Pobles bonics per fugir de la calor de l'estiu a Catalunya: 10 propostes per aquest 2025

Tot just estem a les primeres setmanes de l'estiu i molts cerquen tot el que poden per escapar-se de les altes temperatures i refrescar-se d'alguna manera. Anar a la piscina a l'aire lliure o optar per algun dels gorgs de Catalunya, gaudir de la fresca dels vespres de les festes majors, així com optar per platges i cales de la Costa Brava o la Costa Daurada són algunes de les opcions més recurrents. Quan la canícula colpeja fort a les ciutats i les platges s'omplen de gom a gom, hi ha una alternativa més tranquil·la i fresca.

En aquesta ocasió us proposem a visitar diversos pobles que acostumen a estar més frescos que la resta del país, aprofitant per descobrir noves zones alhora que gaudim d'una temperatura més benèvola. Entre valls i muntanyes s'amaguen petites viles de postal que durant els mesos d'estiu es converteixen en refugis per combatre la calor. La majoria es troben al Pirineu i al Prepirineu, però també us acostem opcions a l'interior i altres indrets del país.

1. Siurana (Priorat)   

Entre la serra de Montsant i les muntanyes de Prades trobem el poble de Siurana (Priorat), a 737 metres d'altitud i dalt d'una roca calcària. Forma part del municipi de Cornudella de Montsant, i capitanejant el pantà i el riu amb què comparteixen nom. Tot i ser a Tarragona, l'altitud i la proximitat del pantà li donen un aire més lleuger, especialment al capvespre. El conegut castell de Siurana va ser l'últim bastió musulmà conquistat pels cristians a Catalunya, l'any 1153.

2. Castellar de n'Hug (Berguedà)   

Al vessant sud dels Pirineus i a 1.450 metres d'altitud, dins del Parc Natural del Cadí Moixeró, Castellar de n'Hug és un dels pobles habitats de més alçada de Catalunya, per la qual cosa és un lloc ideal per buscar la fresca a l'estiu. El 1984 fou premiat pel Ministeri de Turisme com un dels pobles més embellits d'Espanya i referent turístic, disposant d'una àmplia oferta de qualitat en allotjaments i activitats. És conegut per tenir espais naturals de gran bellesa, com les fonts del riu Llobregat o esdeveniments arrelats com el Concurs de Gossos d'Atura.

3. Vallbona de les Monges (Urgell)   

Tot i ser a l'interior, el seu entorn agrícola i silenciós i l'altitud moderada el fan sorprenentment agradable a l'estiu. Està situat a 481 m al peu de la serra del Tallat, a la vall del Maldanell, afluent del riu Corb.  Vallbona de les Monges s’ha convertit en pocs anys en un reclam turístic, on el monestir de Santa Maria és el principal atractiu. És el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya que ha mantingut vida monàstica durant més de 800 anys. La localitat també forma part de La Ruta del Cister. 

4. Vall de Boí (Alta Ribagorça)  

La Vall de Boí és un dels municipis més autèntics del Pirineu català. Aïllada durant molts segles pels seus paisatges d'alta muntanya i el clima extrem, la vall alberga un conjunt de nou esglésies romàniques declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Barruera és un dels nuclis més coneguts de la Vall de Boí, i el més gran, però també destaquen Durro, que conserva el seu estil medieval amb cases de pedra i carrerons estrets, així com Erill la Vall o Taüll, on es pot veure l'església de Santa Maria i Sant Climent.

5. Setcases (Ripollès)  

Setcases és el poble de muntanya més conegut del Ripollès, i cada any atrau milers d'amants dels esports de muntanya. Tot i ser un dels més concorreguts, amaga molt d'encant més enllà de la pista d'esquí Vallter 2000. Té una cultura patrimonial impressionant, i també està al costat del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, on podreu trobar tota mena d'activitats per a adults i nens: senderisme, rutes en bicicleta o en 4x4, entre altres.

6. Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà)  

Saltem a la comarca del Pallars Sobirà per recomanar-vos Esterri d'Àneu, on podreu gaudir d'un clima fresc i pur. La naturalesa de les seves valls i muntanyes us faran gaudir d'uns dies de pau i desconnexió. A més de la natura que l'envolta, conserva els carrerons estrets i ombrívols de l'època medieval i el Castell de València, l'última fortificació de la Catalunya feudal. També podreu gaudir d'esports de muntanya de tota mena, des de ciclisme a ràfting o barranquisme per la Noguera Pallaresa.

7. Bellver de Cerdanya (Cerdanya)  

Bellver de Cerdanya té una gran varietat d'activitats de natura per fer, des d'esports d'aventura de tota mena a excursionisme per a totes les edats, amb un clima estiuenc més agradable que en altres llocs. Forma part el Parc Natural del Cadí-Moixeró i està integrat per 19 nuclis que conserven força vestigis d'altres èpoques. A la vall de l'Ingla es pot visitar un conjunt rupestre que ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

8. Bagergue (Vall d'Aran)  

És un dels pobles més bonics de l'Estat espanyol, segons ha destacat en alguna ocasió el diari britànic The Times. A Bagergue hi viuen unes 100 persones i es troba a 1.425 metres d'altitud, el municipi més alt de la Vall d'Aran. A l'hivern, el paisatge que l'envolta és blanc, però a l'estiu és completament verd. A més de la seva bellesa natural, alberga el museu Eth Corrau, que allotja més de 2.500 mostres històriques de la vida quotidiana i l'artesania aranesa. Entre el seu patrimoni també destaca l'església de Sant Fèlix, del segle XIII.

9. Lladurs (Solsonès)  

A vegades alguns obliden que el Solsonès també és Pirineu. Un dels pobles més frescos (i rurals) de la comarca és Lladurs, envoltat de rius i rieres, una vegetació molt rica i un paisatge espectacular. Només hi viuen 224 persones, però té cinc parròquies pertanyents al bisbat d'Urgell. És el lloc ideal per fer rutes amb bicicleta, descens de barrancs, caça o pesca.

Relacionat amb aquest tema

Nou propostes per gaudir en bicicleta de rutes pels millors paisatges vitivinícoles del país

Aleix Camprubí

10. Gualba (Vallès Oriental)  

I acabem també fora de les muntanyes, al municipi de Gualba, de 23,29 km², i que tan sols es troba a 177 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Tot i això, és un dels indrets més frescos de Catalunya, fora del nord. Té com a eix hidrogràfic la riera de Gualba, que neix a la font de Briançó, passa per la vall de Santa Fe i desemboca a la Tordera, prop de Gualba de Baix. I és que gaudeix de Parc Mediambiental de Gualba, integrat dins de l'àrea protegida del Parc Natural del Montseny, un paradís forestal de més de 60 hectàrees.