Minories en el procés: migrants i exclosos davant el sobiranisme

Tot i que el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha apel·lat en diverses ocasions a tallar l'"escalada de tensió" i emprendre un procés de diàleg, la veritat és que la conflictivitat social en relació al procés independentista segueix sent existint. El Govern de Mariano Rajoy ha activat l'article 155 de la Constitució i s'aprecia una polarització en les societats catalana i espanyola que també es trasllada als estrats oblidats i invisibles de la població. Migrants, treballadors irregulars o sense sostre aborden el procés sobiranista amb diferents sensibilitats: des de l'absoluta indiferència fins a una simpatia millor o pitjor fundada.

Representants d'entitats socials com el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, el Casal Argentí, l'Associació de Treballadors Pakistanesos o l'Associació de Treballadors Senegalesos a Catalunya han coincidit a assumir que el sobiranisme català respon a l'esgotament del règim del 1978 i han compartit la necessitat d'obrir diàleg i nous processos democràtics per trobar una solució.

Les coincidències podrien acabar aquí. Javed Ilyad, pakistanès que va arribar a Barcelona el 1988, obre la persiana del local de la seva associació quan acaba de dinar. És el president d'una organització que atén gairebé 200 compatriotes seus a la capital. La paret de la dreta la té adornada amb cartolines que formen la frase 'A Catalunya és parla català'. A la conversa hi acudeix Diego Arcos, secretari del Casal Argentí. Hi van entrant també els primers assistents a una classe de català que començarà a impartir-se minuts després.

Ilyad va votar 'sí' en el referèndum de l'1 d'octubre. Parla en primera persona quan és preguntat sobre per què està a favor de la independència de Catalunya. "Aquí tenim una història i una llengua diferent. Catalunya genera un munt de pasta i després l'hi prenen tot. Jo veig que Catalunya és una societat que vol avançar, que vol tirar endavant. Si ens independitzem avançarem molt, i tenim els recursos per fer-ho". No obstant això, Ilyad sí que apunta que la majoria dels pakistanesos residents a la regió rebutgen la independència, i ho explica amb la idiosincràsia dels seus compatriotes que prefereixen un "país fort i unit". D'altres tants viuen la situació amb més normalitat i indiferència.

Arcos, del Casal Argentí, interromp en diverses ocasions la conversa. Porta 28 anys a Barcelona i assegura ser "argentí fins a la mort i català per decisió". Dóna suport al procés independentista perquè es considera "antiimperialista". "El dia que es proclami la república catalana cremaré a la plaça el meu passaport espanyol", clama.

Llei d'Acollida vs Llei d'Estrangeria

"L'Estat espanyol, que té encara la palla mental que regeix un imperi, té una llei per dir-nos als migrants que som de fora", assenyala Arcos, que explica la seva simpatia a l'independentisme català per les diferències que presentaven les lleis "d'Acollida a Catalunya i d'Estrangeria a Espanya". "La Llei d'Acollida deia que en un ajuntament s'ha d'atendre un nouvingut de la mateixa manera que a un català que porta aquí 18 generacions", exposa.

El passat mes de juliol el TC va suspendre precisament el precepte de la llei catalana d'Acollida i Integració d'Immigrants, aprovada l'any 2010 i que convertia el català en la llengua preferent que els migrants empadronats haurien d'aprendre i conèixer.

Omar Diatta té 39 anys i fa onze que va arribar fa a Barcelona des de Casamance, "una regió ocupada pel Senegal", al sud del país africà. Treballa com a agent comunitari de Salut per a l'Ajuntament de Barcelona i viu a Mataró. Ha estat part del Secretariat Nacional de les CUP, i porta immers en el procés sobiranista des de les consultes que convocava l'Associació de Municipis per la Independència.

Igual que Arcos, també creu que un Estat català milloraria la seva situació com a estranger, en poder adaptar-se aquesta llei d'Acollida en la seva totalitat. Pensa que els que porten diversos lustres vivint en un territori haurien de tenir el dret a poder opinar sobre el futur del sòl en què viuen. "Quan un poble vol la independència, el que cal fer és preguntar a la gent que viu en aquest país per decidir democràticament, que decideixi que sí o que no vol la independència".

Diatta no va votar en el referèndum de l'1 d'octubre perquè no té la nacionalitat espanyola. No l'ha demanat. En la seva opinió, les traves administratives per aconseguir-la són excessives, i vol lluitar perquè molts immigrants com ell puguin votar en un futur en igualtat de condicions respecte als que van néixer a Catalunya.

Està a favor de la independència ja. Preguntat per la legitimitat d'un referèndum en què només hi va votar el 38 per cent del cens, Diatta respon que cal tenir en compte les condicions en què va tenir lloc la votació. "El sistema informàtic no funcionava, van requisar urnes, moltes persones van tenir por per la campanya que s'ha fet des dels partits del 'no', hi va haver molts ferits i la presència de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil no va ajudar que la gent anés a votar". Alhora, Diatta incideix que "la gent que ha votat no té un problema amb Espanya, sinó un problema polític que no s'ha solucionat". "No es va permetre un referèndum legal perquè no tenien clar que guanyés el 'no'". "Tot i la pressió de Govern del PP, i la gent va votar majoritàriament per la independència. Ara hem de començar un procés constituent per canviar-ho tot", subratlla.

El president de l'Associació de Treballadors Senegalesos a Catalunya, Mawa Ndiaye, també ha participat en tots els processos participatius que ha impulsat l'independentisme català. "Una democràcia avançada sap canalitzar les emocions". Porta més de 18 anys a Barcelona, on va arribar després de casar-se amb una catalana, explica somrient. Rebutja que el procés independentista es redueixi a un formalisme econòmic. "La Transició no s'ha fet bé i el debat democràtic no ha existit", opina.

Ndiaye tira d'història i d'identitarisme per disseccionar aquest conflicte. "Entenc que l'únic moment en què Espanya ha intentat crear una 'nació espanyola' ha estat a la primera República. A la segona no hi va haver temps". Pensa que s'empren amb massa frivolitat termes com "nazi" o "feixista". Però sí que assenyala el que considera una "irresponsabilitat" política en no haver canalitzat ressentiments i emocions per via parlamentària. Mawa, per cert, ha votat en blanc en totes les consultes.

En aquest mateix sentit es pronuncia Arcos, del Casal Argentí. "Totes les independències han estat parcials. Quin país es va independitzar amb el cent per cent dels suports? A l'Argentina, al Río de la Plata, el 80 per cent dels criolls no en volien saber res, de la independència. A Bòsnia era una minoria, però va ser aquesta part de la població la que va empènyer i li va fer veure el camí a la majoria ", manté, alhora que no recorda cap "colònia" que s'independitzés i després se'n penedís. "Els primers beneficiaris de la independència serem els immigrants", afirma.

"La bandera és un símbol que no m'agrada per a res. Ni la del Senegal ni la de cap país", recalca, i rebutja la idea d'un nacionalisme xovinista i excloent. Sí que entén que altres associacions de migrants es mostrin partidàries o simpatitzants de l'independentisme català perquè moltes van signar el Pacte Nacional per a la Migració l'any 2008, però l'associació de senegalesos no compta amb cap posicionament. Es va constituir fa gairebé 30 anys com un col·lectiu "solidari" i de defensa jurídica.

Manters i sense sostre

Més al marge es manté el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona. Un dels seus integrants, Ulisses Hernández, natural de Guatemala, va arribar fa set anys a Barcelona. "He fet de tot", reivindica, i des de fa tres cursos treballa al carrer com a venedor ambulant. Considera que l'administració espanyola i la Generalitat de Catalunya "competeixen per veure qui caça, castiga i condemna més migrants". "En aquest sentit, les dues administracions han estat igual de violentes, han empresonat i perseguit companys nostres".

"Nosaltres no creiem que cap procés d'independència pugui generar millors condicions, perquè pensem que els migrants no estaríem inclosos en aquesta idea de nova república", considera, alhora que sí que admet que ha comptat amb la solidaritat de molts col·lectius populars que sí que estan a favor del procés. Aquest és el motiu pel qual hi declaren certa simpatia, sempre des de la desconfiança a totes les administracions. "Ens preocupa el que passa perquè creiem que si augmenta la repressió de l'Estat espanyol els que més la patirem som els que estem al carrer, els més vulnerables".

Són els sense sostre de Barcelona els que es veuen profundament exclosos de tot el que passa en la política. Jonut i Carmen, una parella de romanesos de 44 i 42 anys que porten quatre tardors al carrer recollint ferralla, entenen que tot el conflicte social d'aquests dies no és més que "una cosa de rics" Moha, que té 37 anys, 20 al carrer i demana a la porta de l'església al Carrrer de Santa Anna veu "molt lluny" tot el que està succeint. Sergi, al carrer des de fa nou mesos per decisió pròpia (assenyala que ha començat a valorar "les petites coses") també es desentén de tota la voràgine política. "És una cortina de fum, no val la pena preocupar-se per una cosa que no m'afectarà", detalla amb les restes d'un cigar a la boca. Encara que sí que s'arrenca amb una valoració: "Catalunya sense Espanya no és res, però jo no em considero espanyol. Les banderes són per separar, jo em considero ciutadà del món".