Una associació argentina de descendents d'espanyols recorre al Suprem: "Ni en temps de guerra se suspèn el dret de vot"
L'escrit de Cedeu, presentat sota la direcció lletrada de José Antonio Martín Pallín i Eduardo Ranz, sosté que la decisió de l'Alt Tribunal suposa "una discriminació en comparació" amb altres col·lectius, com els descendents dels sefardites
Madrid--Actualitzat a
En la mateixa resolució en què el Tribunal Suprem va confirmar la suspensió cautelar del dret al vot dels nacionalitzats per la llei de néts, la Sala del Contenciós-Administratiu els va concedir un termini de cinc dies per personar-se en el procediment i presentar al·legacions contra una mesura que afecta 163.020 persones.
Aquest termini expirava aquest dijous, i entre la documentació sobre la qual haurà de pronunciar-se el Suprem hi ha l'escrit d'al·legacions presentat pel Centre de Descendents d'Espanyols Units (Cedeu), situat a Buenos Aires, la capital del país que concentra el major nombre de sol·licituds de nacionalitat espanyola a l'atzar de la llei memorialista.
L'associació argentina s'ha personat en aquest procés sota la direcció lletrada de l'exmagistrat del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín i l'advocat Eduardo Ranz. En el mateix escrit, al qual ha tingut accés Público, també demanen personar-se cinc ciutadans individuals més. "Ni tan sols en temps de guerra se suspèn el dret al vot", subratllen els compareixents per reivindicar aquesta prerrogativa recollida en la Constitució i que ara el Suprem, de cara a les eleccions generals del 29 de novembre, els ha arrabassat.
Relacionat amb aquest tema
Cedeu defensa el seu dret a intervenir en el procediment per afectar l'acte impugnat "als seus drets o interessos legítims". "A major abundància, en igual sentit, ja consten sol·licituds de col·lectius en el present procés, com és el cas de Associació de Cubans per la Democràcia i Descendents d'Espanyols al Món", tal com consta en l'acte en el qual el Suprem va confirmar les mesures cautelars, emès el passat 12 d'octubre.
L'escrit sosté que la decisió de privar del dret al vot als nacionalitzats per la llei de néts el proper 29 de novembre suposa "una discriminació en comparació amb altres col·lectius identificats socialment en relació amb les sol·licituds de nacionalitat Espanyola", com els descendents dels sefardites, els voluntaris de les Brigadas Internacionales i, fins i tot, els propis espanyols que van obtenir la nacionalitat amb la llei de néts però resideixen a Espanya.
"La decisió de suspensió cautelar trenca per tant amb el principi d'igualtat, fins ara garantit per l'article 14 de la CE, en relació amb l'article 23.1 del mateix cos legal, que estableix que els ciutadans tenen el dret a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants, lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal".
L'escrit també abunda en l'"absència del risc" invocat pel Suprem per justificar una mesura sense precedents. "Es parteix d'un pressupost erroni, atès que no queda acreditat el risc derivat de les modificacions en el CERA, pressuposant el sentit del vot d'aquests nous espanyols, per una suposada inexactitud en el procés electoral i cens, però, a més de no aportar cap prova d'aquesta generalitat, per sobre de les seves especulacions, ha de prevaler l'interès general "en afectar més de 163.000 espanyols".
Relacionat amb aquest tema
Aquesta situació "torna a generar indefensió" als afectats per la suspensió del sufragi, atès que la modificació censal també pot ser deguda a "l'obtenció de la majoria d'edat dels inscrits, la qual cosa no acredita una irregularitat electoral".
Els compareixents recorden que el dret al sufragi se suspèn per condemna judicial ferma, d'acord amb l'article 3.1 de la llei electoral, "sent aquesta l'única fonamentació per no tenir el dret al sufragi". Per tant, el sufragi "únicament pot resultar suspès, que no suprimit, si és per condemna judicial penal, personal i com tota suspensió, és una pèrdua temporal".
Relacionat amb aquest tema
No obstant això, alerten que, en aquest cas, és una mesura cautelar la que impedeix el dret al vot de persones que "no només no han delinquit, sinó que no han format part d'aquest procés judicial que arrenca de la mà de dos partits polítics, i l'objectiu es dirigeix contra la Junta Electoral Central, sent l'única possibilitat de defensa la de la submissió voluntària com codemandats davant la sala quarta del Tribunal Suprem".
Per això, genera "la més absuluta indefensió" de les persones afectades, a les quals només se'ls va donar un termini de cinc dies, a més del "risc de condemna que aquesta posició processal genera, imposada als qui havien consolidat els seus drets".
L'escrit també retreu l'excepció que va establir el Suprem, que va exigir una certificació davant els consolats per justificar que aquestes persones van accedir a la nacionalitat acreditant documentalment ser fills o néts de represaliats "per raons polítiques, ideològiques o de creença o d'orientació d'identitat sexual", com fixa la norma i no la instrucció del Suprem.
"Aconseguir una cita en un consolat pot comportar mesos, fins i tot anys si parlem de l'Havana o Caracas, per no parlar de tornar a reunir una documentació dels que van ser condemnats a l'exili, que van passar per camps de concentració, com el format al municipi francès d'Argelers i que d'aquí, com van poder, van acabar a Mèxic o a l'Argentina".
Així mateix, "tampoc és possible suspendre l'empadronament o el cadastre". En aquest sentit, subratllen que la "puresa" de les eleccions ve marcada per la Junta Electoral i, en cas d'haver-hi recursos contra les seves decisions –com la que va originar l'acte impugnat–, el "competent" serien els tribunals del Contenciós-Administratiu, i finalment, el Tribunal Constitucional, "conforme a tramitació urgent i preferent, per ser matèria electoral".
Per aquestes raons, els compareixents, a més de demanar al Suprem que admeti la seva personació, sol·liciten que aixequi el veto al sufragi actiu i, per tant, permeti votar els més de 163.000 espanyols nacionalitzats amb la llei de néts.
Atès el venciment del termini per formular al·legacions davant el Tribunal Suprem, la defensa legal presentarà amb "caràcter immediat" un escrit d'"impuls processal" perquè el Suprem resolgui com més aviat millor.
"Tenint en compte que es tracta d'un dret fonamental que podria veure's afectat si es dilata la decisió judicial, i desconeixent l'abast procedimental de la suspensió del vot a més de 160.000 persones l'interès general de les quals es troba en circumstàncies de discriminació i indefensió, sol·licitem que s'adopti una decisió definitiva sobre el fons amb la mateixa celeritat amb la qual es van prendre les mesures cautelars. No té explicació ni justificació una major dilació", afegeixen des de l'equip legal.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.