Les pluges de gener deixen els embassaments catalans gairebé plens, amb el triple de reserves d'aigua que fa un any

La històrica sequera que Catalunya va patir els darrers anys -amb un dèficit de pluges que va arrencar el 2021 i es va allargar fins gairebé l'inici de la primavera del 2025- ha quedat definitivament enrere. Els diversos episodis de pluja que s'han viscut el gener, i que se sumen als que es van succeir durant la tardor i el desembre passats, han disparat les reserves dels embassaments de les conques internes i ja es troben al 92%, és a dir, gairebé plens. 

L'aigua acumulada és gairebé el triple de la que els pantans tenien fa just un any, que s'havia superat el pitjor moment de la sequera però tot just estaven al 32,2% de la seva capacitat. El gener del 2024 la situació era molt més complicada, quan les reserves van caure fins el 15,8%. De fet, en la darrera dècada els embassaments de les conques internes només havien estat més plens el 2020, quan després del pas del temporal Glòria es van omplir del tot, fins al 98%, sis punts més que ara.

Ja al desembre la situació era folgada i res a veure amb que s'havia viscut a finals del 2022, 2023 o 2024, donat que les reserves eren del 80%, després d'omplir-se de manera important arran de les tempestes de Nadal. Des d'aleshores han guanyat 12 punts més, i segons les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en total s'hi acumulen 624 hectòmetres cúbics, quan fa un any l'aigua acumulada era de tot just 223 hm3.

De fet, les constants pluges de gener -amb nombroses zones del Pirineu, l'interior de Tarragona, el Montseny o les comarques gironines on han caigut més de 200 litres per metre quadrat- han provocat que diversos pantans, com els de Sau, Susqueda o el de Darnius-Boadella hagin desembassat aigua per fer espai a la que havia d'entrar per les precipitacions.

Si el focus el posem només en les pluges de gener, l'increment de reserves més destacat els han viscut els embassaments de Siurana, al Priorat, que ha passat del 17% al 42,2% -i més de 5 hm3 acumulats- i el de Riudecanyes, al Baix Camp, que ha saltat del 49% al 99,9%, és a dir, que està ple del tot, amb 5,3 hm3 d'aigua.

Ara bé, si la vista la posem un any enrere, els pantans tarragonins encara estaven més buits, tot just al 9,8% (Siurana) i al 23,6% (Riudecanyes) de la seva capacitat. El canvi també ha estat espectacular al de Sau (Osona), que en un any ha crescut del 7,8% de reserves a més del 94%, té més de 156 hm3 i ja ni tan sols es veu el campanar de l'antiga església de Sant Romà de Sau; i al de Darnius-Boadella (Empordà), que ha multiplicat per sis unes reserves que eren del 16,51% el gener passat i ara s'apropen al 97%.

No arriben a aquest volum de creixement la resta d'embassaments de les conques internes, si bé també presenten augments molt importants. El de Susqueda (la Selva), que és el més gran del sistema Ter-Llobregat, ha més que doblat la quantitat d'aigua que tenia i del 41,5% ha passat al 92,1% i té més de 205 hm3 d'aigua; el de la Baells (Berguedà), ha saltat del 56,3% al 91,7%; el de la Llosa del Cavall (Solsonès) ha guanyat més de 50 punts, des del 38,2% al 90%; i el de Sant Ponç (Solsonès) ha crescut del 52,2% al 93,6% actual.