"L'objectiu és garantir el dret a l'habitatge digne a tothom i que la gent no marxi de Barcelona"
Entrevistem Griselda Fernández, directora del Parc Públic d'Habitatge de Barcelona, sobre els reptes per ampliar l'habitatge assequible, la rehabilitació i l'objectiu d'arribar als 15.000 pisos públics el 2027

Barcelona-
Fa temps que l'Ajuntament de Barcelona ha situat l'habitatge com una de les seves principals prioritats. Els seus objectius són garantir l'accés a un habitatge digne i assequible per a tota la ciutadania i facilitar que els veïns i veïnes puguin continuar vivint a la ciutat. Per aconseguir-ho, ha impulsat diverses estratègies, entre les quals destaquen el Pla Viure i l'extinció de les llicències d'ús turístic de cara el novembre de 2028.
El Pla Viure té quatre grans objectius: universalitzar el dret a l'habitatge ampliant el parc públic d'habitatge; impulsar la rehabilitació de pisos; atendre la vulnerabilitat al llarg de totes les etapes de la vida i consolidar un sistema públic d'habitatge. Per desplegar aquestes polítiques, l'Ajuntament compta amb l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB).
A continuació, per conèixer amb més detall quines actuacions estan en marxa i com avança la previsió d'assolir els 15.000 habitatges públics a Barcelona abans del 2027, parlem amb la directora del Parc Públic de la ciutat, Griselda Fernández.

Quines són les característiques generals del parc públic d'habitatge de Barcelona?
El parc públic d'habitatge de Barcelona és molt complex i molt divers. Reflecteix la mateixa ciutat. Hi ha molta diversitat d'habitatge i les persones que hi resideixen també venen de trams d'edat i circumstàncies personals i familiars molt diferents.
Actualment, gestionem un parc d'uns 12.000 habitatges públics. Tot i que estan distribuïts pels deu districtes de Barcelona, el gruix principal es troba a Sant Andreu, Nou Barris, Sant Martí i Sants-Montjuïc. En altres districtes aquesta tipologia d'habitatge és més puntual i probablement no hi ha finques que són 100% de titularitat municipal, sinó que són habitatges solts que estan disseminats en comunitats on hi ha altres persones propietàries.
Un dels objectius del Pla Viure és l'augment del parc públic. Quines són les estratègies per fer-ho possible?
En primer lloc, continuar treballant en la producció de més habitatge públic. L'Ajuntament està desenvolupant una estratègia per mobilitzar tot aquell sòl que estigui disponible dins la ciutat per a construir. Ho fem amb mitjans propis, a través de la promoció pública, però també amb la col·laboració publicoprivada. És a dir, posem sols a disposició d'entitats del tercer sector o d'altres empreses que es dediquen a la promoció d'habitatge perquè construeixin habitatge públic amb uns estàndards equivalents als nostres en sòl municipal. En aquests casos, se cedeix el dret de superfície, però l'Ajuntament continua tenint la propietat del solar. És una manera d'ampliar la fórmula de construir habitatge públic amb diferents operadors.
I, en segon lloc, fomentar la rehabilitació. És tan important produir nou habitatge com optimitzar el que ja tenim.
En una ciutat amb límit de sòl edificable, quin paper jugar la rehabilitació en aquesta estratègia d'augment del parc públic?
És fonamental. Tan important és fomentar la construcció de nou habitatge com aprofitar tot allò que ja està construït, rehabilitar-ho, fer-ho més eficient a nivell mediambiental, més sostenible, i també, a la vegada, millorar la qualitat de vida de les persones que ja hi viuen. Fins i tot, possibilitar que persones amb mobilitat reduïda puguin continuar vivint en el seu habitatge, ja que, sense criteris d'accessibilitat o sense ascensor, es troben amb moltes limitacions.
La rehabilitació és estratègica per ampliar el parc d'habitatge públic i, també, per aconseguir que les persones no marxin del municipi i puguin continuar gaudint del seu habitatge o d'un altre a la seva zona.
Més enllà de la construcció i la rehabilitació, hi ha alguna altra estratègia per guanyar parc públic?
Com he dit abans, també a través de la col·laboració publicoprivada i el foment de la promoció delegada. És a dir, incorporar entitats i operadors que també treballen en matèria d'habitatge assequible, buscar criteris comuns, anar alineats amb l'objectiu ―que penso que és compartit per a tota la ciutadania― de garantir el dret a l'habitatge digne a tothom i, sobretot, aconseguir que la gent no marxi del municipi.
La mitjana d'habitatge social als països de la Unió Europea (UE) és del 9%, mentre que, a l'Estat espanyol, el percentatge és notablement més baix. Com pot impactar el nou Pla Europeu d'Habitatge Assequible sobre el parc públic de Barcelona?
El nou pla europeu és una molt bona notícia. Sobretot perquè posa en l'agenda política de la Unió Europea una problemàtica que ja s'ha demostrat que no afecta un territori concret, sinó que és universal. Les polítiques compartides a nivell europeu segurament obtindran més resultats a llarg termini.
Tanmateix, les competències en matèria d'habitatge no depenen de la UE, sinó que necessiten la complicitat dels estats i de municipis com el nostre, que coneix de primera mà la problemàtica de la ciutadania. Amb tot, el pla pot ajudar amb el finançament, la coordinació i l'impuls de la rehabilitació i la producció de més habitatge públic.
El pla europeu és bona notícia, però cal que governs i consistoris estiguin alineats amb aquestes polítiques. De fet, l'objectiu de l'Ajuntament de Barcelona és arribar a un parc públic de 15.000 habitatges l'any 2027 i fer-lo créixer amb 1.000 habitatges anuals de nova construcció. Quins reptes planteja aquest increment?
Tenim els reptes identificats gràcies al creixement que ja es va produir des del 2015 fins al 2025. En deu anys, es va passar d'un parc públic de 8.000 habitatges a gairebé 12.000. Ara continua creixent i l'objectiu, com dius, és arribar als 15.000 habitatges.
Fa un any que ens vam plantejar desenvolupar un Pla Director del parc públic, emmarcat en el Pla Viure. És el full de ruta que seguirem en els propers anys per desenvolupar totes aquestes estratègies. Hem passat d'una gestió pensada per a l'edifici, a una gestió pensada per a les persones que hi viuen. Aquest Pla Director, que aviat serà aprovat i presentat, inclou mecanismes i objectius enfocats a la gestió social. Volem implicar més les persones que finalment viuran al parc, però també som realistes, i planifiquem el creixement. Què necessitarem? Quins recursos econòmics, humans, tecnològics necessitarem? Volem aprofitar les innovacions tecnològiques que tenim al nostre abast per ser més ràpids i proactius.
Un parc de 12.000 habitatges genera moltes incidències, manteniment, tràmits... Volem, també, enforcar-nos en això, en la reducció de la burocràcia, que la comunicació sigui més fàcil i clara i que la gent s'hi senti molt a gust. Tenim estratègies per fomentar la convivència. Només aconseguirem l'èxit del projecte si anem acompanyats de les persones que hi viuen i que hi viuran en el futur.
