Una paperera per cada 60 habitants: Com gestiona Barcelona la neteja?

La neteja de la ciutat és una de les qüestions que més preocupa els barcelonins, només darrere de la inseguretat i per davant de l'accés a l'habitatge. Prop del 16% de ciutadans ho consideren el problema més greu que té Barcelona, segons dades de l'últim Baròmetre municipal. Això la converteix en un dels temes principals que es tractaran durant la campanya de les eleccions municipals i cada partit intentarà treure'n rèdit per tal de guanyar suports ciutadans. 

El contracte de neteja s'emporta el 10% del pressupost municipal a Barcelona

El contracte de neteja s'emporta a Barcelona, i a la majoria de municipis, bona part del pressupost municipal. A la capital ascendeix a 300 milions anuals, el 10% de tota la despesa de l'Ajuntament.

Aquest últim mandat, a més, ha sigut notícia perquè després de 12 anys el contracte ha canviat de mans i això ha suposat molts canvis, entre els quals la renovació de camions i contenidors, però també en les estratègies, freqüències i mètodes de neteja. El nou contracte, dividit en quatre lots, està operat per les empreses CCC Medioambiente, Urbaser, Sorigué i Valoriza Servicios Medioambientales.

"La ciutat està millor que quan vam arrencar el mandat, tot i que pel mig hi ha hagut canvis de percepció", afirma Eloi Badia, regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Primer el temporal Glòria, el gener del 2020, i després la pandèmia, iniciada al març del mateix any, van comportar canvis en les dinàmiques de neteja de la ciutat que van impactar en l'empitjorament dels indicadors.

Mentre que el desembre de 2019 només un 2,2% dels barcelonins consideraven la neteja el problema més greu de la ciutat, aquesta proporció s'ha anat incrementant fins el 15,8% actual. L'Ajuntament, però, no ho interpreta en termes del canvi de contracte: "A falta de problemes, seguretat i neteja són el comodí. A totes les ciutats, siguin del color que siguin, el tema de la neteja sempre està present", apunta Badia.

Tot i això, després d'un any de l'inici del nou contracte i de la neteja intensiva propulsada pel pla Cuidem Barcelona, el consistori està revertint la mala percepció i els indicadors estan començant a millorar. Per què una de les ciutats europees amb més papereres per habitant -pràcticament una per cada 60 veïns- ha tingut tant mala valoració de la neteja en els últims temps? 

L'impacte del turisme de masses i el comerç electrònic

El nou contracte ha permès un rentat de cara a la ciutat en un moment en què s'enfrontava a reptes com el retorn del turisme, la gestió de nous residus, com els derivats del comerç electrònic, els canvis urbanístics i també la racionalització de l'ús de l'aigua en moments de sequera. 

El nou contracte ha permès una adaptació quirúrgica als barris

"El canvi de contracte conviu amb la realitat econòmica i social i ens dona més recursos econòmics, humans i de maquinària per caracteritzar cada barri", assenyala Badia. Això ha permès dissenyar un "servei fet a mida barri a barri, carrer a carrer i plaça a plaça".

El contracte es va començar a desplegar el març del 2022 a Ciutat Vella, l'Eixample, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí, i sis mesos més tard ho feia a Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó i Nou Barris. A dia d'avui, ja hi ha tot el personal incorporat i tots els serveis estan en marxa amb les millores implementades.

2020 i 2021, però, van ser dos anys crítics pel que fa a la percepció ciutadana de la neteja. Tant el temporal Glòria com la Covid van aturar i endarrerir el manteniment de parcs i jardins, amb la degradació que això suposa a nivell del verd. A més, durant els moments més durs de la pandèmia, la ciutat estava totalment desinfectada, sense tampoc turistes ni cotxes, i quan va tornar la normalitat això va provocar un gran contrast: "Hi va haver un xoc amb la realitat i la percepció era que la ciutat estava més bruta", apunta Badia.

A més, tot plegat es va sumar a la sensació de "desordre" promoguda pels canvis urbanístics, en aquell moment encara provisionals, com els espais pintats de groc o les barreres New Jersey per ampliar l'espai de les terrasses. "La gent ens parlava d'espai públic, i no únicament de contenidors", afegeix el regidor. En aquest context és quan va néixer el pla Cuidem Barcelona, que tot i que estava planificat per un any, el consistori aposta per mantenir. El 2023 se centrarà en esborrar pintades, reparar mobiliari urbà i plantar arbres, entre d'altres qüestions relacionades amb l'espai públic.

Nous contractes també a Tarragona i Girona

Barcelona no és l'única capital de província on la neteja ha estat notícia aquest mandat. A Tarragona, el conveni finalitza aquest mes i la modificació de les condicions del contracte ha provocat protestes dels treballadors. El concurs ja va quedar desert l'any passat, i per evitar que tornés a passar, l'Ajuntament va modificar l'estructura dels costos. Els sindicats han denunciat que això repercutirà en una pèrdua del 30% de la massa salarial. En total, Tarragona destinarà amb el nou contracte prop de 20 milions anuals a la neteja, també al voltant del 10% del total de pressupost municipal.

Els treballadors han protestat pels canvis

A Girona el contracte de neteja també ha canviat de mans enguany. Ara se n'encarrega la UTE FCC Arema Girona, en un conveni que s'allargarà fins al 2030 i que també té un cost de 20 milions anuals, un 15% de tota la despesa municipal. Els sindicats de Girona+Neta, l'empresa que fa la recollida de deixalles a la ciutat, tampoc han acollit bé el canvi i han denunciat el "mal estat dels vehicles, condicions laborals precàries i portes giratòries". 

A Lleida, la Paeria ha engegat una campanya per fomentar el civisme mentre no resol què farà amb el contracte de neteja, vigent des de fa més de 20 anys i que en els últims temps ha encadenat vàries pròrrogues. Tot i que el contracte finalitzava el passat 31 de gener, encara no hi ha novetats sobre el nou concurs.

El nou contracte, pràcticament 100% desplegat

A Barcelona, tot i la bona valoració global del canvi, la principal mancança que reconeix l'Ajuntament és l'absència encara de part dels camions, que a causa de la crisi global de components han vist endarrerida la seva arribada. L'electrificació de la flota ha sigut una de les principals banderes del canvi, pel que suposa això a nivell de reducció de contaminació i també de soroll, a més de la renovació tecnològica.

S'han substituït els 25.000 contenidors de la ciutat

A més, s'han substituït ja pràcticament tots els contenidors de Barcelona, uns 25.000. Ara, la sequera ha implicat nous reptes, i s'està fent la neteja amb aigua freàtica transportada per camions cisterna. "D'aquí poc es farà amb aigua regenerada, un canvi que veurem també en el reg de les plantes", apunta Badia. 

La sequera ha implicat restriccions arreu de Catalunya, i una de les conseqüències ha sigut el canvi de l'aigua per netejar i regar. Fins ara, els vehicles s'abastien directament dels hidrants per als usos habituals, però ara es fa a través d'una vintena de camions cisterna de grans dimensions. A més, s'ha reduït el volum d'aigua utilitzat per les plantes, i en el cas de la gespa, s'ha deixat de regar completament. 

Més feina i conveni congelat

Els treballadors de la neteja, però, es queixen que els canvis han comportat més volum de feina sense ampliar la plantilla en conseqüència. "Els treballadors tenen més feina però fan les mateixes hores, el personal està estressat", lamenten fonts de la CGT.

Els canvis en les condicions laborals, en el punt de mira

El sindicat es queixa dels canvis en les condicions laborals que ha comportat el nou contracte i les disfuncions, especialment pel que fa a la poca operativitat dels camions vells mentre els nous encara no arriben. "Fa falta més personal, camions en condicions i que baixi la càrrega de feina", insisteixen les fonts.

CCOO, per la seva banda, posa èmfasi en què cal renovar el conveni col·lectiu, congelat des del 2019, però fa una bona valoració del canvi. "Hi ha un procés d'adaptació de les empreses, ha sigut un canvi abismal, però no més dràstic que amb qualsevol altre contracte", apunta Isabel Gutiérrez, secretària general de la federació d'Hàbitat de CCOO.

El sindicat se centra en les negociacions, que tenen previst començar aviat, per millorar la promoció, les categories, l'antiguitat i els salaris, entre d'altres aspectes del conveni. "Apostem per buscar totes les millores perquè el servei sigui l'adient", afegeix Gutiérrez, que apunta que la millora de les condicions facilitarà també la cerca de nova plantilla.