Mor Lluís Prenafeta, l'omnipotent escuder de Pujol durant una dècada i condemnat per corrupció

Lluís Prenafeta, personatge clau en la primera dècada de Jordi Pujol com a president de la Generalitat, ha mort aquest dimarts als 86 anys. Nascut el 1939 a Ivars d'Urgell, va créixer a Barcelona i va implicar-se a l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) el 1976. I quatre anys més tard, després del triomf de Pujol a les primeres eleccions autonòmiques des de la recuperació de la democràcia, va aterrar al Palau de la Generalitat com a secretari general de la Presidència, càrrec que ostentaria fins el 1990. 

Sempre allunyat dels principals focus mediàtics -mai va ser conseller ni ostentaria cap càrrec electe-, en aquella etapa es va convertir en l'autèntica mà dreta del president del Govern i va acumular un enorme poder i influència. Independentista confés ja en aquella època, es va dedicar posteriorment als negocis privats, sense perdre la seva incidència política.

Sota la seva empara apadrinaria una nova generació de dirigents i activistes independentistes, fonamentalment vinculats a l'antiga CDC i de marcada ideologia liberal o, fins i tot, neoliberal en el alguns casos. Ho faria a través de la Fundació Catalunya Oberta, que va fundar i liderar. Un dels polítics que hi va estar vinculat va ser l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que va fer algunes de les seves primeres passes professionals en empreses relaciones amb Prenafeta, abans d'iniciar una carrera política que arrencaria a l'Ajuntament de Barcelona.

Amb els anys, la figura de Prenafeta perdria influència, fins a quedar definitivament marcada per l'ombra de la corrupció. De fet, ja havia dimitit del seu càrrec al Govern el 1990 arran que el seu nom aparegués relacionat amb diverses trames corruptes i que poc abans la Fiscalia de Barcelona iniciés una investigació per presumptes incompatibilitats entre la seva activitat pública i l'empresarial. Després d'un procés judicial molt llarg, el 2018 va ser condemnat a un any i 11 mesos de presó en el cas Pretòria, de corrupció urbanística, pels delictes de de tràfic d'influència i blanqueig de capitals.

Tot i que va mantenir el contacte amb Pujol fins al final, la seva ascendència sobre el seu antic espai polític va anar minvant i, de fet, el 2023 va assegurar a Catalunya Ràdio que estava arruïnat i que vivia de la pensió i dels seus fills. Res a veure amb la imatge que havia projectat durant els 80 i gran part dels 90, quan se'l va considerar el principal executor de l'anomenat sector negocis de Convergència, que suposadament aprofitava els seus estrets contactes i vincles públics per obtenir un sucós lucre privat.

El 'cas Pretòria'

En la seva llarga etapa a la Generalitat se li atribueix la responsabilitat de la intensa activitat internacional de Pujol com a president del Govern, així com l'impuls de TV3 i Catalunya Ràdio, encara avui els principals mitjans públics del país. A més a més, aleshores també s'implicava a fons a les diverses campanyes electorals de CiU, que a nivell autonòmic assoliria una hegemonia que permetria Pujol liderar l'executiu durant 23 anys, fins el 2003, i ostentar una majoria absoluta al Parlament entre el 1984 i el 1995.

Allunyat de la primera línia política, el 1999 va publicar L'ombra del poder (Planeta), on explicava la seva particular experiència com a mà dreta de Pujol sempre lluny dels grans focus. Com a empresari, havia impulsat el 1990 el diari en castellà El Observador, que tancaria tres anys més tard. Posteriorment, se'l vincularia sobretot a operacions d'intermediació en negocis diversos i també arribaria a presidir una societat d'inversions, anomenada Webline Invest, on participaven prominents fortunes catalanes.

Relacionat amb aquest tema

Macià Alavedra, dirigent històric de CDC, mor a l'edat de 84 anys

Públic

La seva sort canviaria el 2009, quan en plena crisi econòmica va esclatar l'anomenat cas Pretòria, una trama de corrupció urbanística amb epicentre a Santa Coloma de Gramenet i que va suposar el final de la carrera política de l'aleshores alcalde de la ciutat, el socialista Bartomeu Muñoz.

Detingut juntament amb l'exconseller de la Generalitat Macià Alavedra -també implicat en la trama-, Prenafeta no passaria ni 24 hores a la presó. Nou anys més tard seria jutjat i condemnat, després de reconèixer durant el judici que juntament amb Alavedra cobrava comissions en operacions urbanístiques irregulars. Tant Prenafeta com Alavedra van rebre una pena inferior als dos anys i no tornarien a la presó. El primer va morir el 2018 i Prenafeta ho ha fet aquest dimarts, després d'una etapa final marcada per l'ostracisme social en què les seves aparicions públiques van ser molt residuals.