L'Audiència de Barcelona reobre el cas per l'ús de gas pebre dels Mossos contra manifestants en una protesta propalestina

L'Audiència de Barcelona ha obligat a reobrir la causa per l'ús de gas pebre dels Mossos d'Esquadra durant una protesta propalestina a l'estació de Sants l'octubre passat. La justícia ha revocat la decisió de la plaça 6 de la secció d'instrucció del tribunal d'instància de Barcelona, publicada el 18 de desembre, que va inadmetre la querella presentada per diversos col·lectius i sis persones afectades. 

El tribunal revoca així l'arxivament inicial de la querella. En l'escrit, l'Audiència ha apuntat que hi ha "indicis relacionals" d'haver-se utilitzat de forma "desproporcionada" el gas pebre, un "instrument perillós", segons recull en un informe del mateix cos remès al Parlament i tenint en compte el caràcter pacífic de la protesta. Alhora, sosté la possibilitat que les lesions denunciades siguin "a conseqüència de l'actuació policial".

La resolució també avala que hi ha prou elements per a identificar possibles responsables. Segons la nota de premsa dels querellants, s'han aportat imatges en què s'identifiquen, com a mínim, dos agents que van fer servir els esprais i el seu superior jeràrquic.

La causa gira entorn de l'actuació dels Mossos contra manifestants que seien a terra pacíficament durant una mobilització contra el genocidi del poble palestí en el marc de la vaga del passat 15 d'octubre. Els denunciants, representats per una coordinació jurídica formada per Alerta Solidària, Irídia, la CGT, la Intersindical i la IAC, sostenen que els Mossos van fer un ús indiscriminat de l'esprai d’oleoresina capsicum (OC), conegut com a gas pebre.

Dues compareixences de Parlon 

L'ús de gas pebre per part dels Mossos també va tenir conseqüències polítiques i va obrir una fractura entre el Govern i l'esquerra parlamentària. Quan van passar els fets, ERC, Comuns i la CUP van reclamar la compareixença al Parlament de la consellera d'Interior, Núria Parlon, que va defensar, en fins a dues ocasions, l'actuació de la policia catalana. 

En una de les compareixences, a la que va fer per petició pròpia a la Comissió d'Interior i Seguretat Pública, la va fer acompanyada de Josep Lluís Trapero, director general dels Mossos d'Esquadra, que va defensar l'ús del gas pebre en contexts de "violència generalitzada", enmig de la polèmica creixent per la utilització d'aquest agent químic en protestes socials.

Una campanya contra el gas pebre

Arran de l'actuació dels Mossos i de la posterior querella, una desena d'entitats de defensa dels drets humans, sindicats i moviments socials van posar en marxa la campanya Stop gas pebre per reclamar "una moratòria immediata i la tramitació de la prohibició" de l'ús del gas pebre per part dels Mossos d'Esquadra. Assenyalen que és lesiu i vulnera drets fonamentals com el dret a la protesta, a la integritat física i a la informació, i que "el seu ús reiterat evidencia un patró repressiu greu i preocupant".

Entre les entitats adherides hi ha Alerta Solidària, CGT Catalunya, Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI), Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya (COSHAC), Coordinadora Obrera Sindical, Feministes Anticapitalistes dels Països Catalans, IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya), Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, La Intersindical, Plataforma Antirepressiva de Barcelona i Sindicat de Llogateres de Catalunya.

A banda de les manifestacions propalestina, en els darrers anys, els Mossos d'Esquadra han utilitzat aquest esprai en diverses ocasions, com el dia del retorn fugaç de Carles Puigdemont o durant el desallotjament dels edificis ocupats i centres socials El Kubo i La Ruïna de Barcelona. També va ser usat durant els incidents de la Font de la Pólvora a Girona de l'abril passat o en el dispositiu pel partit Barça-Madrid del desembre del 2019. Segons denuncien les entitats, el Departament d'Interior ha normalitzat l'ús del gas pebre.