exercici de la sobirania. Jo diria que el PSOE està fent el que toca, s'haurà d'aplicar i anar més ràpid i ha de procurar que aquesta majoria de la investidura no es desgavelli.
Com a partit, tenen la sensació que s'està acabant una finestra d'oportunitats per assolir acords amb el Govern espanyol davant el possible escenari de PP i Vox a la Moncloa després de les generals de l'any vinent?
ERC no contempla i no posarà una catifa vermella a un Govern del PP i de Vox. Nosaltres treballarem perquè els acords es compleixin i perquè allò que es va dir que es faria acabi passant. I això no vol dir que no siguis crític i facis una oposició. La nostra és constructiva amb la voluntat de ser útils al conjunt dels ciutadans nostre país. I tampoc donem per perduda cap batalla. La nostra feina ara mateix és que s'acabin aprovant tots aquells acords que estan sobre la taula perquè això va en benefici del conjunt dels ciutadans. I, quan arribi el moment, veurem si la ciutadania fa confiança a uns partits que remen sempre en contra de Catalunya i que van a fer mal al conjunt dels seus ciutadans.
PP i Vox han fet actuació activa al Parlament Europeu per anar dilatant la possibilitat que el català es pogués parlar a Europa. De la mateixa manera que treballen, i ho verbalitzen, per anar mossegant competències, tot i que en això també has de vigilar el PSOE. També amb l'infrafinançament permanent que han tingut les infraestructures i Catalunya en relació amb el que aportem a l'Estat. No els hi posarem fàcil ni al PP, ni a Vox. No permetrem que l'extrema dreta acabi copant cap institució, sigui l'espanyola o sigui l'extrema dreta catalana. La força política que en el seu ADN té haver sigut dic de contenció al llarg de la seva història de l'extrema dreta espanyola i catalana és Esquerra Republicana.
Està garantit que Gabriel Rufián sigui el candidat d'ERC a les generals?
Si Rufián vol ser candidat d'ERC a les generals, ho podrà ser i haurà de passar els tràmits corresponents als òrgans del partit
És un efectiu del partit. Nosaltres tenim una bona cantera, ell és una persona que té unes capacitats i unes competències demostradíssimes, arriba a població i a persones que no hi havíem arribat i a ERC no hi sobra ningú. Els mecanismes de tria dels caps de llista segueixen el reglament que té ERC i a això se li donarà tret de sortida quan estiguem en el moment temporal previst en els estatuts del partit. Per tant, si vol ser candidat, ho podrà ser i haurà de passar els tràmits corresponents als òrgans del partit, que són les primàries i assemblees en què participem la militància.
Les properes setmanes el Tribunal Constitucional ha de resoldre els recursos de diversos dirigents independentistes amb relació a l'aplicació de l'amnistia. Després s'haurà de pronunciar el Tribunal Suprem. N'espereu una resolució definitiva durant la tardor o penseu que encara pot trigar més?
Per paraules pròpies del Constitucional, a finals d'octubre sembla que ja s'haurà pronunciat i haurà resolt els recursos tant d'aquells que ja han estat jutjats, com de les persones que estan a l'exili i que no han estat jutjades. Esperem que vagin en la línia de declarar la llei d'amnistia plenament constitucional, i veurem l'abast també de la sentència. Després del que ha dit Europa, esperem que el Constitucional deixi ben clara la situació perquè el Tribunal Suprem no continuï declarant-se en rebel·lia a l'hora d'aplicar la llei d'amnistia, que és el que està fent.
Venim d'un dia de l'11 de setembre en què, ni que sigui lleugerament, l'independentisme ha aturat la caiguda d'assistents a la manifestació, en què han desaparegut els retrets als partits sobiranistes democràtics, i en què s'han escoltat moltes crítiques cap a l'extrema dreta, tant pel risc que suposa per a la convivència, com pel fet que Aliança Catalana pot ser letal pel projecte independentista, en el sentit que invalida qualsevol opció de majoria viable a favor d'un estat propi. La Diada d'enguany pot marcar un cert punt d'inflexió del moviment?
Diria que hem de ser molt optimistes amb relació a la Diada, en el sentit que va sortir al carrer més gent que l'any passat, tot i que era un pont. Vol dir que la gent té ganes de tornar a sortir al carrer per defensar que Catalunya té dret a decidir el seu futur i que volem una Catalunya independent. I en les manifestacions s'ha vist molta gent jove, i això és un element per a l'esperança i per estar contents, vol dir que l'independentisme continua sent una opció. I, a més a més, el discurs majoritari és aïllar aquells que, d'alguna manera, voldrien el replegament, que fan assenyalament persistent, que fan política a través de generar odi envers d'altres que tenen un color de pell diferent, que tenen una religió diferent o que fa menys temps que són a Catalunya, ... Perquè és el discurs que empetiteix el país, la nació i l'independentisme. I, evidentment, perquè trenca la cohesió social del país. Aquest tipus de discurs d'assenyalar i deshumanitzar ja s'han donat abans i va escriure les pàgines més negres de la història de la humanitat.
Li veieu recorregut a aquest consens en contra de l'extrema dreta o temeu que, després de les eleccions municipals, determinades forces, com ara Junts, acabaran signant pactes amb Aliança per mantenir alcaldies?
És una mala idea pensar que s'ha deixar l'extrema dreta arribar als governs
Seria bo que tothom tingués present que significa el discurs de l'assenyalament, de la deshumanització, de l'odi i quines conseqüències té i ha tingut per a la humanitat. A ningú se li passava pel cap que aquest tipus de discursos els tornaríem a sentir i que s'intenti normalitzar-los. No es pot normalitzar l'extrema dreta, perquè combat els drets humans i combat determinades persones perquè considera que no són iguals. Quan assenyalen i deshumanitzen és perquè els volen treure part de la condició de persona. ERC treballarà perquè sigui inviable que puguin passar i que l'extrema dreta estigui a les institucions. És una mala idea pensar que se'ls ha de deixar arribar als governs.
L'enfortiment dels serveis públics, que és evident que estan tensionats i que això genera un malestar ciutadà, és una condició bàsica, tot i que segurament no sigui suficient, per aturar l'ascens de l'extrema dreta?
És un element important. Enfortir vol dir tenir els recursos, vol dir garantir que posem a punt també els nostres serveis socials, perquè no s'havia previst el creixement demogràfic. Els dèficits en capacitat financera de la Generalitat acaben passant factura. I no posar els equipaments, els serveis públics, les infraestructures de mobilitat, els centres educatius o els centres de salut al dia també passa factura. L'enfortiment de l'estat del benestar vol dir recursos per garantir els serveis públics. També la garantia de l'accés a l'habitatge, que hem anat desplegant mesures, però són insuficients i se n'hauran de fer més. S'han de fer projectes de rehabilitació com Esquerra Republicana també ha posat en els pressupostos amb el pla Regenera, però també que es faci habitatge a preus assequible, etcètera. Cal enfortir els serveis públics, garantir la igualtat efectiva de la ciutadania i l'educació també és la millor eina per combatre l'extrema dreta perquè en ella rau la capacitat de formar ciutadans i ciutadanes de futur lliures, empoderats i amb sentit crític.
Vinculat a l'accés a l'habitatge, el Parlament hauria d'aprovar properament la llei per limitar les compres especulatives. Després del dictamen crític que va fer-ne el Consell de Garanties Estatutàries esteu negociant amb PSC i Comuns un nou redactat del text?
Aquí qui ha de fer la feina d'endreçar aquest text que ha estat qüestionat pel Consell de Garanties Estatutàries són els que el van pactar, PSC i Comuns. Nosaltres sempre hem dit que no serem mai un obstacle per sostreure l'habitatge de la lògica especulativa del mercat, però l'instrument que es va triar, a través de la planificació urbanística, ja vam dir que no ens semblava que fos el més adient. Dit això, veurem. Explorem vies que segurament n'hi ha de més proporcionals, des del dret civil passant pel tema tributari.







Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.