El NO-DO en temps de YouTube: les polèmiques amb Broncano i Jordi Wild anticipen el control mediàtic que promou Vox
Santiago Abascal confirma que "no participarà en cap programa que pretengui tenir un control en exclusiva" de la seva imatge i les seves respostes, després de cancel·lar l’entrevista amb Jordi Wild i acusar de "censura" La Revuelta. Què s’amaga darrere d’aquesta estratègia?
"El partit és reticent a qualsevol tipus d'edició que pugui evidenciar moltes de les debilitats del seu discurs", assenyala el catedràtic de Comunicació Política, Frederic Guerrero-Solé
"La llibertat d'expressió d'un polític no inclou el dret a controlar l'edició d'un periodista. I la crítica als mitjans no pot convertir-se en una pretensió de subordinar-los", sosté la politòloga Anna López Ortega
Madrid--Actualitzat a
"Santiago Abascal no acudirà a cap programa que pretengui tenir un control en exclusiva de les respostes i que es reservi de qualsevol manera el dret a editar imatge i contingut". Aquest és un dels cinc punts del comunicat que va emetre Vox després del pas del seu candidat pel Teatre Albéniz, on es grava La Revuelta. Santiago Abascal sosté que les "retallades" del programa es van fer sense que el partit ultra tingués "opció d'assenyalar quins trams eren de major o menor interès per a l'espectador", és a dir, sense controlar el relat. Aquesta és la praxi habitual amb la majoria dels convidats en el xou que condueix de dilluns a dijous David Broncano. Vox, no obstant, va qualificar d'"atropellament" el que va passar i va decidir jugar la carta de la victimització. "La decisió és irreversible", va reiterar el líder de la formació aquest dijous, durant una entrevista amb Espejo Público.
El primer cop d'aquesta fuga -mediàtica- va ressonar a Manresa (Barcelona), on viu i grava el seu podcast l'influencer Jordi Wild. Santiago Abascal va cancel·lar l'entrevista que tenia prevista gravar aquest dimecres i agendada amb el creador de contingut arran de la seva intervenció a La Revuelta. La mesura respon a "la urgència de protegir la reputació de Vox" i la dels seus candidats "en període electoral", tal com va reivindicar en el seu comunicat el partit ultra. L'extrema dreta eximeix de qualsevol responsabilitat a Jordi Wild, però l'influencer no es va voler quedar callat i va publicar un vídeo en el qual diu sentir-se "profundament decebut" amb Santiago Abascal. El youtuber assegura a més que des de la formació li havien exigit "gravar ells l'entrevista" i tenir el control del material. "Això era un ultimàtum", reconeix Jordi Wild.
Vox va intentar imposar unes condicions diferents a les que incloïa el contracte que va signar l'influencer amb la resta dels entrevistats: Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo i Ada Colau. I també diferents a les que va acordar inicialment amb el mateix Santiago Abascal. Aquesta és la mateixa lògica que han seguit des del partit ultra per acudir a La Revuelta. Vox va demanar portar al seu propi públic, diferent al que sol participar en el programa de RTVE. "Això va més enllà d'una polèmica televisiva o mediàtica: estem discutint sobre qui controla el relat. Abascal està en tot el seu dret de decidir on concedeix entrevistes, però una altra cosa molt diferent és que pretengui decidir com s'editen, quins fragments s'emeten o quines són les condicions en què treballen els periodistes. Això envaeix l'autonomia dels mitjans", sosté Anna López Ortega, politòloga i autora de L'extrema dreta a Europa (Tirant Lo Blanch).
Relacionat amb aquest tema
Les condicions especials de Vox i Abascal
La plantada de Santiago Abascal a Jordi Wild i la polèmica amb La Revuelta posen de manifest la voluntat de Vox de controlar no només el que diu el seu líder, sinó també com es grava, edita i difon posteriorment en els mitjans. Aquestes condicions no les ha exigit -que se sàpiga- cap altre partit polític en la seva carrera cap al 29-N. "L'extrema dreta aprofita els avantatges de la desintermediació. El partit és reticent a qualsevol tipus d'edició que pugui evidenciar moltes de les debilitats del seu discurs i pretén evitar els efectes negatius del col·lapse en contextos -amb audiències heterogènies- que li puguin ser perjudicials electoralment", continua Frederic Guerrero-Solé, catedràtic de teories de la comunicació a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF).
“Vox té una visió trumpista en aquest sentit que consisteix a manipular o condicionar bona part del seu discurs entorn de la suposada censura dels mitjans, sobretot, els mitjans públics. Aquesta estratègia els cau en el moment en què reben la invitació de La Revuelta. Vox la va acceptar i va voler guanyar per partida doble: primer va acudir al programa i després, va difondre la idea que, malgrat haver-los convidat, també els havien censurat", sosté Javier Lorenzo Rodríguez, politòleg i professor a la Universitat Carlos III de Madrid. "L'extrema dreta no sempre necessita tancar un mitjà per limitar la seva independència, moltes vegades, en tenen prou amb convertir la pressió, l'assenyalament i el control de les condicions d'accés en una forma habitual de relacionar-se amb la premsa", insisteix Anna López Ortega.
El control dels mitjans, a l'horitzó
Vox ha qüestionat reiteradament la suposada imparcialitat de RTVE i ha realitzat desqualificacions personals contra periodistes i comunicadors de la casa com Silvia Intxaurrondo, Javier Ruiz o el mateix David Broncano. "RTVE s'ha convertit en un apèndix més del gegantí aparell de propaganda al servei del PSOE", ha denunciat la portaveu parlamentària de l'extrema dreta, Pepa Millán, durant una compareixença al juny de 2025. "La televisió espanyola [ha estat colonitzada] amb comissaris polítics i amb presentadors absolutament dòcils", ha retret fa un any el portaveu del grup a la Comissió Mixta de Control de RTVE, Manuel Mariscal. Les crítiques xoquen amb l'actitud de l'extrema dreta durant aquesta campanya i les ànsies per consturir escenaris favorables, seleccionar interlocutors i controlar els titulars que han evidenciat -durant els últims dies- els de Santiago Abascal.
"L'actuació de l'extrema dreta emula d'alguna manera la dels ideòlegs de Donald Trump: utilitzar el descrèdit del periodisme com a estratègia antisistema, per molt que els resultats siguin imprevisibles en el context espanyol", recalca Frederic Guerrero-Solé. Aquesta és una tesi que també comparteix Anna López Ortega. "El plantejament és el mateix que el de l'extrema dreta internacional: construir un enemic mediàtic. El que passa és que la llibertat d'expressió d'un polític no inclou el dret a controlar l'edició d'un periodista. I la crítica als mitjans no pot convertir-se en una pretensió de subordinar-los", defensa la politòloga. Javier Lorenzo Rodríguez, per la seva banda, adverteix dels riscos d'aquest tipus de discursos. "Vox pot demanar tot el que vulgui abans d'acudir a un programa. El més preocupant és que la televisió pública accepti les seves regles del joc. El partit -encara- no és al poder i té tot un seguit de concessions... Què pot passar si arriba al Govern?", vaticina el professor.
Relacionat amb aquest tema
Els sonats vetos de l'extrema dreta
Vox té un llarg historial de vetos a determinats mitjans de comunicació. I alguns, han generat retrets entre les principals organitzacions de periodistes, com la FAPE o l'APP. Público, sense anar més lluny, va denunciar fa dos anys que el partit ultra li havia denegat l'acreditació per cobrir l'assemblea en la qual s'anava a reelegir com a president a Santiago Abascal. El País, elDiario.es i la Cadena Ser també han vist com la formació els impedia l'accés a rodes de premsa, mítings i compareixences. Aquest tipus de decisions han arribat a ser objecte d'investigacions per part de la Justícia. El Tribunal Suprem va decretar el 2021 que Vox no podia excloure arbitràriament periodistes dels seus actes públics electorals, una advertència que també han recordat en repetides ocasions des de la Junta Electoral Central.
Feijoo, el seu soci
Alberto Núñez Feijóo aspira a formar un govern amb l'extrema dreta després dels comicis del 29-N, almenys, segons els pronòstics de la majoria de les enquestes publicades fins avui. El líder dels populars no ha acudit -de moment- a cap entrevista a la televisió pública ni s'ha pronunciat personalment sobre el pas de Santiago Abascal per La Revuelta. L'espantada del candidat ultra a Jordi Wild tampoc ha obtingut encara resposta a les files de Génova. "Feijóo té por de l'exposició pública en els moments de campanya, perquè històricament -al partit- no li ha anat bé en els debats televisats ni en aquest tipus de formats", recorda Javier Lorenzo Rodríguez.
Relacionat amb aquest tema
El popular ha d'aclarir a més què opina de les exigències -mediàtiques- dels seus potencials socis de Govern, uns socis que van amenaçar amb utilitzar "motoserres i llançaflames" per entrar a RTVE. Les institucions corren el risc de convertir-se en una prolongació de l'estratègia comunicativa de l'extrema dreta? Això és el que opinen les veus consultades per Público. "Feijóo ha de decidir si Vox serà simplement un soci parlamentari o serà un soci que marqui també les regles del debat públic. El PP no en té prou amb dir que defensa la llibertat de premsa, ha de demostrar-ho quan un soci polític assenyala periodistes, pressiona mitjans o qüestiona la seva legitimitat", deixa anar Anna López Ortega. "El desig per controlar els mitjans va en el seu ADN, però el món actual funciona amb lògiques diferents de les del segle passat, que és el període en què s'inspiren", continua Frederic Guerrero-Solé. Javier Lorenzo Rodríguez, per la seva banda, sentencia: "Els populars poden recuperar per a la televisió pública models com el de Telemadrid o Canal Sur. Aquesta és una pràctica que veiem en moltes comunitats en què governen. El que dubto és que assumeixin els discursos de l'extrema dreta sobre l'eliminació de RTVE".
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.