Aterratge forçós de la ministra en Política Territorial

“Un aterratge forçós”. Per dues vegades consecutives ha utilitzat aquest dilluns Isabel Rodríguez a aquesta analogia per referir-se a l'assumpció de la seva responsabilitat com a portaveu del Govern espanyol i com a ministra de Política Territorial.

Un aterratge forçós sempre és traumàtic i cal esperar que sigui només aquest el motiu pel qual la flamant ministra, exalcaldesa de Puertollano, s'ha excedit en despropòsits sobre la realitat social catalana i el conflicte polític obert amb l'Estat espanyol.

D'una altra manera, si no és conseqüència d'un trastorn traumàtic accidental, el que ha afirmat la portaveu governamental en una entrevista a la cadena SER només es podria atribuir a la ignorància i, si és així, el que no s'entendria és el motiu pel qual Pedro Sánchez ha confiat a aquesta política del seu partit la tasca de facilitar l'avinença del centre de l'Estat amb la perifèria.

Si un català digués que el conflicte amb l'Estat “ha arribat a les llars catalanes, ha trencat famílies i amistats”, caldria considerar que es tracta d'un mentider o d'un individu insociable, incapaç d'acceptar la discrepància, de relacionar-se amb el seu entorn i de veure el que passa al seu voltant.

Però ho ha dit una persona de fora de Catalunya, que es reivindicava com a radical defensora de les llibertats i alhora com a representant de l'esquerra pragmàtica, una ministra, encarregada de fer possible la resolució del conflicte polític realment existent per la via del diàleg entre administracions. Cal esperar que rectifiqui o que s'excusi amb la coartada de l'“aterratge forçós” o que reconegui el seu desconeixement de la naturalesa del desacord polític, perquè existeix una altra possibilitat i és que el seu comentari sigui malintencionat i respongui a un afany molt freqüent entre nacionalistes espanyols. Desitgen que a Catalunya aparegui un problema de convivència i insisteixen en això, des de fa moltes dècades, sempre que tenen ocasió, sense aconseguir mai que aquest escenari imaginat d'un enfrontament obert entre catalans es converteixi en realitat.

Isabel Rodríguez ha amenaçat amb més represàlies. “Haurien d'haver après la lliçó”, ha dit. I en relació al possible retorn dels exiliats, ha advertit que “hauran de ser jutjats", d'acord amb “la Constitució i la llei”. Aquesta és la solució que se li ocorre per facilitar el diàleg i fer possible “el encuentro”.

Abans de ser ministra era alcaldessa d'un municipi castellà-manxec, i segons ella mateixa ha reconegut en aquesta mateixa entrevista, fins fa uns pocs dies les seves preocupacions tenien a veure amb “les llicències d'obres i zones blaves de Puertollano”. Molt haurà après de la seva experiència de dos anys com a primera edil i dels anteriors com a senadora i diputada, però res ha percebut pel que sembla sobre els anhels persistents de milions de catalans.

“Ells han de fer un esforç per recompondre la convivència a Catalunya”, ha insistit, per a deixar clar que com a actual titular de Política Territorial no preveu cap canvi en les relacions de l'Estat amb Catalunya, perquè en la seva opinió, “el que més importa als catalans”, són qüestions com “les beques o els transports”, “el dia a dia”.

La veritat és que vindria bé que la ministra provés els transports i realitzés un viatge d'anada i tornada en un dels trens regionals que circulen per Catalunya, per constatar l'estat en què es troben aquests ferrocarrils, pendents d'inversions estatals promeses i mai executades, i entendre un dels motius pels quals el catalanisme reivindica el dret a decidir del poble català sobre tots els assumptes que li pertoquen.

De pas, la ministra, si observés el que fa la gent normal quan es trasllada d'una a localitat a una altra de Catalunya, podria comprovar, a banda de la lentitud i del deteriorament dels vagons dels trens en els quals ha de viatjar, el tracte amable entre gent de tota mena, que parla diferents llengües, exhibeix diferents símbols, expressa les seves diverses inquietuds i reivindica les seves identitats en absoluta harmonia, perquè la ultradreta i la dreta extrema, encara que han guanyat presència i de tant en tant cometen actes vandàlics, no compten amb suficients efectius per alterar la convivència. Segur que la titular de Política Territorial sap que aquestes alteracions sí que es produeixen amb més freqüència en altres territoris de l'Estat.

Si tot el que pot aportar Isabel Rodríguez en favor del diàleg i la resolució del conflicte amb Catalunya i altres nacions de l'Estat consisteix en divulgar una vegada i una altra l'existència de fractures identitàries imaginades i en exhibir l'espasa de la repressió judicial, més val que es dediqui a una altra cosa, perquè convindria que les taules de negociació donessin resultats.