El Parlament valida la regulació del lloguer de temporada i del d'habitacions per garantir que tinguin topall de preus

El Parlament ha aprovat aquest dijous al matí una llei pionera per regular el lloguer de temporada i el d'habitacions i evitar que suposin una escletxa per esquivar el topall als preus del lloguer habitual, com succeïa fins ara. La iniciativa ha obtingut la llum verda gràcies als vots a favor del PSC, ERC, els Comuns i la CUP. Junts, per la seva banda, ha votat a favor d'alguns articles de la llei però ha rebutjat el nucli de la norma.   

La cambra ha validat la llei després que el Consell de Garanties Estatutàries l'avalés pràcticament en la seva totalitat. L'òrgan consultiu va qüestionar la pròrroga automàtica dels pisos de protecció oficial en zones tensionades en matèria d'habitatge, i el text final ha incorporat diverses esmenes per impedir que caduquin.

La normativa suposa un pas més en la batalla legislativa que des de fa una dècada hi ha en marxa a Catalunya per garantir el dret a l'habitatge. Taponar aquests "forats" de la llei estatal per l'habitatge era una reclamació d'entitats com el Sindicat de Llogateres, que aquest dijous ha celebrat l'aprovació de la normativa i confia que al febrer el Congrés tiri endavant la modificació de la Llei d'arrendaments urbans (LAU) que permeti blindar-la i, d'aquesta manera, "ja no existiran els incentius per llogar els pisos per habitacions o fer-ho de temporada, i podrem quedar-nos a casa nostra".

Entre el 2022 i el 2023 el nombre de lloguers temporals que es van signar a Catalunya es va multiplicar per set, segons l'entitat a favor del dret a l'habitatge. Actualment, els anuncis d'habitatges de lloguer temporals suposen un 74% del total en ciutats com Barcelona. També s'han multiplicat el nombre d’anuncis d’habitacions, que en districtes com l'Eixample, "superen als anuncis d'habitatges i que s'oferten per preus totalment desproporcionats".

Com serà la regulació?

Segons estableix la nova llei, es considera arrencament d'habitatge permanent el destinat a la satisfacció de la necessitat d'habitatge, "amb independència de la seva durada". Això hauria d'evitar que els propietaris utilitzin la modalitat de lloguer de temporada per esquivar el topall que s'aplica als lloguers habituals.

Segons el text, els lloguers de temporada no es podran utilitzar per "aspectes professionals, d'estudis o per impossibilitat d'estar-se a la llar habitual", modalitat que ara es feia servir per esquivar els topalls del lloguer en un frau de llei que feia passar lloguers de llarga duració com si fossin de temporada. En el cas que sigui un lloguer temporal per aquestes raons, el contracte ha de complir les mateixes normes bàsiques que un lloguer normal: ha de tenir fiança legal, límits de garanties, regles sobre el preu i les despeses, i criteris transparents d'actualització del lloguer.

Els lloguers de temporada es limitaran només a "usos recreatius, turístics o de temporada de vacances", i aquests usos s'han de fer constar en el contracte. Per tant, els pisos turístics es queden fora de les regulació. Cal recordar que la Generalitat va aprovar un decret que defineix el nivell màxim de pisos turístics i els limita en zones tensionades per l'habitatge. 

Pel que fa al lloguer per habitacions, segons el text, la suma de les rendes d'un mateix habitatge situat en una zona de mercat residencial tensionat no pot "ultrapassar" la renda màxima aplicable a l'arrendament unitari, ni que sigui en contractes diferents. Per tant, el preu sumat de cada habitació no podrà superar el topall del conjunt del pis, així doncs, els propietaris no podran llogar un pis per habitacions per treure'n més beneficis, com fins ara.

Relacionat amb aquest tema

Desallotjades 400 persones sense alternativa d'habitatge en el desnonament més gran de la història de Catalunya

Ona Falcó

El text també estableix que si un contracte de lloguer temporal o per habitacions s'utilitza de manera fraudulenta, aquest contracte es considerarà com un lloguer normal d'habitatge. Això vol dir que l'inquilí tindrà dret a la durada mínima legal i a les pròrrogues automàtiques previstes per la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), comptant des del dia en què es va signar el primer contracte.