Opinió
Europa davant del mirall

Per Diana Riba, Francesc-Marc Álvaro, Jordi Salvador, Adrià Guevara
Eurodiputada i presidenta adjunta d'ERC / Diputat d'ERC al Congrés / Diputat d'ERC al Congrés / Secretari de Relacions Internacionals d'ERC
En els darrers dies, hem vist al Parlament Europeu un dels moments més preocupants de la seva història recent. Amb els vots de la dreta, l'extrema dreta i una part important dels liberals, s'ha aprovat el nou Reglament de Retorn de la Unió Europea, una norma que consolida la deriva restrictiva de les polítiques migratòries europees i que situa les institucions comunitàries en una contradicció cada vegada més evident amb els valors fundacionals que hauria de defensar.
"Send them back". Envieu-los de tornada. Aquestes tres paraules van ressonar a Estrasburg el dia de l'aprovació. Pot semblar només una consigna, però en realitat sintetitza un canvi de paradigma. Ara la migració deixa de ser tractada des d'una perspectiva de drets i passa a ser abordada des de la lògica de l'expulsió i la criminalització. S'abraça sense embuts la visió de l'extrema dreta, coordinada per perjudicar els més febles.
El nou reglament obre la porta a la detenció de persones migrants durant períodes prolongats que poden superar els dos anys sense haver comés cap delicte. També permet la detenció de menors en condicions similars a les de les persones adultes. I, seguint l'extrema dreta italiana, autoritza la creació de centres de deportació en tercers països fora del territori europeu, encara que no garanteixin un respecte mínim als drets humans.
La lògica que inspira aquestes mesures és exactament la mateixa que sintetitza el lema "Send them back". La prioritat deixa de ser garantir drets i passa a ser accelerar expulsions. Les persones deixen de ser un subjecte de drets per convertir-se en un expedient que cal gestionar i allunyar.
Aquestes mesures comporten greus riscos en matèria de drets humans i entren en contradicció amb la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. De fet, el nou reglament s'apropa a models que semblaven incompatibles amb el projecte europeu: fins fa poc, l'intent del govern de Giorgia Meloni d'expulsar persones migrants a centres a Albània era inconcebible a escala europea. Cal recordar que aquesta iniciativa ha topat reiteradament amb els tribunals italians precisament pels dubtes jurídics i les vulneracions de drets que plantegen.
Davant això, la pregunta és inevitable: com pot la Unió Europea exigir el respecte als drets humans arreu del món mentre impulsa mecanismes que busquen externalitzar les seves pròpies responsabilitats cap a tercers països, allunyant deliberadament aquestes persones dels sistemes europeus de garanties jurídiques i de supervisió democràtica? Externalitzar fronteres no pot significar externalitzar drets ni responsabilitats.
El mateix dia de l'aprovació, els grups d'extrema dreta del Parlament Europeu van celebrar el resultat amb una festa a Estrasburg. Més enllà de l'anècdota, el que és rellevant és com el discurs de la por, la deshumanització i l'assenyalament de persones vulnerables que arriben al territori europeu buscant un futur millor, fugint de guerres en les quals, molt sovint, Europa està implicada, ha guanyat espai en la política comuna.
Aquest nou reglament no és només una victòria de l’extrema dreta. També reflecteix la creixent sintonia entre el centredreta europeu i posicions que fins fa pocs anys eren marginals. I quan les forces democràtiques assumeixen aquests marcs, no frenen l'extrema dreta: la legitimen.
Per això, des d'Esquerra Republicana hem plantejat a l'Estat si estaria disposat a oferir protecció a aquelles persones que puguin veure vulnerats els seus drets com a conseqüència d'aquest nou marc normatiu. No es tracta d'una excepció. Als Estats Units, diversos estats i ciutats han limitat l'abast de les polítiques migratòries federals impulsades per Donald Trump, prioritzant la protecció de drets per damunt de la persecució indiscriminada de l'ICE. Europa hauria de mirar més cap a aquestes experiències que cap a models de deportació massiva.
Sabem que la gestió dels fluxos migratoris és un repte real i complex, però també una oportunitat. Per això, la resposta no pot consistir a renunciar als principis fundacionals de la Unió Europea. No es pot construir una Europa més forta erosionant drets fonamentals. No es pot defensar la democràcia assumint que hi ha persones menys dignes de protecció que d'altres.
La Unió Europea ha de garantir els drets humans i la dignitat de totes les persones. Només així podrem preservar els valors democràtics que han definit el projecte europeu. Ha de compartir responsabilitats, no externalitzar-les més enllà de les seves fronteres.
Vivim temps convulsos, en què discursos que semblaven superats tornen a guanyar espai i influència. La història europea ens ensenya que les democràcies no es degraden de cop. Ho fan quan accepten que determinats drets deixin de ser universals. Ho fan quan normalitzen la deshumanització.
Per això les paraules importen. Que a Estrasburg es pugui celebrar el "Send them back" com una victòria obliga a preguntar-nos quin tipus d'Europa estem construint. Perquè el problema no és només què diu aquest reglament, sinó què diu de nosaltres com a societat.
Nosaltres ho tenim clar: ara cal alçar la veu. Defensar la democràcia, els drets humans i la humanitat. Perquè el futur d'Europa no es pot construir sobre la renúncia als valors que la van fer possible.




Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.