Dret al vot a dues velocitats: facilitats per als descendents de sefardites de fa 500 anys i veto als néts de l'exili franquista
El PP porta mesos criticant les "poques garanties" de l'anomenada 'llei de néts' i parlant d'"enginyeria electoral", malgrat que durant el primer Govern de Rajoy es va aprovar una norma per concedir la nacionalitat als descendents de jueus que van ser expulsats d'Espanya al segle XV.
Des de 2016 han obtingut la nacionalitat per aquesta via 74.543 sefardites, segons dades oficials a les quals ha tingut accés Público.
Entre els mitjans "probatoris" per acreditar "la condició de sefardita", la llei preveu el certificat d'un rabí "reconegut legalment" al país de residència del sol·licitant.
Madrid--Actualitzat a
"El que hi ha darrere és enginyeria electoral, interès per aconseguir nous votants a través de la nacionalitat i el passaport". Alberto Núñez Feijóo es va sumar a la polèmica sobre la llei de néts el 29 de juny de 2026, un dia després que Iustitia Europa presentés la primera denúncia sobre aquest tema davant la Junta Electoral Central (JEC). "Aquesta enginyeria consisteix a incrementar en 2,5 milions el nombre de persones amb dret a vot", va insistir llavors el cap de l'oposició. Isabel Díaz Ayuso va anar un pas més enllà i va posar el focus en els diplomàtics que poguessin tramitar aquestes nacionalitzacions: "Cada cònsol i cada funcionari que atorgui la nacionalitat a qui no la mereix ha de saber que també estaria fent alguna cosa il·legal. I aquí queda el nostre avís". El PP va criticar llavors les "poques garanties" del text i va parlar de "nacionalitzar socialistes", rebutjant de ple la disposició addicional vuitena de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, una disposició que no va demanar suprimir íntegrament durant la tramitació de la norma al Congrés.
La Junta Electoral Central (JEC) no va paralitzar les altes de nous votants al cens, com demanava Iustitia Europa. El partit ultra va recórrer llavors al Tribunal Suprem, que acaba de confirmar la seva decisió de suspendre cautelarment el vot de les 163.000 persones que podien ser nacionalitzades per aquesta via en plena carrera dels partits cap a les eleccions del 29N. Alberto Núñez Feijóo ha celebrat aquest dilluns la decisió dels magistrats i ha valorat que hagin "anteposat el bé comú" per "posar límit a la irresponsabilitat" del Govern. El PP obvia un antecedent que es va produir durant el primer Govern de Mariano Rajoy, quan es va aprovar la Llei 12/2015. La norma va veure la llum a les portes d'un cicle electoral i va permetre la nacionalització específica de 74.543 sefardites entre 2016 i 2026, segons dades del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts consultades per Público.
El PP i la "reparació" amb els sefardites
El Govern de Mariano Rajoy va aprovar el juny de 2015 una llei per concedir la nacionalitat espanyola als sefardites originaris d'Espanya, és a dir, els descendents dels jueus que van ser expulsats del país al segle XV. "Estem reparant un deute històric amb les comunitats jueves que estaven aquí des de feia gairebé dos mil anys i que van protagonitzar probablement els períodes de convivència més brillants de la nostra història (...), que han sabut, després de la diàspora, en cinc-cents anys, mantenir l'amor, les tradicions i la llengua que els uneixen a Espanya", va defensar durant el ple en el qual es va ratificar el text l'aleshores ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo. "Si l'1 de gener de 1492 es va tancar una porta per a milers d'espanyols que van ser forçats a deixar de ser-ho, ara conclou la tramitació parlamentària d'una llei que, quan entri en vigor, (...) tornarà a obrir una porta per a tots els descendents d'aquells tan injustament expulsats d'Espanya", va reivindicar el titular de Justícia, Rafael Catalá. El PSOE va donar suport a l'aprovació definitiva del text, malgrat votar en contra d'algunes de les esmenes i mostrar-se partidari d'incloure també els ciutadans d'origen sahrauí, sense èxit.
Relacionat amb aquest tema
El PP no va parlar llavors d'"enginyeria electoral" ni va sembrar dubtes sobre la compra de vots. I això que hi va haver eleccions generals el desembre de 2015, amb la seva corresponent repetició el juny de 2016, a més de convocatòries autonòmiques a Galícia o Euskadi. La mesura porta en vigor més d'una dècada i ha permès fins ara la nacionalització de 74.543 sefardites, segons dades del Ministeri de Justícia a les quals ha tingut accés Público. El gruix de les sol·licituds es va resoldre favorablement entre 2020 i 2022, amb un total de 59.373 descendents de jueus nacionalitzats. L'any passat van rebre el passaport espanyol 1.126 nous sefardites. I en el que portem de 2026, un altre centenar. El 29N tots ells podran fer ús del seu dret a vot. Mentrestant, els descendents dels exiliats durant la Guerra Civil i la dictadura franquista veuen suspès cautelarment el sufragi que els va reconèixer el 2022 la Llei de Memòria Democràtica.
Què diu la Llei 12/2015?
La citada norma estableix un procediment de concessió de la nacionalitat espanyola a través de la carta de naturalesa per als sefardites els avantpassats dels quals van ser expulsats del nostre país el 1492. El Govern de Mariano Rajoy va acordar concedir-los el passaport sense que haguessin de renunciar a la seva nacionalitat i sense exigir-los residència legal a Espanya, és a dir, gairebé en els mateixos termes que estableix l'anomenada llei de néts que va impulsar fa quatre anys l'Executiu de Pedro Sánchez. La major part de les sol·licituds de sefardites han arribat de països com Colòmbia, Mèxic, Veneçuela o l'Argentina, segons les estadístiques elaborades pel Ministeri de Justícia. Amèrica Llatina també concentra el gruix dels descendents de l'exili franquista als quals el Tribunal Suprem ha suspès cautelarment el vot per al 29N.
El text per concedir la nacionalitat als descendents dels hebreus expulsats d'Espanya al segle XV preveu una sèrie de documents "probatoris" per acreditar "la condició de sefardita", entre els quals hi ha el certificat d'un rabí "reconegut legalment" al país de residència dels sol·licitants i l'acreditació de l'"ús com a idioma familiar del ladí", una llengua que procedeix del castellà medieval i que van començar a parlar els jueus després de la seva sortida de la península Ibèrica. La norma estableix, a més, que els interessats a obtenir el passaport per aquesta via hauran d'acreditar l'"especial vinculació" amb Espanya mitjançant "certificats d'estudis d'història i cultura expedits per institucions oficials o privades". A més, tindran valor qüestions com la realització d'"activitats benèfiques, culturals o econòmiques" a favor de persones i institucions nacionals o la seva "inclusió" en les "llistes de famílies sefardites protegides per Espanya".
La Llei 12/2015 exigeix així mateix la superació d'una prova d'avaluació de coneixements bàsics de llengua i una altra en la qual es posen a prova coneixements relacionats amb la cultura, la realitat social i la Constitució espanyola. L'Instituto Cervantes va ser —en el seu moment— la institució designada per "dissenyar" i administrar les dues proves. Els sol·licitants procedents de països de parla hispana queden, segons el text, "exempts" de la prova relativa a l'idioma. El Govern de Mariano Rajoy va proposar que el "procediment de concessió" de la nacionalitat per als sefardites fos de gestió "electrònica". Les autoritats espanyoles van denegar en els deu anys que porta vigent la norma 7.344 sol·licituds i en van arxivar 861, a més de les que encara tenen pendents de resoldre. El Consell General del Notariat ha rebut 153.774 peticions de descendents de jueus que reclamen el passaport espanyol entre 2015 i 2026, tal com ha comprovat Público.
Relacionat amb aquest tema
El bloqueig dels jutges al vot de l'exili franquista
El Tribunal Suprem ha rebutjat aquest dilluns festiu la possibilitat que puguin votar en les pròximes generals els 163.000 espanyols nacionalitzats mitjançant l'anomenada llei de néts, una disposició de la Llei de Memòria Democràtica que atorga la nacionalitat espanyola als descendents d'exiliats per motius polítics, ideològics o d'orientació sexual durant el franquisme i la Guerra Civil. Els magistrats atenen així la petició d'Iustitia Europa i Vox, que van decidir judicialitzar el cas després d'intentar-ho inicialment, i sense èxit, davant la Junta Electoral Central. L'alt tribunal considera que ha de prevaler la integritat del cens i del procés electoral sobre l'exercici provisional del dret a vot. La decisió compta amb el vot particular de la magistrada María Alicia Millán Herrandis, que considera que la convocatòria del 29N va incorporar "un element nou i decisiu" i adverteix del risc que es produeixi una "lesió definitiva i irreversible" del dret a la participació democràtica a Espanya.
Sobre la firma
