La 'pax' socialista a Catalunya: "normalitat" institucional i esdeveniments estatals a Barcelona

La Conferència de Presidents celebrada aquest divendres al Palau de Pedralbes, a Barcelona, és l'enèsima demostració que la normalitat institucional és un dels elements de l'actual cicle polític a Catalunya, que -a diferència del que succeeix a la resta de l'Estat- podríem anomenar com a pax socialista, atesa la clara hegemonia del PSC a les institucions. Que la formació lideri tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona al mateix temps que el PSOE ho fa al Govern espanyol ha comportat el retorn de les principals autoritats catalanes a cites estatals. I, alhora, que la ciutat es converteixi en seu d'esdeveniments que eren impensables durant la dècada del Procés o que, com a mínim, comportaven mobilitzacions de protesta més o menys massives. 

Amb un independentisme desmobilitzat -més enllà de la crisi electoral dels seus partits-, fins i tot el rei Felip VI ha pogut comprovar com les seves darreres visites a Catalunya generaven indiferència entre la ciutadania, malgrat manifestacions numèricament poc significatives que res tenien a veure amb el que succeïa fa uns quants anys.

A banda dels actes institucionals o polítics, les seleccions espanyoles de futbol -tant la femenina com la masculina- han tornat a jugar a Catalunya, Barcelona ha acollit la sortida inicial de la Vuelta a Espanya i ja s'ha anunciat que la ciutat sigui la seu de la gala dels premis Goya de cinema de l'any vinent. En tots els casos feia molts anys, inclús dècades, que no succeïa.

La Barcelona blindada pel consell de ministres del 2018

La d'aquest divendres és la primera Conferència de Presidents -l'òrgan que reuneix el president espanyol amb els autonòmics- que s'ha fet a Catalunya, després de passar en edicions anteriors per la Rioja, Castella i Lleó, les Canàries i Cantàbria, a banda de per Madrid, que n'és la seu habitual. La tensió a nivell estatal que mantenen PP i PSOE, amb un enfrontament polític que no deixa de créixer, ha marcat la cita, mentre que les protestes independentistes ni tan sols han existit, sense cap convocatòria. Les úniques mobilitzacions, i poc concorregudes, han estat vinculades a l'habitatge i a l'ensenyament. 

La capital catalana, per tant, ha viscut un clima social absolutament diferent del que s'hi va produir el 21 de desembre del 2018, quan la Llotja de Mar va acollir la reunió d'un consell de ministres que ja presidia Pedro Sánchez. En un moment en què alguns dels principals dirigents independentistes es trobaven en presó preventiva -encara no s'havia celebrat al Tribunal Suprem el judici de l'1-O- desenes de milers de persones van manifestar-se a la ciutat per reclamar-ne l'alliberament i per rebutjar la presència de l'executiu estatal. Barcelona va estar absolutament blindada a nivell policial, amb un desplegament que va reunir uns 6.000 agents dels diferents cossos implicats.

El consell de ministres del desembre del 2018 va suposar un blindatge policial d'una Barcelona marcada per les protestes

L'escenari ja havia canviat significativament el 19 de gener del 2023, quan Barcelona va ser la seu de la cimera hispano-francesa. La trobada entre Sánchez i Emmanuel Macron -a banda de ministres de cadascun dels governs- va fer-se al MNAC, amb la presència protocol·lària de l'aleshores president de la Generalitat, el republicà Pere Aragonès, a la recepció. Tot i que l'independentisme va ser capaç de convocar una mobilització unitària -convocada tant pels partits com per les entitats- que va reunir milers de persones -6.500 segons la Guàrdia Urbana, unes 30.000 per a les convocants- la tensió política ja s'havia rebaixat molt.

De fet, havien estat les paraules del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, dient que el Procés ja s'havia acabat el que va incentivar una mobilització que va tenir per lema "aquí no s'ha acabat res". La realitat, però, és que els mesos i anys posteriors van constatar que el Procés havia mort o, si més no, està moribund.

Tornen les recepcions amb el rei

Quatre mesos després, les eleccions municipals mostrarien l'inici del canvi de cicle polític a Catalunya, que les generals del juliol i les catalanes i les europees de l'any següent no farien altra cosa que confirmar. Salvador Illa va ser investit president de la Generalitat l'agost de l'any passat i des del primer moment va fer bandera de la "normalitat institucional" com a segell del seu Govern. Entre d'altres qüestions, ha incorporat la bandera espanyola a la iconografia del Palau de la Generalitat i ha multiplicat les trobades amb el rei, Felip VI, quan els seus predecessors les van evitar, sobretot a partir del seu duríssim discurs contra l'independentisme del 3 d'octubre del 2017.

Des del primer moment com a president, Illa ha fet bandera de la recuperació de la "normalitat" institucional

Així, per exemple, Illa ja havia saludat el cap d'Estat el 29 d'agost -tres setmanes després de la seva investidura-, durant la inauguració de la Copa Amèrica de Vela. Pocs dies després, el 8 de setembre, va ser rebut pel monarca al Palau de la Zarzuela. Feia nou anys que cap president català acudia a la residència oficial del rei espanyol, ja que el darrer fer-ho havia estat Artur Mas el 2015. Posteriorment, ni Carles Puigdemont, ni Quim Torra, ni Pere Aragonès hi havien acudit. I el 3 de març d'enguany, Illa va participar a la recepció a Felip VI al Palau Nacional coincidint amb la inauguració d'una nova edició del MWC. En aquest cas, el precedent més immediat el trobem al febrer del 2017, quan qui es va trobar amb el monarca coincidint amb l'inici del congrés dels mòbils va ser Puigdemont.

A més a més, Illa ha estat el primer president català en més d'una dècada en assistir als actes institucionals a Madrid tant del 12 d'octubre -dia de la Hispanitat-, com del 6 de desembre, quan es commemora la Constitució. En ambdós casos un fet així no es produïa des del 2010, quan la presidència de la Generalitat estava en mans del també dirigent del PSC José Montilla. Mentre que el 6 de desembre Illa va defensar la Constitució com a "símbol d'unió", el 12-O havia afirmat que Catalunya "ha d'estar present" en la construcció d'una Espanya "plural i diversa".

Des del 2010 que cap president català assistia als actes a Madrid del 12-O o del dia de la Constitució

La recuperació de les relacions amb la monarquia també passen per l'Ajuntament de Barcelona i, de fet, el setembre del 2023 Jaume Collboni va convertir-se en el primer alcalde de la ciutat en ser rebut en audiència pel rei espanyol en 17 anys. L'anterior havia estat el llunyà 2006 l'ara ministre Jordi Hereu, que va trobar-se amb el rei Joan Carles I, una recepció que no repetirien ni Xavier Trias, ni Ada Colau.

Amb tot, convé subratllar que els presidents del Parlament fa més d'una dècada que no es reuneixen amb el cap d'Estat. Era tradició que ho fessin per informar de la investidura d'un nou president de la Generalitat, però la va trencar el monarca quan el 2016 no va voler reunir-se amb Carme Forcadell. Posteriorment, i sobretot arran del discurs del 3-O del 2017, ni Roger Torrent, ni Laura Borràs, ni Anna Erra, ni l'actual president del Parlament, Josep Rull, s'han trobat amb el monarca.

Tampoc han desaparegut absolutament les protestes quan Felip VI visita Catalunya, però han perdut gran part de la força i quan es produeixen aglutinen una audiència escassa. Així, per exemple, tot just poc més d'un centenar de persones van protestar el febrer per la seva presència a l'Hospitalet, i unes 150 van fer-ho el juliol de l'any passat a Lloret de Mar, mentre l'ANC va reunir-ne unes 200 en sengles protestes a principis del 2023, quan va assistir a la inauguració del MWC o a l'entrega de despatxos als nous jutges. Res a veure amb el que va succeïa en els anys immediatament posteriors al 2017.

La 'Roja', a Cornellà, i els Goya, a Barcelona

Però aquesta "normalitat institucional" també comporta que Barcelona -i Catalunya- tornin acollir esdeveniments estatals impensables durant els anys més intensos del Procés. Aquest dimarts l'RCDE Stadium, de Cornellà – el Prat, va acollir el partit entre la selecció espanyola femenina de futbol i Anglaterra, corresponent a la Lliga de les Nacions. El precedent més immediat el trobem al novembre del 1997, quan l'equip va disputar un partit de classificació per al Mundial de 1999 contra Ucraïna a l'estadi la Bòbila de Gavà (Baix Llobregat).

Relacionat amb aquest tema

"L'actual moment polític es mereix que tinguem una mirada àmplia a l'hora de construir candidatures"

Marc Font

Pel que fa a la selecció masculina, va jugar també a l'estadi de l'Espanyol el 26 de març del 2022, en aquest cas un amistós contra Albània. Aragonès presidia la Generalitat, però els moments de més tensió del conflicte polític ja s'allunyaven. L'anterior partit de la Roja a Catalunya datava del 2004, un altre amistós, en aquest cas contra el Perú i disputat a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, a Barcelona.

L'agost del 2023, Barcelona va acollir l'etapa inicial de la Vuelta a Espanya de ciclisme, un fet que no succeïa des del 1962. De fet, feia 11 anys que la prova no trepitjava els carrers de la capital catalana. L'acord per fer-ho s'havia tancat un any abans, sota l'alcaldia d'Ada Colau, però l'etapa -una contrarellotge per equips- va disputar-se ja amb Jaume Collboni a l'alcaldia. Finalment, la setmana passada va anunciar-se que Barcelona acolliria la gala dels premis Goya de l'any vinent, 26 anys després de fer-ho per primera i única vegada. La candidatura l'havia proposat l'Ajuntament i l'elecció va ser celebrada pel Govern d'Illa.