El Congrés encara la recta final per despenalitzar les injúries contra la Corona després de 20 anys d'intents

"Volem fer com amb la llei de nacionalitat del poble sahrauí". És el que comenta una veu autoritzada del grup parlamentari de Sumar en relació amb la reforma del Codi Penal per despenalitzar les injúries a la Corona, les ofenses als sentiments religiosos, els ultratges a Espanya i els seus símbols o les injúries contra les Corts Generals i institucions com el Govern. Es refereix al fet que totes dues són lleis llargament anhelades per les bancades progressistes del Congrés dels Diputats i al fet que totes dues són grans apostes de l'esquerra a l'esquerra del PSOE en aquesta legislatura. La primera de les dues va rebre ja la llum verda de la Cambra baixa. I les fonts de Sumar i del PSOE consultades confien que la segona ho faci abans d'acabar l'any. A Izquierda Unida (IU) s'aventuren, fins i tot, a assenyalar en vermell al calendari el mes d'octubre.

El passat 10 de setembre, la Comissió de Justícia va tancar el termini d'esmenes a la iniciativa amb un total de 92 propostes de modificació per part dels diferents grups parlamentaris. Ara és quan ha de començar la negociació entre les diferents forces per il·luminar un text que acontenti, almenys, a 176 diputats. Amb PP i Vox totalment descartats en una batalla d'aquest tipus, l'única majoria possible és la del bloc d'investidura. De tirar endavant la iniciativa, que va registrar el grup de Sumar al Congrés i que ha capitanejat IU, es posarà un fermall a 20 anys d'intents de despenalitzar les injúries a la Corona -va ser també IU qui va portar a la cambra, el 2007, la primera proposta per això- o a gairebé una dècada d'intents d'eliminar el delicte d'ofenses religioses.

Així, baixant al detall, la proposició de llei comportaria canvis profunds en alguns punts que conformen, ara per ara, el Codi Penal. En concret, l'article 490.3 deixaria de formar part del catàleg de delictes amb règim penal agreujat. Es tracta d'un dels punts que componen el delicte que es coneix comunament com a "injúries contra la Corona". A més, quedarien derogats els articles 491, 496, 525 i 543.

Relacionat amb aquest tema

Sumar busca deixar el seu segell al final de la legislatura amb l'habitatge, el registre horari i la prestació per criança

Miguel Muñoz

L'eliminació d'aquest 491 completa la despenalització del delicte d'injúries contra la institució monàrquica incloent-hi també l'ús de les seves imatges per desprestigiar la institució. El 496, per la seva banda, persegueix fer el mateix amb el delicte d'injúries contra les Corts Generals o contra les assemblees de les comunitats autònomes si es troben reunides. Tant el 490.3 com el 491 poden comportar, en aquests moments, penes de presó. El 496, multes de 12 a 18 mesos.

També pena de multa impliquen els delictes de l'article 525, que castiga les ofenses als sentiments religiosos, i del 543, en el qual figuren les penes per ultratge a Espanya i als seus símbols nacionals en els casos en els quals es realitzi de paraula. L'actual reforma pretén esborrar-los del tot. D'altra banda, PSOE i Sumar també proposen tocar el 502 per despenalitzar les injúries a institucions com el Govern, el Tribunal Constitucional o el CGPJ.

Les esmenes polèmiques de Junts

La modificació o derogació dels articles desgranats són l'esquelet i objectiu fonamental de la llei. Dit d'una altra manera, són l'acord al qual va arribar la part del Govern de Sumar amb la del PSOE. En aquella negociació, tancada al juny, el PSOE no va accedir, en canvi, a eliminar del Codi Penal el delicte d'enaltiment del terrorisme, cosa que sí pretenien els d'Enrique Santiago, portaveu IU al Congrés i el diputat que més ha fet perquè tiri endavant la norma.

Però la seva aprovació no serà bufar i fer ampolles. O, més aviat, s'haurà de cosir molt. Els grups parlamentaris en el seu conjunt han presentat fins a 92 esmenes a la proposta de llei, alguna cosa que obligarà a una negociació àrdua entre els partits de l'Executiu i les forces necessàries per aconseguir la majoria absoluta. "Són negociacions que no són fàcils", apunta, en conversa amb Público, un diputat socialista amb comandament en plaça en matèria de Justícia. La principal pedra a la sabata, com gairebé sempre, és Junts, encara que tothom parteix de la base que no serà fàcil per als de Míriam Nogueras i Carles Puigdemont votar al costat de PP i Vox el rebuig a una llei que busca aprofundir en la llibertat d'expressió i eliminar protecció —en el Junts de la llibertat d'expressió— a institucions i símbols espanyols.

Relacionat amb aquest tema

Maíllo veu prioritari trobar "com més aviat millor" un candidat de l'esquerra alternativa per a les generals

Inés García Rábade

Però Junts no deixarà passar l'oportunitat de colar en el text final de la llei algunes qüestions importants per al seu electorat. Per exemple, una de les modificacions que proposa volen introduir com a "agreujant" de "responsabilitat penal" per a les accions discriminatòries que tinguin com a fons o com a objecte l'"origen nacional o territorial" o "la llengua que usi o de la qual sigui parlant" la víctima. Ara per ara, el Codi Penal ja contempla com a agreujant la seva “ètnia, raça o nació”.

En una altra de la vintena d'esmenes que ha registrat aquesta formació, es proposen reformar l'article 542 per introduir la inhabilitació de dos a sis anys al funcionari públic que "impedeixi o restringeixi l'exhibició de banderes, símbols, pancartes o emblemes lícits, l'ús de qualsevol llengua, la interpretació de càntics o expressions artístiques, o la manifestació pacífica d'opinions polítiques, ideològiques o religioses en llocs públics o en actes, espectacles o recintes oberts al públic, o que sancioni o proposi sancionar una persona per aquestes raons".

Relacionat amb aquest tema

Pablo Hasél, un any entre reixes: "No aconseguiran agenollar-me"

ACN

Més coses i no menors. Els de Nogueras volen reformar, també, l'article 472, que enumera els supòsits en els quals s'observa delicte de rebel·lió. Junts vol afegir un afegitó que especifiqui que "no constituiran alçament a l'efecte d'aquest article, ni dels articles 473 a 484, la convocatòria o celebració de consultes, referèndums, eleccions, manifestacions, vagues o altres actes de protesta o de desobediència civil, encara que siguin multitudinaris o manquin de cobertura legal, quan no vagin acompanyats de l'ús de violència greu pels qui els convoquin o realitzin".

I aquestes són només algunes de les esmenes que ha introduït la dreta catalana. Dependrà del que s'enroqui Junts en aquestes esmenes la durada de la negociació de PSOE i Sumar, especialment d'aquests últims. "Encara que jo no crec que deixin passar l'oportunitat d'acabar amb delictes com la crema de banderes espanyoles", reflexiona un diputat de l'espai.