La llarga història entre l'antiga CiU i l'ombra de la corrupció

Aquest divendres, amb poques hores de diferència, es van conèixer dues notícies que, un cop més, esquitxen l'antiga CDC amb l'ombra –o la confirmació– de la corrupció. Primer, l'Audiència de Barcelona va confirmar la condemna a dos anys i mig de presó a Oriol Pujol Ferrusola, exsecretari general del partit, pels delictes de tràfic d'influències, suborn i falsedat documental en el conegut com a cas ITV. El tribunal ha considerat provat que Pujol, que també haurà d'abonar 76.000 euros de multa, va cobrar comissions irregulars d'empresaris del sector a canvi del falsejament del concurs per obtenir estacions d'ITV. Només uns dies abans, les diferents parts havien signat un pacte de conformitat en què l'expolític reconeixia els fets i evitava anar a judici. La seva dona, Anna Vidal, ha estat condemnada a 15 mesos i mig de presó per ajudar a cobrar les comissions. Unes hores més tard, el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va imputar tant el PDeCAT com CDC en el cas del 3%, pels suposats delictes de tràfic d'influències, suborn i blanqueig de capital.

Són els dos darrers exemples, però bona part dels grans casos de corrupció que durant les últimes dècades han esclatat a Catalunya han esquitxat d'una manera o altra l'espai polític fundat per Jordi Pujol, així com els seus antics socis d'Unió Democràtica, amb qui va formar una coalició que va governar Catalunya entre 1980 i 2003 i entre 2010 i 2015. El gener es va anunciar la sentència del cas Palau, que considera provat que l'antiga CDC va cobrar 6,7 milions en comissions irregulars –a canvi de l'adjudicació d'obres públiques– i va condemnar la formació a retornar els diners. A més a més, es va imposar una pena de quatre anys de presó a Daniel Osácar, antic tresorer del partit.

Fa només unes setmanes, dos dels homes forts de la primera etapa de govern de CDC, com són Macià Alavedra –conseller durant gairebé 15 anys dels governs de Pujol– i Lluís Prenafeta –secretari general de Presidència entre 1980 i 1990–, van ser condemnats a gairebé dos anys de presó. La raó és la seva implicació en la trama de corrupció immobiliària i tràfic d'influències Pretòria, encapçalada per l'exdiputat del PSC Luis García i amb epicentre a Santa Coloma de Gramenet. En el cas de Prenafeta i Alavedra, que s'haurien embutxacat sucoses comissions, la seva participació va produir-se quan ja feia anys que havien abandonat la política activa. A més a més, se'ls va sentenciar a abonar una multa de 3,2 milions en el cas d'Alavedra i de 5,8 de Prenafeta.

Si el focus es posa durant els anys de govern pujolista, el 1994 va ser condemnat a set anys de presó Jordi Planasdemunt, antic conseller d'Economia. L'havien imputat per un delicte d'estafa per haver organitzat una xarxa de pagarés falsos per valor de 4.000 milions de pessetes a través de l'empresa BFP-Gestió i Assessorament Financer. Planasdemunt va passar tres anys entre reixes i va morir el 1998, un any després de ser excarcerat.

Els casos d'Unió

Unió, el partit que durant dècades va estar encapçalat per Josep Antoni Duran i Lleida, va protagonitzar un reguitzell de casos de corrupció que van suposar condemnes a diversos dels seus alts càrrecs, si bé mai es va arribar a condemnar els seus principals líders. Els casos més coneguts van ser Pallerols, Treball i Turisme. El cas Pallerols –anomenat així per l'empresari andorrà Fidel Pallerols– amagava una trama de finançament il·legal del partit de Duran a través del desviament de subvencions de la UE. El 2013, els principals imputats –l'empresari Pallerols i tres militants d'UDC– van acceptar penes que no implicaven l'ingrés de presó i la sentència va reconèixer el finançament il·legal del partit, que es va veure obligat a retornar gairebé 400.000 euros.

El cas Turisme també va retratar el finançament il·legal de l'antiga Unió, en aquest cas a través dels contractes que adjudicava el Consorci de Turisme de Catalunya, que va estar dirigit per Joan Cogul, militant del partit democratacristià. Diversos empresaris i la vídua de Cogul, que va suïcidar-se durant el procés judicial, van ser condemnats. Finalment, el cas Treball va culminar els escàndols de finançament il·legal d'UDC, en aquest cas a través de l'adjudicació d'informes falsos –o plagiats– a empreses propietats de militants d'UDC, que després aportaven els fons al partit. El conseller de Treball de l'època, Ignasi Farreres, va ser absolt, però en canvi l'exsecretari general del Departament, Josep Maria Servitje –també militant destacat del partit– va ser condemnat a quatre anys i mig de presó. El 2012, però, el govern de Mariano Rajoy va indultar Servitje, que finalment només va haver de pagar una multa de 3.600 euros.

Altres exemples de corrupció que van colpejar el pujolisme són el cas FGC, en què alts dirigents de l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat van contractar amb diners públics un fons dinerari que els garantia unes indemnitzacions milionàries i que va suposar condemnes de presó per dos antics presidents de la companyia, o casos més recents, com el cas Clotilde, amb epicentre a Lloret de Mar.