Cossos policialsPolicia i Guàrdia Civil segueixen cobrant el plus de "conflictivitat" al País Basc i Navarra i demanen aplicar-lo també a Catalunya

Res ni ningú pot aturar el temps. Ja fa una mica més de 17 mesos d'aquell 3 de maig de 2018 en el que ETA, després d'amenaçar amb publicar un vídeo en alguna cadena internacional, va confirmar via àudio que es dissolia per sempre. No obstant això, tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil mantenen els incentius econòmics que van començar a atorgar-se als seus efectius al País Basc i Navarra el 1986, quan es produïen atemptats de manera habitual. Avui, tot i que els riscos han desaparegut, els plusos continuen. I continuaran.

"Tant Policia Nacional com Guàrdia Civil cobren plus de conflictivitat en idèntica quantia. No s'ha estudiat suprimir-lo". Així de breu és la resposta traslladada a Públic per fonts oficials del Ministeri d'Interior, que van ometre indicar -malgrat la sol·licitud d'aquest diari- quina quantitat de diners es dedica a aquests plusos.

Tot i això, fonts dels dos cossos van assenyalar que la suma actual és de 678,61 euros bruts mensuals en el cas de policies nacionals i de 681 euros a cada guàrdia civil. Aquests plusos suposen una part important del salari que perceben els agents en aquesta zona. Tenint en compte el nombre de membres de les dues forces en aquestes comunitats -1.900 policies i 3.607 guàrdies civils a Euskadi i Navarra-, la despesa anual en plusos de conflictivitat ascendeix a 44.948.712 euros.

Una auditoria realitzada fa alguns mesos per Ernst & Young Advocats recomanava a Interior la "revisió" d'aquests complements en funció del nou escenari obert a la Comunitat Autònoma Basca i la Comunitat Foral Navarra després de la desaparició d'ETA. No obstant això, des d'Interior van transmetre a Públic en la seva brevíssima resposta que no s'ha estudiat suprimir-la. No van aclarir, en qualsevol cas, si podria revisar la suma, tal com plantejava l'auditoria.

Ampliar-lo a Catalunya

En aquest context, les principals associacions de la Guàrdia Civil i Policia Nacional ja s'han manifestat en contra d'una hipotètica supressió d'aquests plusos, ja que sosté que tot i que ETA ha desaparegut, encara hi ha una situació de perillositat per als integrants de dos cossos tant a Euskadi com a Navarra. De fet, l'objectiu d'aquestes organitzacions és ampliar-lo a Catalunya, on entenen que a dia d'avui es viu també una situació de conflictivitat que ha de ser corresposta amb un complement salarial per als agents allà destinats.

En una recent declaració, Independents de la Guàrdia Civil (IGC) advertia que "des dels esdeveniments i enfrontaments soferts davant l'actuació de les forces de seguretat per a complir les ordres judicials d'impediment del pseudo referèndum l'1 d'octubre de 2017", els membres d'aquest cos "han vist sens dubte perjudicades les relacions socials amb els seus conveïns que veuen en ells un dels obstacles a salvar per aconseguir una hipotètica segregació de la resta d'Espanya".

IGC assenyalava fins i tot que guàrdies civils que presten funcions a Catalunya "s'han vist obligats a traslladar als seus fills i esposa a altres comunitats de l'Estat", mentre que en altres casos han hagut de "canviar els nens de col·legi, i fins i tot portar-los a col·legis privats, ocultant la professió del progenitor ". Allò, assenyalava aquesta associació, "ens trasllada als anys en què imperava el terrorisme al País Basc i Navarra".