Catalunya s'encamina a l'aprovació dels primers pressupostos des del 2023

Encara no està assegurat, ni de bon tros, però és evident que els darrers dies s'han donat passos importants per afirmar que Catalunya s'encamina a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat per primera vegada des del 2023. Després que aquest dijous al matí el president del Govern, Salvador Illa, i la líder al Parlament dels Comuns, Jéssica Albiach, hagin segellat un acord definitiu pels comptes, ara els focus recauen en ERC, l'altra formació imprescindible per a què l'executiu s'asseguri els suports necessaris per aprovar els pressupostos. 

En el cas dels Comuns, les negociacions s'han allargat dues setmanes i s'han pogut tancar finalment gràcies a un pacte per modificar la Llei d'urbanisme que, en un termini de mig any, permeti limitar les compres especulatives d'habitatge en zones tensionades. Prèviament, la formació d'esquerres i els socialistes ja s'havien entès en altres qüestions, que abasten des de l'increment de les ajudes al lloguer d'habitatge a l'augment de les beques menjador, entre d'altres.

Pel que fa als republicans, la realitat és que a hores d'ara encara no existeix una negociació formal amb l'executiu català al voltant dels comptes, però sí que fa setmanes que hi ha converses avançades tant amb el PSC com amb el PSOE per desencallar les seves demandes prèvies per asseure's a abordar els pressupostos.

Relacionat amb aquest tema

El Govern i els Comuns tanquen un acord pels pressupostos, que ara depenen d'ERC

Marc Font

Després de l'acord sobre el nou finançament, les qüestions pendents són bàsicament dues: la delegació de la recaptació de l'IRPF a Catalunya i la creació d'un Consorci d'Inversions que permeti garantir l'execució de les partides que apareixen als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). Mentre que l'acord pel Consorci està gairebé enllestit, la transferència de l'IRPF a Catalunya genera més resistències al Govern estatal -sobretot al Ministeri d'Hisenda-, fet que ha portat ERC a plantejar noves vies per aconseguir-lo.

Fins a resoldre qüestions de competència estatal, com l'IRPF o el Consorci d'Inversions, ERC no negociarà formalment els comptes

L'aprovació dels comptes del 2026 és fonamental per garantir l'acció política del Govern de Salvador Illa, després que el 2025 hagués de funcionar amb uns pressupostos prorrogats -que dataven de 2023- que van poder ampliar-se gràcies a l'aprovació de tres suplements de crèdit que van haver de negociar-se un per un tant amb ERC com amb Comuns. Tenint en compte que l'any vinent, el 2027, hi haurà eleccions municipals i que el següent, el 2028, serà el darrer de la legislatura -sempre que no s'avancin els comicis autonòmics-, els del 2026 podrien ser els únics pressupostos del mandat.

Aconseguir que el Parlament doni el vistiplau als comptes fa temps que ha deixat de ser l'habitual, fins al punt que des del 2016 tot just se n'han aprovat quatre fins ara: els de 2017, 2020, 2022 i 2023. En canvi, s'havien aprovat tots els comptes des de 1980 fins al 2012, els del 2013 -amb Artur Mas a la presidència de la Generalitat- ni tan sols arribarien a la cambra i els del 2014 i 2015 sí que van tirar endavant. Els temps, per tant, han canviat molt en aquest aspecte.

Les demandes d'ERC que ha de garantir el PSOE  

Fonts de la direcció d'ERC consultades per Públic, subratllen que "la delegació de la recaptació de l'IRPF i el Consorci d'Inversions són dos compromisos de la investidura de Salvador Illa i s'han de complir". I, en aquest sentit, reiteren que "per seure a negociar els pressupostos, abans cal trobar camins per avançar en el compliment dels compromisos, tan de l'IRPF com del Consorci d'Inversions". En ambdós casos, asseguren que s'estan buscant "les vies" per assolir un acord i que es puguin aprovar i, alhora, posen la responsabilitat en el PSOE. El propi president dels republicans, Oriol Junqueras, ja va manifestar dilluns que "si el Govern de Catalunya vol tenir pressupostos, el PSOE ho haurà de demostrar".

Relacionat amb aquest tema

Junqueras reclama al PSOE que es mogui amb l'IRPF si vol que Illa tingui pressupostos

Marc Font

La transferència del 100% de la recaptació de l'IRPF a Catalunya -tasca que en un futur hauria d'assumir l'Agència Tributària de Catalunya- és la qüestió que està costant més, bàsicament per les reticències del Ministeri d'Hisenda, que lidera la vicepresidenta primera de l'executiu estatal, María Jesús Montero, també futura cap de llista del PSOE a les eleccions andaluses. Conscients que a curt termini no es podrà tancar la transferència, els republicans han protagonitzat aquesta setmana un moviment que permet guanyar temps a les dues parts, però necessiten un compromís del PSOE que justifiqui asseure's a abordar els comptes catalans.

En concret, dimarts van retirar les tres proposicions de llei presentades al Congrés per reclamar la delegació de l'IRPF. A canvi, ara plantegen aconseguir la transferència a través de la presentació d'esmenes en la tramitació a la cambra baixa del nou finançament. Perquè tinguin opcions d'aprovar-se ERC necessita acordar-les prèviament amb el PSOE. A curt termini el que els de Junqueras li reclamen als socialistes és un compromís al voltant d'aquestes esmenes, que no es tramitarien formalment fins d'aquí uns mesos i, per tant, més tard de la negociació i possible aprovació dels pressupostos catalans. Segons el mateix Junqueras, creuen que a través de les esmenes "serà més fàcil d'aprovar" al Congrés la transferència a Catalunya de l'IRPF.

Relacionat amb aquest tema

Illa reprèn l'activitat política i afirma que sap "què cal fer" després d'un mes marcat per diverses crisis polítiques

Ona Falcó

Pel que fa al Consorci d'Inversions, les posicions s'han apropat enormement aquesta setmana i l'acord estaria molt a prop de tancar-se. Hi hauria jugat un paper clau el secretari de Transports del Govern espanyol, José Antonio Santano, instal·lat a Barcelona arran de la crisi de Rodalies i implicat a fons en les negociacions. El consorci tindria la tasca de gestionar les inversions de l'Estat a Catalunya, amb l'objectiu de garantir que es materialitzen realment totes les partides que apareixen als PGE, de manera que es corregeix la desinversió crònica que s'arrossega des de fa anys.

El Consorci hauria de garantir que realment s'executen les inversions de l'Estat a Catalunya

A l'espera que es tanquin els darrers detalls tècnics, la pretensió és que sigui un "consorci paritari" entre l'Estat i la Generalitat, de manera que les dues parts comptin amb els mateixos membres en el govern de l'organisme i tinguin el mateix pes amb relació al dret a vot. Així mateix, l'instrument hauria de servir per, més enllà d'executar-les, impulsar, planificar i gestionar les inversions estatals a Catalunya, començant per l'elaboració d'un "pla d'inversions de Catalunya", que planifiqui quines haurien de ser les obres a portar a terme en el proper quinquenni. La voluntat seria garantir una execució mínima del 95% d'allò pressupostat i que, si no s'assoleix, es transfereixi la diferència a la Generalitat.

Si es tanca un acord en aquestes dues carpetes -Consorci i compromís del PSOE amb les esmenes per transferir l'IRPF-, aleshores ERC sí que entraria a la negociació més sectorial dels pressupostos catalans, en la qual presumiblement els esculls serien menors per arribar a una entesa amb l'executiu d'Illa.

Les claus de l'acord amb els Comuns  

En canvi, ja és definitiu el pacte dels Comuns amb el Govern sobre els comptes de la Generalitat del 2026, amb un pes molt important de l'habitatge. L'acord per impedir les compres especulatives d'habitatges en zones tensionades ha estat l'últim escull per segellar-lo. La mesura es vol articular en mig any a través d'una reforma de la Llei d'urbanisme que especifiqui que l'immoble només es podrà destinar a la vivenda habitual o al lloguer residencial a com a màxim l'import que estableix el topall de l'índex de preu. A més a més, també s'incrementa la partida que el Govern destinarà a habitatge, tant a compres per ampliar el parc públic, com a ajudes al lloguer i a rehabilitació.

El document que han presentat l'executiu i els Comuns inclou altres àmbits, com l'educació, la sanitat o la mobilitat. Així, per exemple, s'ha pactat donar 100.000 beques menjador més els propers dos anys -50.000 per curs- per arribar al 30% de l'alumnat o incrementar un 20% la plantilla estructural dels centres de secundària de màxima complexitat. En mobilitat, s'amplien els fons per a serveis alternatius a Rodalies i per a la creació de noves línies d'autobús, mentre que en sanitat l'èmfasi es posarà en un pla de reducció de les llistes d'espera.

També es crearan dos vals anuals de 25 euros lligats a la salut sexual i reproductiva. El primer serà per a dones d'entre 12 i 25 anys i servirà per a la compra de productes d'higiene menstrual; el segon serà un val per a preservatius per a joves d'entre 16 i 25 anys "per combatre l'augment de les infeccions de transmissió sexual".

A més a més, s'ha anunciat un pla de xoc amb 30 milions per donar resposta al sensellarisme creixent que hi ha a Catalunya, així com l'ampliació del pressupost de l'Agència Catalana de Cooperació i dels fons destinats a polítiques de memòria democràtica. Tot plegat mesures que es podran materialitzar si hi ha entesa entre el Govern i ERC i, poques setmanes després, el Parlament confirma una aprovació dels pressupostos que ara mateix sembla factible.