Pere Ortega: "La despesa militar no té cap tipus de justificació per l'eficiència de l'economia"

La despesa militar mundial se situa en 1,6 bilions d'euros cada any, dels quals més de 600.000 corresponen als Estats Units, la potència indiscutible en aquest camp. Dedicar tants recursos econòmics a la indústria armamentística és una de les "grans xacres" que té actualment el món, en opinió de Pere Ortega, investigador i president del Centre Delàs d'Estudis per la Pau. Ortega, que acumula més de dues dècades d'anàlisi de la despesa militar –un concepte que va molt més enllà del que apareix al pressupost del Ministeri de Defensa–, acaba de publicar Economía (de guerra), un llibre breu –d'un centenar de pàgines– editat per Icaria que, precisament, pretén divulgar i conscienciar sobre la qüestió. L'obra s'ha presentat aquest dilluns a la tarda a la llibreria Alibri de Barcelona.

Segons Ortega, el "cicle econòmic militar és una mena de sistema que neix en l'Estat i mor a l'Estat". La raó és que pràcticament "no hi ha mercat d'armes", sinó que "és el propi estat el que encarrega l'arma, el que aporta recursos en R+D a les indústries perquè la desenvolupin i després la venguin a l'Estat". De fet, a Espanya, més del 50% de l'armament que es fabrica té com a comprador el govern espanyol, una xifra que era més elevada fa uns anys, però que s'ha reduït per l'increment de les exportacions, impulsades també amb l'enviament d'agregats militars a desenes de consolats i ambaixades d'arreu del món.

"Darrere de l'economia de guerra hi ha el militarisme, que és l'element principal pel qual en aquest moment se sustenten les desigualtats al món", ha afirmat Ortega, per a qui "el món ric i desenvolupat manté l'espoli dels recursos de la resta del planeta i les desigualtats gràcies a l'economia de guerra, gràcies a aquest militarisme que quan el necessita l'executat". En aquest sentit, l'investigador ha recordat que 56 milions dels refugiats que hi ha al món –la majoria dels desplaçats a l'exterior– són víctimes de guerres.

Per a ell, tot plegat "provoca molts guanys i beneficis" en un sector que en el cas espanyol "no deixa de ser minoritari", ja que tot just representa al voltant del 0,7% del PIB. Ortega també ha incidit en què bona part de la indústria militar també està controlada per l'Estat, com és el cas d'Indra –que té com a accionista principal la pública Societat Estatal de Participacions Industrials (Sepi)– o Navantia. Respecte a aquesta última, ha recordat que "acaba de signar un contracte de 2.000 milions per fabricar quatre corbetes per ajudar l'Aràbia Saudita a continuar amb el bloqueig del Iemen, on moltes persones estan a la inanició".

En la seva opinió, la solució per acabar el que veu com una "xacra" seria reconvertir la indústria militar en una indústria productiva, però això no es fa i la situació es perpetua "per pura inèrcia, perquè ningú és capaç d'enfrontar-se a l'Estat per dir-li que perquè mantenim una despesa militar tan elevada per mantenir un exèrcit tan poderós quan les amenaces externes no ho justifiquen". "Fins i tot quan hi ha una operació a l'exterior, tot el potencial militar que adquirim, no el desplacem, es queda a territori espanyol. És a dir, les armes serveixen per dissuadir que qualsevol altre ens pugui atacar, una amenaça que no existeix avui en dia a l'Europa occidental".

Com a conclusió, considera que perpetuar aquesta complex industrial militar "és una barbaritat que no té cap tipus de justificació des del punt de vista de la seguretat, però tampoc des de l'eficiència de l'economia, ja les armes no tenen valor de canvi, perquè no tenen valor social. Les produeix el propi Estat i les compra l'Estat".

Acompanyant Ortega hi havia el periodista Andreu Missé, director de la revista Alternativas Económicas, que ha destacat el "valor instructiu" del llibre, ja que explica qüestions com que la "despesa militar és impopular a la majoria de països i el que fan els estats és reduir-la aparentment repartint-la entre diversos ministeris, no només el de Defensa". Arran de la lectura de l'obra, Missé també ha destacat que un terç de l'economia nord-americana està vinculada a la indústria militar i, per tant, es pot dir que "és una economia militar". I ha denunciat l'opacitat d'un model que fa que desconeguem quina part del deute públic correspon a despesa militar o com es financen les compres d'armament, a banda de recordar l'existència de portes giratòries, fins al punt que es poden trobar militars d'alta graduació a empreses de la defensa com Indra o Santa Bárbara.