TURISMEMoviments de base del sud d'Europa creen una xarxa de ciutats contra la turistització

La reflexió compartida sobre les problemàtiques comunes que genera el turisme de masses en les ciutats i territoris que reben milions de visitants cada any ha provocat el naixement de la xarxa SET de ciutats del sud d'Europa davant de la turistització. La iniciativa, que s'ha presentat aquest dijous a Barcelona, agrupa de moment 14 territoris i està impulsada per moviments socials, entitats i col·lectius veïnals que des de fa temps aborden la qüestió. En el cas de la capital catalana, per exemple, ja fa dos anys i mig que va constituir-se l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), que aplega desenes de col·lectius i plataformes veïnals. El nou espai a escala europea pretén sensibilitzar l'opinió pública sobre les problemàtiques vinculades al turisme massiu, pressionar les administracions públiques per aconseguir una regulació de "l'economia del turisme", a més d'estendre la lluita d'altres ciutats. La xarxa agrupa de moment Venècia, València, Sevilla, Palma, Pamplona, Lisboa, Malta, Màlaga, Madrid, Girona, Sant Sebastià, les Canàries, el Camp de Tarragona i, òbviament, Barcelona.

I quins són els problemes derivats del turisme massiu que comparteixen aquests territoris? Segons el manifest fundacional de la xarxa SET, el més "important i estès" seria "l'augment de la precarització i de la reducció del dret a l'habitatge", com a conseqüència de la "pujada descontrolada dels preus de lloguer". Un factor que vinculen "al cicle d'especulació immobiliària" que s'ha generat després de la crisi financera, i que s'ha traduït en la "compra massiva d'immoble per part de fons d'inversió i immobiliàries, [...], en bona part per dedicar-los a l'ús turístic i provocant gentrificació, desnonaments i buidatge de barris en flagrant vulneració de drets socials." De fet, a Barcelona cada cop hi ha més col·lectius de barri que s'autoorganitzen en defensa del dret a l'habitatge, justament en qüestió pel gran increment dels preus.

L'encariment i transformació del comerç local, que pateix una especialització cap a "usos inútils per a la vida quotidiana", la massificació de carrers i places, la saturació de la xarxa de transport públic, l'especialització de l'economia de la ciutat en el sector turístic, amb una tendència al monocultiu especialment accentuada en alguns casos; la precarització de les condicions laborals de la població, per la baixa retribució del sector; l'alta generació de contaminació i residus; l'ús desmesurat i l'ampliació constant d'infraestructures; i la banalització dels entorns tant urbans com naturals, convertits en parcs temàtics, són altres dels problemes que assenyala el document.

"Estem en un primer moment d'una aventura conjunta en la qual fem una aposta important per construir una lluita des del sud d'Europa contra els processos de turistificació. En certa manera estem replicant amb d'altres territoris el procés que fa uns anys ja vam fer a Barcelona amb la creació de l'ABTS, amb la voluntat d'aglutinar i coordinar les diferents lluites que ja existien a nivell de barri", ha explicat Daniel Pardo, membre de Resistim al Gòtic i portaveu habitual de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible.

Una quarantena de col·lectius adherits

La presentació del manifest s'ha fet al barri de Sant Antoni, una elecció que en cap cas és casual, ja que es tracta d'un dels barris que darrerament més ha patit els problemes associats a la turistificació. Entre la gairebé quarantena de moviments barcelonins que s'han adherit al manifest hi ha Fem Sant Antoni, el col·lectiu que lidera la denúncia veïnal contra la gentrificació i l'increment del preu dels lloguers que pateix el barri. L'ABTS, la FAVB, Ecologistes en Acció, Gràcia, cap a on vas?, Al Poblenou ens plantem, diverses associacions veïnals, la PAH de Barcelona, el Sindicat de Llogaters o la Hidra Cooperativa són d'altres dels signants.

El manifest, que defensa la necessitat de "crear xarxa" per guanyar força, posa èmfasi en l'organització per "defensar els nostres drets socials, especialment el dret a l'habitatge digne i assequible i el dret a la ciutat". Entre les propostes concretes que s'hi fan hi ha l'establiment de límits a la indústria turística, l'adopció de polítiques fiscals diferenciades per a l'habitatge i l'allotjament turístic, la desturistització de l'economia i el decreixement turístic, una qüestió que ha d'anar lligada al "foment d'altres economies justes, social i ambientalment".

A banda de pretendre que la xarxa s'ampliï, la SET vol fer accions conjuntes i que existeixi una "crítica comuna, respectant la diversitat i les realitats diferents de cada territori", segons ha manifestat Reme Gómez, també activista de l'ABTS i de l'Associació de Veïns del Gòtic. En aquest sentit, per exemple, Daniel Pardo ha comentat que tot i que encara han de decidir quines accions concretes portaran a terme com a xarxa, és molt possible que més d'hora que tard actuïn contra Airbnb, tenint en compte que la plataforma ja té presència a tots els territoris de la SET. En aquesta línia de coordinació, fa unes setmanes col·lectius de Barcelona i Palma van mobilitzar-se contra l'arribada als respectius ports del Symphony of the Seas, el creuer més gran del món.

Com a reflexió final, Pardo ha afegit que reconeixen que l'actual govern municipal de Barcelona "no governa per a la indústria turística", si bé les accions que ha pres durant el mandat han estat "insuficients" per abordar el problema, ja que el volum de turistes no ha deixat de canviar. "Ha canviat la percepció [sobre l'impacte del turisme], però necessitem un gir ràpid a nivell de polítiques que siguin efectives, perquè si no en poc temps viurem als nostres barris el que pateix Venècia", ha advertit.