Amnistia Internacional denuncia en el seu informe mundial l'odi xenòfob a Torre Pacheco i l'assetjament ultra a Cristina Fallarás
L'organització de drets humans adverteix sobre les campanyes de l'extrema dreta contra la periodista i escriptora. Destaca a més que el 2025 "van seguir executant-se milers de desallotjaments".
-Actualitzat a
Les campanyes d'odi de la ultradreta a Espanya apareixen reflectides en l'últim informe anual d'Amnistia Internacional (AI). Aquesta organització acaba de donar a conèixer un detallat document sobre la situació en matèria de drets humans el 2025 en el qual figuren els casos d'assetjament xenòfob a Torre Pacheco o la persecució de l'extrema dreta contra l'escriptora i periodista Cristina Fallarás.
Tots dos casos formen part de l'apartat sobre Espanya en el marc de l'informe sobre la situació en matèria de drets humans i llibertats a nivell internacional que ha elaborat aquesta organització i que inclou dades sobre 144 països.
"A l'octubre, el partit polític Vox va llançar una àmplia campanya d'assetjament en xarxes socials contra la periodista i escriptora Cristina Fallarás, qui posteriorment va denunciar greus amenaces i insults que l'havien portat a cancel·lar diverses aparicions en públic que tenia previstes i a presentar una denúncia davant la fiscalia contra la secretària jurídica d'aquest partit per incitació a l'odi, assetjament, injúries i calúmnies i revelació de secrets", afirma AI en el seu informe.
Relacionat amb aquest tema
El passat 6 de març, Fallarás va denunciar que Vox utilitzava la seva cara a la web del partit d'ultradreta per incitar a actuar contra ella, per la qual cosa va sol·licitar a la Fiscalia que prengués cartes en l'assumpte. Segons ha pogut verificar Público, la foto de la periodista i escriptora continuava aquest dilluns disponible a la pàgina oficial de Vox a internet.
Racisme a Torre Pacheco
L'informe d'AI recull també els fets registrats el juliol de 2025 a Torre Pacheco (Múrcia), on activistes d'ultradreta van organitzar atacs contra persones migrants i van difondre missatges xenòfobs després de l'agressió soferta per un veí d'aquest municipi.
L'organització de drets humans assenyala que "grups antidrets van organitzar 'caceres d'immigrants' contra persones racialitzades, especialment les que percebien com a nord-africanes" a Torre Pacheco.
El document afegeix que els disturbis "van ser amplificats per continguts racistes a Internet, on es va observar un augment del 1.500% dels discursos d'odi contra la comunitat nord-africana entre el 6 i el 22 de juliol".
Relacionat amb aquest tema
El 14 de juliol, un restaurant de kebab va patir un atac d'uns 50 homes coberts amb cascos que empunyaven bats i pals, tot i que hi havia presència policial a les proximitats. El propietari va haver d'escapar per la porta del darrere", afegeix.
Repressió policial
En el capítol sobre Espanya, AI indica també que "el Parlament no va emprendre les reformes de la Llei de Seguretat Pública i del Codi Penal —com derogar les disposicions que violaven la llibertat d'expressió i despenalitzar la calúmnia i la injúria— àmpliament reclamades per la societat civil i que havien estat recomanades per mecanismes de drets humans".
Relacionat amb aquest tema
Apunta a més que "van continuar les restriccions desproporcionades del dret a la llibertat de reunió pacífica així com l'ús excessiu de la força contra les protestes en solidaritat amb el poble palestí, inclosos actes de desobediència civil com els registrats el setembre a Madrid, que van obligar a suspendre l'última etapa de la Volta Ciclista".
En un altre apartat, subratlla que si bé "els tribunals penals van continuar negant-se a investigar els casos d'infiltració policial en moviments socials, algunes denúncies seguien pendents davant el Tribunal Constitucional". "L'any va concloure sense que el Parlament hagués aprovat una proposta legislativa per reformar la Llei d'Enjudiciament Criminal a fi d'impedir aquest tipus d'operacions policials", lamenta l'informe.
Un total de 27 activistes contra el canvi climàtic del grup Futuro Vegetal seguien sent objecte d'investigació per presumpta pertinença a una organització criminal en relació amb la seva participació en accions directes no violentes.
Protecció de menors migrants
L'informe assenyala a més que el 2025 "van seguir executant-se milers de desallotjaments, majoritàriament per motius econòmics" i indica que "es van donar passos per a una reforma legislativa dirigida a millorar l'accés a l'atenció sanitària universal". En un altre punt, indica que "no es van protegir degudament les persones menors migrants no acompanyades".
Assenyala també que "van persistir les restriccions desproporcionades del dret de reunió pacífica" i subratlla que, en finalitzar el període analitzat, "hi havia una causa pendent davant el Tribunal Europeu de Drets Humans després que els tribunals espanyols refusessin investigar casos de tortura del període franquista". Així mateix, destaca que el 2025 "Espanya va imposar prohibicions a les exportacions d'armes a Israel".
Incompliments després de la DANA
L'informe anual d'AI també dedica un espai a l'ocorregut entorn de la DANA. “Ni el govern de la Generalitat Valenciana ni el govern central van complir certs compromisos exposats en els plans de reconstrucció elaborats després del desastre, a saber, un pla local de prevenció del risc d'inundacions i la reforma de la normativa nacional sobre la gestió del risc d'inundacions, respectivament”, sosté.
Amnistia indica, a més, que "el govern regional va aprovar la Llei 2/2025, de 15 d'abril, de mesures urbanístiques urgents per afavorir les tasques de reconstrucció després dels danys produïts per la DANA, que flexibilitzava les normes de planificació urbana i permetia construir en zones inundables sense una avaluació de riscos prèvia o adequada".
"Guerres il·lícites"
En l'àmbit internacional, l'informe d'AI descriu "un panorama generalitzat de violacions de drets humans comeses per governs i altres agents, absència de rendició de comptes i injustícies sistèmiques, juntament amb alguns avenços limitats. Molts d'aquests escenaris han persistit el 2026, mentre l'ordre internacional basat en normes és objecte d'atacs constants".
"Ens enfrontem al moment més difícil de la nostra època. La humanitat pateix l'atac de moviments transnacionals antidrets i de governs depredadors decidits a imposar el seu domini mitjançant guerres il·lícites i descarats xantatges econòmics", ha afirmat la secretària general d'Amnistia Internacional, Agnès Callamard.
En el seu estudi sobre l'escenari internacional el 2025, l'organització inclou informació sobre "el genocidi d'Israel contra la població palestina a Gaza, els crims de lesa humanitat perpetrats per Rússia a Ucraïna, i els crims de guerra i altres crims previstos pel dret internacional comesos a Myanmar, Sudan i altres zones en conflicte".
Autoritarisme i impunitat
Destaca també que "les pràctiques autoritàries s'han intensificat a tot el món". "El 2025, els governs de l'Afganistan, la Xina, Egipte, els Estats Units, l'Índia, l'Iran, Kenya, el Regne Unit i Veneçuela, entre altres països, i van emprar la violència per reprimir protestes, van criminalitzar la dissidència mitjançant lleis de seguretat i antiterroristes o van fer ús de desaparicions forçades, execucions i tàctiques abusives d'actuació policial", afirma.
Subratlla que el 2025, "alguns estats, com els EUA i Rússia, van atacar o van menyscabar els mecanismes internacionals de rendició de comptes". L'informe qualifica com "especialment perjudicials" les mesures adoptades pels EUA, que va imposar sancions a integrants de la fiscalia i la judicatura de la Cort Penal Internacional, així com a la relatora especial de l'ONU sobre els drets humans al Territori Palestí Ocupat des de 1967 i a diverses organitzacions palestines de drets humans, amb la intenció d'obstaculitzar la tasca de la Cort i evitar que nacionals israelians i nord-americans haguessin de retre comptes.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.