El 77% de les multes que acumula la 'llei mordassa' s'han imposat amb governs progressistes
La Llei de Seguretat Ciutadana ha recaptat més de 1.674 milions amb 2,7 milions de sancions des que va ser aprovada el 2015 per l'Executiu de Rajoy
-Actualitzat a
La Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana, més coneguda com a llei mordassa, aprovada el 2015 pel Govern del PP presidit per Mariano Rajoy, ha estat aplicada en molta major mesura pels executius progressistes de PSOE, Unides Podem i Sumar, que van prometre derogar-la. Tant és així que de les 2.769.169 sancions imposades per vulneració de la norma des de la seva entrada en vigor fins a 2025, últim any del qual hi ha dades oficials, el 77% es van tramitar amb els governs d'esquerra que s'han succeït des de juny de 2018 després de la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a la presidència.
Al llarg de les dues últimes legislatures hi ha hagut al Congrés diversos intents per reformar la llei mordassa, però la falta d'acord entre els grups parlamentaris proposants ha impedit canviar ni una sola coma d'una norma que va ser aprovada amb l'objectiu encobert, segons els seus detractors, de reduir les fortes protestes que van sorgir contra les retallades per pal·liar la greu crisi econòmica de l'inici de la segona dècada d'aquest segle. L'últim intent va ser l'acord al que van arribar els grups de PSOE, Sumar i Bildu a l'octubre de 2024 per la presa en consideració de la reforma, que, finalment, ha quedat en foc d'encenalls per diferències, sobretot, entorn del veto de l'ús de les pilotes de goma com a material antidisturbis, les sancions per falta de respecte a les forces PSOE seguretat i la devolució en calent de migrants a les fronteres. Una possible reforma ha decaigut ara amb la convocatòria electoral.
Davant la falta d'acord per a la seva reforma, la llei s'ha seguit aplicant tal qual la va elaborar l'Executiu de Rajoy i amb uns números milionaris. A falta de conèixer les dades del 2026, que el Ministeri d'Interior encara no ha publicat i que aquest diari ha sol·licitat, s'han recaptat 1.674,8 milions d'euros amb les més de 2,7 milions de sancions imposades al llarg de deu anys. D'elles, unes 640.000 es van interposar durant tres anys de Govern del PP, el 23%, i entorn de 2,1 milions durant set anys de governs progressistes del PSOE amb Unides Podem i Sumar, és a dir, el 77%.
Relacionat amb aquest tema
Sobre aquest tema cal tenir en compte que les estadístiques del Ministeri de l'Interior, de les quals s'extreuen aquestes dades, no recullen les xifres de les sancions tramitades pels cossos de seguretat autonòmics de Catalunya, Euskadi i Comunitat Foral de Navarra; únicament els expedients tramitats per l'Administració General de l'Estat en aquests àmbits territorials, per la qual cosa el nombre de multes i la seva quantia és major.
L'any amb major nombre de sancions va ser 2020, el del confinament per la pandèmia del covid, quan es van interposar 375.930 multes, únic exercici anual en el qual els expedients per infraccions de seguretat ciutadana han estat superiors als relacionats amb el consum o tinença de drogues en espais públics, que han estat els més nombrosos la resta d'anys.
Les dades de l'última legislatura
En la legislatura que acaba d'acabar després de la convocatòria d'eleccions generals, i amb dades del 2023 al 2025 a falta dels del 2026, les forces de seguretat van interposar un total de 897.691 sancions per vulneració de la llei mordassa, amb una quantia global que va ascendir a 557,2 milions d'euros. D'elles, el 71,2% es va deure al consum o tinença de drogues i el 17,5% a l'incompliment de l'articulat sobre seguretat ciutadana, fonamentalment desobediència o resistència a l'autoritat i desordres en espais públics.
L'any de la passada legislatura en què es van registrar més sancions va ser 2024, quan es van interposar 327.761 multes, un 15% més que el 2023, segons reflecteix l'estadística del Ministeri de l'Interior.
Relacionat amb aquest tema
El 2025 es va registrar, en canvi, un descens del 13% dels expedients sancionadors per la llei mordassa. En aquest últim any avaluat es van imposar 285.418 multes, 42.343 menys que el 2024, fet que suposa una mitjana de 782 sancions diàries, mentre que la seva quantia total va arribar als 178,7 milions d'euros, 25 milions menys que l'exercici precedent.
La majoria dels expedients, segons les dades d'Interior, es van deure a l'ús de drogues en espais públics, el 70,5%, i van suposar una recaptació de 131,8 milions d'euros. En el capítol de seguretat ciutadana, l'article que més multes va originar l'any passat, un total de 18.582, va ser el 37.4, que sanciona les faltes de respecte i consideració cap a un membre de les forces i cossos de seguretat, quan aquestes conductes no siguin constitutives d'infracció penal.
Relacionat amb aquest tema
A continuació es van situar les infraccions de l'article 36.6, que va registrar 17.543 expedients per desobediència o resistència a l'autoritat o als seus agents en l'exercici de les seves funcions o la negativa a identificar-se, i les del 36.3, amb 5.940 sancions per causar desordres en les vies, espais o establiments públics o obstaculitzar amb mobiliari urbà, vehicles, contenidors o altres objectes les vies públiques.
El capítol de la llei mordassa que menys expedients origina, 35.457 sancions, és el referit a l'ús d'armes i explosius, encara que són els únics que han augmentat respecte a l'any anterior, un 6%, amb una quantia total que ascendeix a 23,8 milions d'euros. Dins d'aquest apartat, el 90,5% de les multes es van imposar per infringir l'article 36.10, que sanciona portar, exhibir o usar armes prohibides, o fer-ho de manera negligent, temerari o intimidatori o fora dels llocs habilitats per al seu ús, tot i que en aquest últim cas es tingués llicència, sempre que aquestes conductes no constitueixin infracció penal.
Relacionat amb aquest tema
Andalusia, al capdavant en sancions
Per comunitats autònomes, tenint en compte que no estan inclosos els expedients tramitats pels cossos de seguretat autonòmics de Catalunya, Euskadi i Navarra, l'estadística d'Interior reflecteix que Andalusia és la que més sancions va registrar l'últim any per infraccions de la Llei de Seguretat Ciutadana amb gran diferència, 104.512, seguida de Madrid (29.962), Canàries (23.873), Castella i Lleó (19.460), País Valencià (18.850), Castella - La Manxa (17.033), Múrcia (15.153) i Galícia (12.675). En totes les comunitats ha baixat el nombre de multes, excepte en dues: Illes Balears, on s'han duplicat, de 2.622 a 5.051, i Extremadura, que ha passat de 7.908 a 9.144.
Organitzacions com Amnistia Internacional, Greenpeace i la Plataforma No somos delito, formada per un centenar d'entitats diferents, ha exigit en els últims anys, sense èxit, la derogació de la llei mordassa. Quan es va fer el balanç el 2024 dels efectes d'aquesta norma, Amnistia va denunciar la falta d'avenços per reformar-la i va posar com a exemples més sagnants de la seva aplicació els casos d'un grup ciutadà de Madrid que acumulava 20.000 euros en multes per negar-se a la tala de més de 1.000 arbres; del Sindicat d'Habitatge de Carabanchel, al qual li havien imposat més de 44.000 euros en sancions des del 2021; i els 21.000 euros que havien de pagar els estudiants del grup Defendemos Palestina per una protesta durant la visita de l'ambaixadora d'Israel a la Universitat Complutense.
Organitzacions d'usuaris del cànnabis com Confac, que forma part de la plataforma No somos delito, també han exigit la derogació de la llei mordassa, ja que entenen que les sancions pel consum de drogues en espais públics s'han convertit, a més, en un impost encobert" en un país on es va acordar despenalitzar aquest ús.
Relacionat amb aquest tema
La gran quantitat de multes que s'imposen per consum o tinença de drogues en espais públics ha arribat a situar Espanya entre els països d'Europa on més se sanciona els usuaris de cànnabis. Segons l'informe de l'Observatori Europeu de les Drogues de 2022, el nostre país acumulava aquest any el 43% de totes les infraccions registrades al continent per consum o tinença de cànnabis, amb prop de 70.000 intervencions més que Alemanya, el segon país que registrava un major nombre de sancions.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.