Passola i Casassas s'enfronten en un afilat debat electoral a l'Ateneu Barcelonès, marcat per la gestió de l'entitat

El cara a cara d'aquest dimarts entre la productora cinematogràfica i actual presidenta de l'Ateneu Barcelonès, Isona Passola, i l'historiador Jordi Casassas —que també va pilotar la institució entre 2014 i 2021— ha estat marcat per una forta tensió i una concatenació de retrets. Els líders de les dues candidatures, que es disputaran dijous la gestió d'aquest espai de referència cultural a Barcelona, han defensat a capa i espasa les seves propostes i no han dubtat a assenyalar els dèficits i errors dels seus adversaris.

Mentre Passola ha presumit de resoldre els problemes financers que va deixar la junta de Casasses després de la pandèmia i de modernitzar i obrir la docta casa a la joventut i als nouvinguts, el seu rival l'ha acusada de fer "bullying" i d'exercir una "pressió extraordinària" sobre alguns treballadors, fins al punt d'acomiadar-los o forçar la seva marxa.

El debat electoral ha arrencat a dos quarts de sis de la tarda a l'auditori Oriol Bohigas —ple a vessar d'una audiència eminentment d'edat avançada, val a dir— i moderat per la directora del diari Ara, Esther Vera. Passola i Casasses s'han situat a cada extrem de la taula —amb una distància física, però també argumentativa— llestos per abordar totes les qüestions roents, des dels reptes econòmics i el restaurant del jardí, fins a la programació cultural i el full de ruta de la institució, a les portes de les eleccions. Concretament, el debat s'ha dividit en tres blocs: la gestió i estructura de l'Ateneu, la dinamització i gestió cultural i les relacions institucionals.

La gestió i els espais de l'Ateneu

Un dels plats forts de la jornada ha estat la remodelació de la planta noble, que de bon començament ha generat un seguit de friccions. Passola ha afirmat amb contundència que la seva junta va ser l'artífex del projecte —inclosa la tasca de buscar finançament, que va ascendir fins als 1.330.000 euros—, eliminant els despatxos tancats dels treballadors per crear un espai obert, "com una redacció de diari". Casassas, per la seva banda, ha al·legat que la idea de transformar la zona de treball va ser dissenyada per la seva junta.

La qüestió del dèficit econòmic també ha estat de les més espinoses. L'expresidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, que espera ser reelegida amb la candidatura "L'Ateneu Batega", ha insistit en la seva bona gestió financera durant quatre anys. "Vam reduir fins a 600.000 euros. Felicito a la junta que va lluitar per aconseguir aquests diners", ha asseverat. Malgrat agrair la seva feina, Casassas ha justificat que els problemes econòmics arran de la pèrdua de 1.200 socis amb la pandèmia no van ser per "voluntat" seva. "Sembla que hàgim fabricat el deute, però no. A més, vam fer un traspàs modèlic perquè vam aportar tota la informació a la junta entrant", ha afegit l'historiador.

Pel que fa al restaurant que hi ha al jardí, Casassas ha asseverat que "alguns socis s'han trobat desplaçats". No ha estat crític amb el fet que hi hagi un local, però sí que ha puntualitzat que "el negoci actual està per sobre del servei de bar per als socis". "A mi m'han violentat. Si estic assegut a la una del migdia prenent alguna cosa, tinc un cambrer al darrere que m'està mirant perquè ha de parar taula per dinar", ha lamentat, sarcàstic. Passola, per la seva part, ha defensat que el restaurant ha de ser obert als no socis, perquè és "important" que l'Ateneu sigui "conegut".

Una programació per a tothom?

En aquest segon bloc, Casasses ha expressat la necessitat de "reordenar" la programació cultural perquè no s'acumulin fins a sis actes en un mateix dia. A més, ha insistit que les diferents seccions —n'hi ha 13, en total— s'han d'implicar més i que és "important" que hi hagi un bon gruix de programació pròpia. Passola ha admès que hi ha molts actes, atès que l'edifici "està molt viu". "En aquesta casa hi ha uns 400 joves menors de 28 anys. És un dels grans triomfs de la nostra junta. Volíem la intergeneracionalitat de l'Ateneu", ha afegit la productora.

Relacionat amb aquest tema

L'Ateneu Barcelonès i 'Espacio Público' organitzen un col·loqui sobre alternatives a un sistema en crisi

Públic

En relació amb la biblioteca, el líder de "Primer, l'Ateneu" ha criticat l'acomiadament de l'anterior director Àlex Cosials, però Passola ha sortit del pas dient que van fer una "enquesta" i que el 87% van mostrar satisfacció amb la gestió actual. "És la joia de la corona. Els socis la financen i dona un servei molt més bo que la resta de biblioteques públiques de Barcelona", ha sentenciat.

L'obertura de l'Ateneu i les relacions institucionals

Per a Casassas, el futur de l'Ateneu "està assegurat", ja que en el seu ADN —que té més de 160 anys— "hi ha la capacitat de posar-se al dia dels canvis permanentment". Tanmateix, això no implica que se n'hagi de fer una transformació "excessiva": "Si canviem massa, perdrem el paper que tenim a la societat. Hem de modernitzar–nos, però no podem ser un centre cultural del districte de Ciutat Vella". 

A més, ha recordat el rol de la institució d'expandir la cultura dels Països Catalans, un element que, des del seu punt de vista, no estava entre les prioritats de la junta sortint. Passola, a la contra, ha reivindicat l'extensa programació nacional que ha ofert en quatre anys i ha criticat el "masclisme" que ha patit com a primera dona presidenta de l'Ateneu Barcelonès.

En els minuts finals, Casassas ha rebutjat els "personalismes", ha demanat el vot aquest dijous i ha insistit en la defensa de la pulsió ateneista que estima i cuida la cultura, independentment de l'edat. Per concloure el debat, Passola ha defensat l'Ateneu com un "espai de la societat civil" i ha destacat la necessitat d'incorporar els nouvinguts per pal·liar les "emergències nacionals" de l'actualitat i fomentar la llengua catalana.