El 102.2 de la Constitució que Vox agita contra Sánchez: un article mai utilitzat que ja va sobrevolar els caps de González i Aznar
Constitucionalistes defineixen per a 'Público' la naturalesa de l'article, que serveix per acusar el govern espanyol "per traïció o per qualsevol delicte contra la seguretat de l'Estat".
Joaquín Urías diu que hauria de ser usat només "quan un president actués de manera molt clara en contra dels interessos del país".
Madrid--Actualitzat a
"Cal activar urgentment l'article 102 per portar el senyor Sánchez davant del Suprem". Ho va dir Santiago Abascal el 9 de setembre al Congrés dels Diputats. Abans, el dia 2 del mateix mes, el líder ultradretà va ser més específic i va parlar, en concret, del 102.2. "Es tracta d'un article pensat per quan un president cometi una traïció molt clara", resumeix el catedràtic en Dret Constitucional i professor a la Universidad de Sevilla Joaquín Urías, en conversa amb Público", afegeix, "per acabar amb un president del govern que ha comès un delicte gravíssim". El defineix com "una mena d'impeachment" a l'espanyola. En tot cas, és un article que, fins avui, no s'ha utilitzat ni una sola vegada en tota la història de la democràcia.
L'article 102 té tres punts. El primer especifica que la "responsabilitat criminal del president i els altres membres del Govern" només serà "exigible" davant la "Sala Penal del Tribunal Suprem". El segon -el que ha adquirit pes en els últims dies per la persistència de Vox- resa el següent: "Si l'acusació fos per traïció o per qualsevol delicte contra la seguretat de l'Estat en l'exercici de les seves funcions, només podrà ser plantejada per iniciativa de la quarta part dels membres del Congrés, i amb l'aprovació de la majoria absoluta del mateix". En altres paraules, el que diu aquest punt és que un partit o un particular no poden querellar-se contra el govern espanyol per traïció o per delictes contra la seguretat de l'Estat, sinó que ha de fer-se mitjançant una iniciativa parlamentària.
I no només això, sinó que la iniciativa l'ha de presentar una quarta part de la cambra -88 diputats- i donar-li suport la majoria absoluta de la mateixa: 176 diputats. Amb la composició actual del Congrés, Vox necessitaria el PP —que, de moment, no ha abonat aquesta possibilitat— només per registrar la iniciativa i els d'Alberto Nuñez Feijóo més Junts per Catalunya perquè sortís aprovada. Tot això suggereix que l'amenaça de Vox, excepte gir de 180 graus, es quedarà només en això. El tercer punt de l'article puntualitza que la "prerrogativa real de gràcia no serà aplicable a cap dels supòsits del present article".
Relacionat amb aquest tema
És pertinent, en tot cas, una altra pregunta: Constitució en mà, hi hauria la possibilitat que el 102.2 fos aplicable al cas concret de la crisi de Ceuta? La professora de Dret Constitucional i Ciències Polítiques de la Universitat de València Raquel Valle, també en declaracions per a aquest mitjà, considera que tot depèn de l'amplitud de la "interpretació" de l'article. "D'una banda", explica, "és clar que el govern espanyol no ha participat activament en cap delicte que tingui a veure amb la traïció o que pugui posar en perill la seguretat de l'Estat". Per tant, podria deduir-se que no seria aplicable el 102.2. Tot i això, completa, depenent del jutge que s'ocupés del cas, "podria fer una interpretació més àmplia i entendre que sí que es podria haver incorregut en un delicte per omissió".
Urías, per la seva banda, assenyala que es tracta d'una "clàusula que es va introduir a la Constitució per a circumstàncies molt extraordinàries" i que hauria de ser d'utilització només "quan un president actués de manera molt clara en contra dels interessos del país". Posa com a exemple un conflicte bèl·lic en el qual un mandatari actués proactivament en favor de l'adversari. No seria el cas de Sánchez amb la crisi de Ceuta. "De totes maneres", apunta, "no és una obligació atenir-se a la voluntat del constituent i en cas que hi hagués una quarta part dels diputats que percebés un delicte com els que diu l'article podria tractar d'activar-lo".
El catedràtic recorda que, en cas que es teixís finalment una majoria suficient per activar l'article, en el registre de la iniciativa al Congrés s'hauria d'incloure un "acta d'acusació en la qual es presentessin evidències de la comissió de determinats delictes". La Mesa de la cambra (amb majoria progressista) podria rebutjar-lo en cas que no es descrivissin indicis suficients, tot i que això és, encara, política ficció. Es tracta, això sí, d'una prova més —afegida a les, de moment, inexistents majories necessàries— de com és de difícil portar a la pràctica la prerrogativa en qüestió. Mai ha ocorregut.
Sobre aquesta mateixa qüestió, un magistrat de la Sala de lo Penal lliscava durant aquesta setmana, segons informa Pilar Araque, que encara queden moltes pantalles per arribar a un escenari en el qual es contemplés una investigació judicial al Govern. "És tirar-se a la piscina", postil·la.
Relacionat amb aquest tema
El 102.2 en la història de la democràcia
Però el cert és que no és ni de bon tros la primera vegada que s'introdueix en la conversa pública l'eventual aplicació del 102.2 de la Constitució. No és que passi cada dia, però s'ha recorregut a ell -amb més o menys soroll- almenys en cinc ocasions més. La primera que ha pogut rastrejar Público data del 1995. Felipe González donava els seus últims cops de cua com a president del govern espanyol i el cas dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL) arribava al seu punt àlgid amb el jutge Baltasar Garzón escalant la investigació cap a la cúpula del Ministeri de l'Interior. José Barrionuevo, titular d'aquesta cartera entre 1982 i 1988, acabaria el 1998 a la presó.
Però calia jutjar també al president del Govern? Aquell 1995, qui llavors presidia la Sala Segona del Tribunal Suprem, Fernando Cotta, va suggerir que la competència per decidir si calia jutjar o no a González pels delictes dels GAL era, en tot cas, del Congrés dels Diputats precisament en virtut del 102.2 de la Carta Magna. Les cròniques d'aquella època, amb tot, aclareixen que els partits que componien el Congrés van descartar aquesta acció. En qualsevol cas, va ser una de les vegades en què una veu autoritzada en la matèria —un magistrat del Suprem— s'ha pronunciat d'una forma més clara sobre l'article.
Relacionat amb aquest tema
Va passar una cosa semblant el 1999, en aquest cas, amb el popular José María Aznar com a protagonista i la guerra de Yugoslavia com a escenari. Un grup d'intel·lectuals va impulsar una querella de nou davant el Suprem per acusar Aznar d'haver conduït Espanya a participar en una guerra —a través d'una missió de l'OTAN— sense recórrer a l'article 63.3 de la Constitució: "Al Rei correspon, prèvia autorització de les Corts Generals declarar la guerra i fer la pau". Presentada la querella, els tribunals van determinar el mateix que en el cas anterior. Seria el Congrés, en tot cas, qui hauria de donar el tret de sortida a un procediment d'aquest calibre.
Més endavant, el 2004, es va donar un cas semblant, però amb el teló de fons de la guerra de l'Iraq. Tampoc en aquell cas va arribar a debatre's ni votar-se el 102.2 en la Cambra baixa.
Relacionat amb aquest tema
Per a trobar la següent vegada en la qual apareix en el debat polític aquest article cal donar un bon salt. El 2021, el PP acusava de traïció Pedro Sánchez en el marc del procés i els indults als seus líders. En aquest context, un 30 de juny, Aitor Esteban, aleshores portaveu del PNB, va reptar amb ironia Pablo Casado i li va preguntar per què no feia ús de l'eina constitucional —el 102.2— i a més li va recordar que tenia la majoria suficient —88 diputats— per registrar la proposta, encara que després hagués d'aprovar-se per majoria absoluta. La història està escrita. Casado tampoc ho va fer.
Mateix cas, però diferents protagonistes. El 2023, Vox es va querellar contra el govern espanyol per conspiració per a la rebel·lió, malgrat que el 2017 el Suprem ja havia dit que no observava aquest delicte en els fets independentistes del 2017. De totes maneres, l'extrema dreta es va llançar a la querella i això va suscitar un debat sobre la conveniència de fer-ho per la via del 102.2, tenint en compte els precedents. Com a mostra, aquesta columna a El País del jurista José María Mena. En aquell context, Patxi López, ja llavors portaveu del PSOE al Congrés, va intervenir en un ple en un to similar al d'Esteban el 2021. Vox, amb tot, no podia activar en solitari l'article perquè no tenia els diputats suficients. Hauria necessitat, com ara, el PP. El Suprem va inadmetre la querella.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.