El Govern i els Comuns tanquen un acord pels pressupostos, que ara depenen d'ERC

Primer pas de l'executiu català per poder tenir nous pressupostos de la Generalitat per al 2026. El Govern i els Comuns han arribat a un acord definitiu per als nous comptes. Un pacte per la modificació de la Llei d'Urbanisme que permet la prohibició de la compra especulativa d'habitatge ha estat l'últim element que ha desencallat la negociació. 

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, han signat públicament l'acord en un acte a les 11:00 hores al Palau de la Generalitat. El pacte suposa que ara l'executiu d'Illa necessita el vistiplau d'ERC per aprovar els primers comptes de la legislatura.

Els republicans estan pendent d'avenços en les seves demandes en clau estatal -com el traspàs de l'IRPF a Catalunya i la creació d'un consorci d'inversions- per asseure's a negociar a Catalunya.

L'acord de modificar la Llei d’Urbanisme per prohibir la compra especulativa d'habitatge implica la limitació per als grans tenidors en l'adquisició d'habitatges en zones tensionades. El text preveu que es permeti a la resta de propietaris comprar pisos i posar-los de lloguer si es respecta el topall de preus fixat en àrees de mercat tens.

El document preveu que les excepcions per als grans tenidors siguin comprar per a ús personal, de manera que sigui l'habitatge habitual del propietari, i, d'altra banda, adquirir un edifici sencer amb la finalitat de destinar els immobles a arrendament habitual, respectant el límit previst.

També es permetrà "excepcionalment" la compra d'una "única segona residència" en un municipi diferent de l'habitatge habitual. En el cas d'heretar un pis, si no es destina a habitatge propi o d'un familiar de primer grau, s'haurà de posar a lloguer habitual, d'acord amb el règim de contenció de rendes aplicable.

La valoració dels Comuns

En una roda de premsa posterior a la formalització de l'entesa, Albiach ha manifestat que "l'acord és satisfactori, però ara necessitem que el Govern el compleixi, perquè sabem que al Partit Socialista li costa, especialment en qüestions d'habitatge". La presidenta del grup parlamentari dels Comuns ha exposat que l'objectiu de la formació en la negociació era "que els pressupostos servissin per millorar la vida de la gent i es notessin en la seva vida quotidiana i ho hem aconseguit". I ha avisat, això sí, que "estarem tot l'any controlant que el Govern compleixi" el pactat. 

Posant el focus en l'habitatge, Albiach ha reconegut que la prohibició de les compres especulatives ha estat un "punt de bloqueig" important en les converses. I ha detallat s'ha aconseguit desencallar gràcies a les "demolidores conclusions del grup de treball, que han fet que el Govern reconegui que es pot intervenir al mercat de l'habitatge a partir de l'urbanisme".

"Hem creat l'eina perquè els ajuntaments puguin prohibir la compra especulativa als seus municipis i expulsar els fons voltors", ha proclamat la dirigent dels Comuns, per matisar que "no podem prohibir que comprin, però sí condicionar a què va destinat l'habitatge, que en zones tensionades haurà de ser per viure-ho o per llogar a preu topat", és a dir, com a màxim al que estableix el preu de referència de lloguer.

Albiach:  "Hem creat l'eina perquè els ajuntaments puguin prohibir la compra especulativa als seus municipis i expulsar els fons voltors"

Albiach ha reconegut que els grans tenidors i els fons voltor "poden comprar edificis sencers, però tenen l'obligació de posar-los a lloguer a preu de l'índex de referència", mentre que els petits propietaris poden acumular-ne un màxim de quatre, que han de servir "o bé per viure-hi ells o un familiar proper o per destinar-los a un lloguer permanent a preu topat". La previsió és que el canvi normatiu pugui ser una realitat en menys de mig any.

Relacionat amb aquest tema

El Govern i l'Ajuntament de Barcelona posen el focus en les ajudes al lloguer

Judit Castaño

En matèria d'habitatge, Albiach també ha destacat que els pressupostos -sempre que s'aprovin- suposaran un increment de recursos, ja que s'arribarà als 1.259 milions, quan durant el 2025 la partida va quedar-se en uns 850. D'aquesta quantitat, fins a 300 milions aniran a la compra d'habitatges per ampliar el parc públic, 300 més seran per ampliar els ajuts al lloguer i 150 es destinaran a rehabilitació. A més a més, l'Institut Català de Finances (ICF) dedicarà 600 milions a habitatge.

Altres acords  

Els últims dies ja havien transcendit altres acords sectorials entre Govern i Comuns vinculats als pressupostos, que abasten àmbits com l'educació, la sanitat o la mobilitat. Així, per exemple, en el primer àmbit s'ha pactat donar 100.000 beques menjadors més els propers dos anys -50.000 per curs- per arribar al 30% de l'alumnat; incrementar un 20% la plantilla estructural dels centres de secundària de màxima complexitat, així com impulsar un pla de xoc "per millorar la comprensió lectora davant el retrocés en competències bàsiques, amb Catalunya 15 punts per sota de la mitjana europea".

En mobilitat, l'entesa inclou garantir el manteniment de les bonificacions del 50% en els títols de transport T-Usual i T-jove durant tota la legislatura, a més de 21 milions d'euros per reforçar els serveis alternatius de Rodalies i crear noves línies d'autobús.

En sanitat, el més destacat és un pla de reducció de les llistes d'espera, per tal que el temps mitjà d'espera de les primeres visites no superi els 67 dies ja el 2026 i que en les proves diagnòstiques, el temps mitjà d'espera no superarà els 50 dies. També es crearan dos vals anuals de 25 euros lligats a la salut sexual i reproductiva. El primer serà un val menstrual destinat a dones d'entre 12 i 25 anys; el segon serà un val per a preservatius per a joves d'entre 16 i 25 anys "per combatre l'augment de les infeccions de transmissió sexual".

A més a més, aquest dimecres Albiach ha anunciat un pla de xoc amb 30 milions per donar resposta al sensellarisme creixent que hi ha a Catalunya, així com l'ampliació en 40 milions del pressupost de l'Agència Catalana de Cooperació i doblar de 5 a 10 milions el fons destinats a polítiques de memòria democràtica.