Marta Rovira, amnistiada per l'organització de l'1-O

L'Audiència de Barcelona ha aplicat l'amnistia a l'exsecretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Marta Rovira per la causa de desobediència relacionada amb l'organització del referèndum de l'1-O. La causa es va iniciar el 2018 al Tribunal Suprem, inicialment per rebel·lió i després per sedició, fet que va provocar l'exili a Suïssa de Rovira.

Amb la derogació del delicte de sedició el 2022, la causa va passar a ser per desobediència -que no comporta presó- i, després que el Suprem es declarés no competent, va arribar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que ara n'ha acordat finalment l'amnistia. Rovira va poder tornar a Catalunya l'estiu del 2024 després que s'arxivés la causa del Tsunami Democràtic. 

El partit ha celebrat l'aplicació en un comunicat i ha exigit que s'apliqui immediatament a totes les causes pendents "per restaurar els drets polítics de les persones represaliades i facilitar el retorn dels exiliats". ERC atribueix l'aplicació de la llei a la pressió de l'estratègia jurídica i antirepressiva i destaca la sentència del TJUE del passat 16 de juliol sobre l'amnistia. Des de l'aval europeu a l'amnistia, l'aplicació de la norma s'ha accelerat en diferents causes del Procés, tot i que encara queda la malversació al Suprem pendent de resoldre.

Rovira va deixar la secretaria general d'ERC a finals del 2024, després del procés intern en què Oriol Junqueras va tornar a la presidència del partit. Des d'aleshores, Rovira s'ha mantingut al marge de la política i l'esfera pública.