Plataforma per la Llengua denuncia a Bèlgica que també va ser espiada amb Pegasus

Plataforma per la Llengua també va ser espiada amb Pegasus i l'entitat ho ha denunciat a Bèlgica, on resideixen alguns dels membres de l'Executiva afectats. La justícia belga ja està investigant el cas, segons el qual almenys cinc mòbils haurien estat infectats des de 2021. 

Almenys cinc mòbils van ser infectats des de 2021

"Això ens demostra que no només hi ha dos estats en contra del català, sinó que almenys un d'ells també està en contra de la ONG del català", ha afirmat Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua i un dels espiats.

Aquest cas surt a la llum més d'un any després que una investigació periodística internacional revelés que més de 60 líders de l'independentisme havien estat espiats amb aquest programari, incloent Pere Aragonès i Carles Puigdemont.

Actualment hi ha un comitè del Parlament Europeu que investiga aquest cas d'espionatge massiu, desvinculat de la denúncia que ha fet pública aquest dimarts Plataforma per la Llengua. Els partits independentistes han assenyalat que l'Estat bloqueja aquesta tasca, però això no ha impedit que fa unes setmanes el comitè emetés un informe en què reclama una investigació "efectiva" per la qual proposa implicar l'Europol.

Tenen proves que l'espionatge prové de l'Estat espanyol

PLataforma per la Llengua té proves de l'espionatge, que ha deixat rastre als terminals infectats, i també que prové de l'Estat espanyol. En un dels casos va quedar registrat el número de telèfon i l'operadora, ambdós espanyols, que van introduir els programaris Pegasus i Predator als mòbils afectats.

Va quedar registrat el número des del qual es van infectar els telèfons: espanyol i amb una operadora espanyola

"Això vulnera el Codi Penal belga i el dret europeu. Pensem que és inadmissible que se'ns espiï sense cap motiu", ha explicat Escuder, que ha participat aquest dijous en una roda de premsa juntament amb Rut Carandell, directora de Plataforma per la Llengua i advocada, i Josep Jover, advocat especialitzat en Dret de la Unió Europea i les TIC.

L'entitat va començar a tenir indicis que alguns mòbils estaven sent espiats i va demanar un peritatge l'estiu del 2022, que va finalitzar a la tardor amb el resultat que els cinc terminals investigats havien estat infectats amb el programari d'espionatge. La conclusió és que hi ha rastres des de 2021, tot i que podria haver començat abans.

En principi, el mateix programari que infecta el mòbil esborra el seu rastre, però en un dels casos no va funcionar i va quedar registrat el telèfon, que és espanyol, igual que l'operadora.

De moment el cas està en fase d'investigació. Després que la justícia belga admetés a tràmit la querella, s'ha celebrat una vista prèvia i actualment la instrucció continua. "Demandem a l'Estat però qui fa els delictes, si finalment n'hi ha, són uns funcionaris concrets. Demanem a la justícia que els identifiqui i també saber per què ha passat això".

Els membres de l'entitat s'han mostrat sorpresos per l'espionatge, ja que al·leguen que no fan cap activitat il·lícita ni que escapi del control públic. "Hi ha algú molt interessat en saber el que fem, quan tot és públic", ha denunciat Escuder.

Una demanda pionera a Brussel·les

L'entitat ha remarcat que és la primera vegada que s'ha pogut presentar una demanda per uns fets així a Brussel·les, una qüestió justificada per la legislació de privacitat comunitària. Alhora, confien que això permeti una investigació més ràpida i amb més garanties, vistos els obstacles per investigar casos similars a l'Estat. 

Confien que Bèlgica faci una investigació més ràpida i amb més garanties

"Hi ha la voluntat expressa de protegir aquest Estat profund [a Espanya]. La prova és que les querelles presentades aquí, molt abans que la nostra, encara no s'han tramitat", ha apuntat Jover.

L'advocat ha explicat que l'Estat podria fer aquest espionatge legalment, però que per això necessita l'autorització de l'Eurojust, l'organisme competent en aquests casos, i justificar per quins delictes el sol·licita. Actualment això està en investigació, tot i que l'entitat té indicis que l'Estat "no va complir amb aquesta obligació".