La petita i mitjana empresa porta la seva lluita per "democratitzar" el diàleg social a les institucions europees

Nascuda el maig de 2021 amb l'aval de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, l'associació Conpymes, de la qual forma part la patronal catalana Pimec, sempre s'ha caracteritzat per voler formar part de les taules de diàleg social a través de la millora de la seva representativitat en aquests espais. Ara, ha portat la seva reivindicació a les institucions europees, treballant conjuntament amb aquestes, de forma que "la CE té previst emetre un informe durant el primer semestre de 2023, en el qual s'espera que faci una tirada d'orelles al Govern espanyol sobre l'anomalia del diàleg social".

Així ho explica el president de Conpymes, José María Torres. "Volem trencar el monopoli de la CEOE com a únic actor a la negociació col·lectiva. Tot i que l'Administració reconeix que la nostra presència està justificada, s'empara en què no existeixen instruments per mesurar la nostra representativitat".

Torres: "Volem trencar el monopoli de la CEOE com a únic actor a la negociació col·lectiva"

Torres lamenta que les pimes i els autònoms, que a Catalunya representen més del 90% del teixit productiu, aportant més del 60% del PIB i el 70% de l'ocupació, estiguin excloses i marginades dels òrgans de decisió davant les administracions. "Només Cepyme ha aconseguit un cert reconeixement, però sempre va de bracet i acaba votant amb la CEOE".

En aquest sentit, el president de Conpymes recorda que en determinades mesures, com l'increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI), l'impost a les energètiques i la llei que establirà un règim sancionador contra la morositat, que fa dos anys que està bloquejada, Cepyme sempre s'ha mostrat contrària a les seves propostes.

"Estem parlant amb els partits polítics perquè simplement es compleixi la disposició de l'Estatut dels Treballadors"

La democratització del diàleg social és una de les exigències que està perseguint l'associació des del seu origen. "Estem parlant amb els partits polítics perquè simplement es compleixi la disposició anual sisena de l'Estatut dels Treballadors, que ens atorga representativitat de forma automàtica", afegeix Torres. La norma al qual al·ludeix el president de Conpymes fa referència a l'Estatut on s'afirma que "en aquells sectors en els quals no existeixin associacions empresarials que comptin amb la suficient representativitat, estaran legitimades per a negociar els corresponents convenis col·lectius de sector les associacions empresarials d'àmbit estatal que tinguin el 10% més de les empreses o treballadors en l'àmbit estatal, així com les associacions empresarials de comunitat autònoma que comptin en aquesta amb un mínim del 15% de les empreses o treballadors".

Demanda judicial

Des del passat mes d'abril, el conflicte iniciat per Conpymes per reclamar la seva representativitat en el marc del diàleg social es troba judicialitzat amb una demanda davant l'Audiència Nacional. A part de la via judicial, Torres compara l'enfrontament que està vivint l'associació amb el qual es va produir anys enrere entre Pimec i Foment del Treball. En aquell, la primera reclamava la seva legitimitat per formar part de les taules de diàleg social i poder optar als concursos de contractació pública. Finalment, el Govern va acordar la presència a parts iguals de les dues patronals en els àmbits de negociació, tot i que Pimec representa gairebé el 98% del teixit empresarial. "Igual que va passar amb la Generalitat, el Govern central ara té por a legislar contra la gran patronal, sigui Foment o la CEOE", lamenta Torres.

"La CEOE defensa exclusivament als oligopolis, monopolis i grans empreses, sent l'única patronal a Europa que està en contra de limitar les rendes excessives dels oligopolis europeus elèctrics"

Conpymes considera inadmissible que la CEOE estigui bloquejant el diàleg social, negant-se a negociar la imprescindible revaloració dels salaris, així com que diguin que la pujada de les cotitzacions màximes afecta greument a les pimes quan molt poques d'elles tenen salaris per sobre dels 50.000 euros. "Defensen exclusivament als oligopolis, monopolis i grans empreses, sent l'única patronal a Europa que està en contra de limitar les rendes excessives dels oligopolis europeus elèctrics".

La patronal recalca que, "tot i que en els mitjans de comunicació es parla sempre d'ATA com més representativa, és fals, ja que, amb el sistema actual de mesura, Uatae, organització que forma part de Conpymes i que està a l'òrbita de CCOO, ocupa oficialment el primer lloc". Si se suma a la resta d'organitzacions que formen part de Conpymes, la patronal aglutina a la majoria dels autònoms d'Espanya.

Expansió estatal de Pimec

Des de Pimec s'ha iniciat una ofensiva per a ampliar la seva representació a l'Estat espanyol de la mà de Conpymes, de la qual també formen part la Coordinadora de Organizaciones Agrarias y Ganaderas (COAG), l'organització de transportistes Fenadismer i l'esmentada Uatae. De fet, a mitjà de novembre, la patronal de la petita i la mitjana empresa catalana va presentar la nova Comissió Executiva de PIMEC Joves Madrid, que inicia el seu camí amb la finalitat de tenir una major i millor representació i defensa dels interessos dels empresaris i emprenedors joves i amb la voluntat d'esdevenir un espai de trobada per a aquest col·lectiu.

Amb aquest grup de joves, Pimec pretén establir aliances entre els joves que interactuen en l'àmbit empresarial, alinear objectius i aconseguir un diàleg més efectiu amb els representants dels diferents organismes i institucions que influeixen en les decisions que afecten els joves i que es diluciden fonamentalment a Madrid.

La relació amb Foment

L'aparició de Conpymes ha reobert el debat sobre la conveniència de dur a terme un procés d'integració o fusió entre patronals com les catalanes Pimec, Foment o la mateixa Conpymes. Al respecte, el president d'aquesta darrera, José María Torres, rebutja aquesta possibilitat. "Tenim models diferents i una unió no seria possible ni viable des del punt de vista jurídic. Nosaltres representem a les pimes i Foment als grans empresaris".

Els rumors sobre aquesta possibilitat van sorgir en el marc de la campanya electoral de la CEOE, que va celebrar eleccions el passat 23 de novembre. Als comicis, Foment, integrada a la CEOE, va presentar una candidatura alternativa, encapçalada per Virginia Guinda, a l'oficial del president, Antonio Garamendi. A les eleccions, Garamendi va guanyar amb un 83% dels vots, mentre que Guinda va obtenir un 13%.

Les friccions entre la CEOE i Foment s'han evidenciat de manera subtil en la composició de la nova junta directiva. Fins ara, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, exercia com a vicepresident, però també era responsable de la Comissió de Relacions amb les Corts, atès que el català havia sigut anteriorment diputat al Congrés dels Diputats. Amb la nova junta, Sánchez Llibre manté el càrrec de vicepresident, però la comissió la dirigirà Salvador Navarro, president de la Confederació d'Empresaris Valencians (CEV), que surt reforçat, igual que Miguel Garrido, president de la Confederació Empresarial de Madrid (CEIM), que ocuparà el càrrec de nova creació de vicepresident primer.

Més enllà de la resolució del conflicte de Conpymes per la seva representativitat, que ara es troba als jutjats i a les institucions comunitàries, aquest suposa un episodi més de les diferents concepcions i interessos que s'entrecreuen en el món de les patronals catalanes i estatals en funció de si representen a les mitjanes i petites empreses o a les més grans.