Centres segurs, drets garantits

El Parlament de Catalunya va aprovar la setmana passada una reforma que, des del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar, considerem important explicar amb calma i sense simplificacions.

El reconeixement de la condició d’agent de l’autoritat al personal funcionari i directiu que exerceix funcions de règim interior i rehabilitació als centres penitenciaris de Catalunya no és una decisió menor ni una resposta conjuntural. És el resultat d’una mirada llarga sobre el funcionament del sistema penitenciari i sobre les persones que el fan possible cada dia.

Els centres penitenciaris són espais complexos. Ho són per a les persones que hi treballen i també per a les persones que hi compleixen una pena. Garantir-hi l’ordre, la convivència i el respecte als drets no és una tasca senzilla, i requereix professionals formats, compromesos i, sobretot, protegits jurídicament. Durant massa temps, aquesta realitat ha estat poc visible en el debat públic.

Reconèixer la condició d’agent de l’autoritat als funcionaris i funcionàries que exerceixen funcions de règim interior i de rehabilitació no és un gest simbòlic ni una declaració d’intencions. És dotar-los d’eines jurídiques concretes: protecció davant agressions, presumpció de veracitat en l’exercici de les seves funcions i aplicació del principi d’indemnitat. Aquests elements no són privilegis, sinó garanties bàsiques perquè l’autoritat s’exerceixi amb seguretat, criteri i responsabilitat.

Aquest reconeixement inclou també el personal directiu –que també és funcionari, tal com marca la RLT–, que sovint queda fora del focus tot i tenir un paper clau en la gestió dels centres, la presa de decisions i l’organització del servei. Fer explícit aquest encaix no és només just, sinó necessari per dotar de coherència el sistema.

Crec que és important subratllar una idea: aquesta reforma no va d’endurir el sistema ni d’imposar una visió punitiva. Va de responsabilitat institucional. Va d’entendre que quan els i les professionals treballen amb seguretat jurídica, l’exercici de l’autoritat és més clar, més previsible i també més garantista.

I això té un efecte directe sobre la població penitenciària. Un entorn on les normes són clares i l’autoritat s’exerceix amb garanties és un entorn on la conflictivitat disminueix, la convivència millora i els drets es poden protegir millor. Seguretat i drets no són conceptes oposats: en l’àmbit penitenciari, es necessiten mútuament.

Un centre penitenciari segur no és un centre més dur, sinó un centre més estable. I només des d’aquesta estabilitat es poden desplegar amb sentit les polítiques de rehabilitació i reinserció. Aquest és el model que Catalunya ha defensat històricament, i aquesta reforma hi contribueix.

També cal ser honestos amb els límits. La llei no pot atribuir la condició d’agent de l’autoritat al personal laboral. No és una decisió política discrecional, sinó una obligació derivada del marc jurídic vigent, que reserva l’exercici de potestats públiques i funcions d’autoritat al personal funcionari. Això no resta valor a la seva tasca ni exclou el compromís de continuar millorant les seves condicions per les vies que permet el dret. El grup al qual pertanyo, Socialistes i Units per Avançar, no legisla amb titulars ni ven cortines de fum. No crearem falses expectatives que no estan emparades en la llei. Legislem amb rigor i això vol dir no anar contra el dret administratiu, el dret laboral públic i la doctrina constitucional. Prometre allò que el dret no permet seria, senzillament, enganyar la gent.

Aprovar aquesta reforma és reforçar un servei públic essencial, donar seguretat jurídica als professionals, estabilitat als centres i més garanties al conjunt de la ciutadania.

És una decisió que mira al present, però sobretot al futur del sistema penitenciari.

Perquè governar i legislar no és fer soroll. És entendre la realitat, assumir responsabilitats i prendre decisions que enforteixin les institucions. I també és reconèixer aquells col·lectius que, sovint lluny del focus, sostenen amb professionalitat alguns dels serveis públics més exigents del país.