Un pla nacional del llibre i la lectura, la IA i els drets d'autor: els reptes del món editorial català per aquest 2026
El sector també manté un debat de fons sobre la concentració editorial i el paper dels segells independents

Barcelona-
El sector editorial català encara el 2026 amb optimisme. La bona evolució del mercat i la consolidació de les llibreries com a espais centrals de prescripció cultural ho confirmen. En el període 2019-2025 el creixement global del sector editorial ha estat del 29%, el que l'ha portat a situar-se en xifres rècord. Aquesta tendència s'explica pel rejoveniment de la piràmide dels lectors i la fortalesa de la ficció i la literatura juvenil, tant en català com en castellà.
Ara bé, el Gremi d'Editors de Catalunya alerta que cal actuar amb decisió en àmbits clau com la comprensió lectora, la protecció dels drets d'autor davant la irrupció de la intel·ligència artificial, el suport a la bibliodiversitat i la internacionalització. A tot plegat s'hi afegeix un debat de fons sobre la concentració editorial i el paper de les noves editorials independents.
La comprensió lectora, un dèficit que persisteix
Tal com explica en declaracions a Públic el secretari general del Gremi d'Editors de Catalunya, Josep Lafarga, el primer gran repte és educatiu. La comprensió lectora continua situant Catalunya "per sota dels països més avançats del nostre entorn". alerta. El Gremi insisteix que la lectura ha de ser "un veritable eix del currículum escolar" i reclama a l'administració que acceleri l'aplicació del Pla Nacional del Llibre i la Lectura. La baula més feble, segons el sector, són les biblioteques d'aula, una eina essencial per consolidar hàbits lectors en els primers anys de primària i en l'educació secundària.
A aquesta mancança s'hi suma un altre element estructural: el pressupost de Cultura de la Generalitat continuen sense arribar al 2% compromès per totes les forces polítiques. El Gremi considera que assolir aquest percentatge és imprescindible per garantir l'aplicació real i efectiva de les mesures previstes al Pla Nacional.
La intel·ligència artificial i la batalla pels drets d'autor
El segon gran repte és tecnològic i jurídic. La irrupció de la intel·ligència artificial generativa ha encès totes les alarmes del sector editorial. El Gremi denuncia que grans plataformes tecnològiques estan entrenant sistemes d'IA amb obres protegides sense autorització ni compensació econòmica.
Davant d'aquest escenari, el sector reclama un marc regulador clar i efectiu que garanteixi la sostenibilitat de la creació, la traducció i l'edició, i que impedeixi que la IA es converteixi en una via d'explotació massiva d'obres sense retorn econòmic pels autors. En aquest sentit, Lafarga reclama blindar la propietat intel·lectual dels autors per llei.
Llibreries i bibliodiversitat: un ecosistema que resisteix
El Gremi remarca que les llibreries han consolidat el seu paper central en l'ecosistema del llibre a Catalunya. Més del 70% dels lectors continua triant-les com a establiment de referència, un fet que Lafarga interpreta com una mostra de la seva força com a espais de "prescripció, dinamització cultural i vertebració del territori".
Aquest dinamisme és clau per garantir la bibliodiversitat, "un dels valors més destacats del sector". En els darrers anys, una cinquantena de llibreries independents s'han incorporat al Gremi, reforçant un model que aposta per la proximitat i la cura del catàleg. Lafarga considera que aquesta xarxa "és imprescindible per mantenir viva la diversitat editorial i reclama a les administracions que reforcin les mesures de suport a aquests establiments".
Internacionalització
El quart repte és la projecció exterior. El Gremi manté presència a les principals cites internacionals del llibre, però aposta per una "segona onada" d'internacionalització, amb més presència a fires com Bolonya o Frankfurt i una obertura cap a nous mercats, especialment a l'Amèrica Llatina i a Europa. Paral·lelament, des de Catalunya es vol continuar consolidant la Setmana del Llibre en Català, que mantindrà dues edicions anuals i ampliarà activitats i espais.
La concentració editorial
Mentre el mercat editorial espanyol és "un dels més concentrats d’Europa", la principal característica de l'ecosistema editorial català és la seva varietat i diversitat. Podem trobar grans grups editorials com Abacus Futur, Planeta, Penguin Random House o Grup 62 i d'altres més petites i independents, com Raig Verd o Lo Diable Gros. També n'hi ha de mitjanes, editorials amb un catàleg especialitzat però amb certa capacitat de distribució.
En els darrers 15 anys ha emergit un bon nombre d'editorials independents, petites i de caràcter alternatiu, especialment en l'edició en català. Al mateix temps, però, en la darrera dècada hem vist com els grans grups han anat adquirint segells independents. El 2019 Penguin Random House va comprar La Campana; Abacus va adquirir fa poc els segells d'Enciclopèdia Catalana; i Grup 62 va entrar, de forma majoritària, a la propietat d'Edicions del Periscopi.
El Gremi defensa que la varietat d'editorials és un actiu essencial per al sector, que veu en la diversificació industrial una garantia de riquesa cultural i de pluralitat de veus. Lafarga destaca que el creixement de noves editorials actua com a contrapes les grans concentracions i reforça la diversitat.

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.