Milers de persones es manifesten a Barcelona en la marea verda en defensa de l’escola en català

La convocatòria de la plataforma Somescola era a les 11 de matí però una hora abans ja es podia veure aquest dissabte força gent al voltant del passeig de Sant Joan de Barcelona. Els accessos a la plaça Tetuan, punt d’inici de la convocatòria, van rebre una munió de gent que va respondre a la crida a mobilitzar-se en defensa de la immersió lingüística en català a les escoles de Catalunya. Pancartes i samarretes reivindicatives de l’escola en català, amb especial visibilitat d’unes grans mans verdes característiques de Somescola amb el lema de la convocatòria que portaven molts manifestants, predominen en l’anomenada marea verda que van formar milers de persones -segons la Guàrdia Urbana, la mobilització ha aplegat unes 35.000 persones- que s'han manifestat sota el lema ‘Ara i sempre, l’escola en català!’ 

La manifestació s’ha desenvolupat en un ambient eminentment familiar i en què també hi han participat nombrosos docents. A la protesta s’ha pogut veure alguna estelada però sense massa proliferació de banderes, i de fet hi ha hagut algun petit debat entre participants sobre l’oportunitat de portar l’ensenya independentista en una mobilització que alguns manifestants defensaven que va molt més enllà de la reivindicació de la independència. Els manifestants han cridat consignes com ara 'Aquesta batalla la guanyarem' o 'Unitat i tots a una'. I també s'han sentit crits com "Immersió al 100% és la sentència que volem", "Si toquen una escola, les toquen a totes", "Solidaritat amb Canet", i "Escola en català ara i sempre". 

Representació de famílies de Canet

Especial atenció ha rebut la delegació de famílies de l’escola Turó del drac de Canet de Mar, algunes d’elles completament vestides de verd amb disfresses del logotip d’aquest color característic que va crear Somescola per l’exigència del català a l’escola. Un color verd que emula les grans manifestacions de la marea verda de les Illes Balears que van tombar el TIL, el decret del darrer Govern balear del PP presidit per José Ramón Bauzá que va voler restringir també el català a les escoles. Les famílies de Canet portaven dues pancartes amb lemes com "L’escola no es polititza, el Turó en català" o "Canet de Mar, l’escola en català".

La mobilització liderada per Somescola comptava amb un ampli suport social i polític. Hi han participat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i bona part dels membres del Govern. També la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i una àmplia delegació dels partits independentistes, ERC, Junts i CUP i també d’En Comú Podem.

Iceta acusa l'independentisme del retrocés del català

Iceta: "Si s'ha produït un retrocés de la llengua catalana, no hi hauran tingut res a veure els governs que han tingut Catalunya els darrers anys?"

El PSC tot i no desmarcar-se de la mobilització no ha enviat cap càrrec orgànic al·ludint a la celebració del seu congrés extraordinari. Un fòrum en que Miquel Iceta s'ha acomiadat aquest dissabte de la primera secretaria del partit amb un retret pel català als darrers governs independentistes. "Si s'ha produït un retrocés de la llengua catalana, no hi hauran tingut res a veure els governs que han tingut Catalunya els darrers anys?", s'ha preguntat en el congrés extraordinari que oficialitzarà el relleu d'Iceta amb la ratificació de Salvador Illa com a primer secretari. En aquesta línia, ha fet un reclam: "Que ens ho deixin fer a nosaltres, que vam impulsar la immersió des de Santa Coloma! Que ens ho deixin fer a nosaltres, que en sabem!". També ha retret les darreres declaracions de Pablo Casado (PP) a qui ha etzibat que "els nens catalans fan pipí".

També han participat a la manifestació les cúpules dels principals sindicats, que a banda de la USTEC, majoritari a l’ensenyament també va comptar amb la UGT, CCO o la Intersindical, amb els seus secretaris generals al capdavant, Camil Ros, Javier Pacheco o Sergi Perelló respectivament, que van defensar la immersió i van denunciar que "la judicialització de la qüestió forma part d’una estratègia del PP secundada per Ciutadans i Vox".

La mobilització també compta amb el suport de moltes entitats de la societat civil liderades per organitzacions com Òmnium, Plataforma per la llengua o l’ANC. La convocatòria de Somescola ha estat l’expressió unitària en contra de la sentència que obliga a impartir el 25% de classes en castellà a l’escola catalana trencant d’aquesta forma el que fins ara ha estat el model d’immersió lingüística en català. Una polèmica que s’ha focalitzat en l’escola Turó del drac de Canet de Mar però que pot afectar al conjunt del sistema escolar de Catalunya.

Casado escalfa la protesta i cursa de querelles

En la mobilització d’aquest dissabte es respira una mescla de reivindicació i exigència perquè es mantingui la immersió lingüística en català i d’indignació per la campanya de desqualificacions i falsedats desfermada des de la dreta espanyola en contra de l’escola en català instrumentalitzant el nen de 5 anys de Canet de Mar la família del qual va presentar la demanda del 25% de castellà.

Una estratègia que tot just aquest divendres escalfava els ànims de la mobilització quan el president del PP, Pablo Casado, va arribar a assegurar que "no es pot permetre que hi hagi professors amb instruccions per no deixar anar al lavabo a infants que parlin en castellà o posar-los pedres a la motxilla si parlen castellà la pati". Una afirmació que ha estat resposta pel president Aragonès anunciant que el Govern ha posat aquesta presumpta difamació en mans dels serveis jurídics de la Generalitat que estudiaran la viabilitat d’una possible querella.

L'anunci del president de la Generalitat ha estat seguit per un altre de Junts que ha interposat una querella contra Casado. JxCat acusa el líder popular de calúmnies, injúries i incitació a l'odi. El secretari general dels post convergents, Jordi Sànchez, ha assegurat que Casado ha actuat amb "irresponsabilitat absoluta" amb la intenció d"increpar i buscar la confrontació civil". "No oblidem que jo he estat quatre anys a presó amb l'argument que calia evitar una suposada confrontació civil", ha dit Sànchez, que ha instat el Tribunal Suprem a admetre a tràmit la querella amb celeritat. Sànchez ha recalcat que la denúncia interposada al jutjat de guàrdia –amb previsió que s'elevi al Tribunal Suprem dilluns- pretén ser una "línia vermella molt clara". Els post convergents s'han proposat "dir prou" a "totes les bajanades que bona part dels dirigents polítics espanyols que utilitzen Catalunya per fer campanya electoral". En aquest sentit, ha assenyalat directament el PP però també Cs i Vox.

Aragonès: "Estem davant una ofensiva del nacionalisme espanyol, que vol utilitzar el futur dels alumnes i la cohesió social construïda durant dècades per esgarrapar quatre vots fora de Catalunya"

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha carregat abans de la manifestació contra els partits que "volen utilitzar l'escola catalana per interessos electoralistes", en un missatge implícitament adreçat al líder del PP, Pablo Casado. "Estem davant una ofensiva del nacionalisme espanyol, que vol utilitzar el futur dels alumnes i la cohesió social construïda durant dècades per esgarrapar quatre vots fora de Catalunya", ha afirmat Aragonès abans de participar a la manifestació convocada per Som Escola. El president ha asseverat que l'escola catalana "no es toca". 

Per la seva part, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha acusat l'Estat espanyol de no respectar la "diversitat" lingüística de Catalunya. "No dominen l'idioma del consens i la riquesa, i sembla que l'únic idioma que dominen és el de la imposició", ha asseverat també abans de participar a la protesta. Borràs ha assegurat que l'arrel d'aquestes resolucions no és fomentar el castellà, "si no aconseguir que hi hagi menys català". 

Una alumna, una mare i una directora llegeixen el manifest

Tot i que la previsió de Somescola era que la manifestació comencés a la plaça Tetuan i baixés pel passeig de Sant Joan, en bona part del recorregut ja hi havia gent abans de començar. Un cop arribats al passeig Lluís Companys aquesta via s’ha omplert de gom a gom des de l’Arc del Triomf fins l’escenari situat davant el parc de la Ciutadella on s’han fet els parlaments amb la lectura del manifest de Som escola i diverses actuacions com les de Joan Dausà, Su o Judit Neddermann.

"La sentència del castellà és un nou intent d’agressió al model d’escola catalana i el seu enfocament pedagògic

La lectura del manifest ha anat a càrrec de tres dones: la mare d’una alumna, una estudiant i la directora d’un centre escolar de Barcelona. El text llegit defineix l’aval del Tribunal Suprem a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga tots els centres educatius catalans a fer un mínim d’un 25% de les classes en castellà, com "un nou intent d’agressió al model d’escola catalana i el seu enfocament pedagògic. Un model consolidat, garant de competències lingüístiques i avalat àmpliament per la societat catalana al llarg de dècades. Tant els estudis com les dades sobre els resultats de la immersió lingüística evidencien que és un model d’èxit, tant per als alumnes com per al si de la societat: contribueix a la cohesió social, a la igualtat d’oportunitats i a la normalització de l’ús del català".

"Que un jutge determini de manera arbitrària el percentatge d’hores que calen per aprendre una llengua és un escarni als professionals de l’educació"

Somescola considera en el manifest llegit "intolerable" el que defineix com la "intrusió dels tribunals per regular el model i la política educativa del país. Són els professionals de l’educació, i no els juristes, els qui han de determinar quin model d’ús garanteix la competència lingüística dels alumnes en cada cas". "Que un jutge determini de manera arbitrària el percentatge d’hores que calen per aprendre una llengua és un escarni als professionals de l’educació", assegura el manifest. Que també adverteix que "sentències com la del TSJC abonen arguments falsos i perillosos d’instrumentalització política de l’educació i de la llengua". I Davant d’això, han assegurat les tres representants de Somescola "ens reafirmem en el fet que l’escola catalana ha estat i ha de seguir sent un actor cabdal que afavoreixi la inclusió i la cohesió social al nostre país, des d’una perspectiva intercultural. D’aquesta manera, que segueixi garantint la igualtat d’oportunitats de creixement acadèmic i personal, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat."

Somescola denuncia que aquesta sentència no representa un cas aïllat: "els continus atacs polítics i judicials contra la llengua catalana i l’educació en català responen a una voluntat de minoritzar la llengua catalana en tots els seus usos socials, fins al punt que els diferents àmbits d’actuació en català, inclòs el model d’escola catalana, viuen sota una amenaça permanent". De fet, recorden que la situació del català a les aules viu una situació crítica, segons els darrers informes del Departament d’Educació: més d’un 28% d’alumnes no fa servir mai o gairebé mai el català a l’escola, per posar només un exemple.

Per tot això, la plataforma Somescola ha fet una crida al conjunt de la societat catalana "a mobilitzar-se per defensar el model educatiu català, i insta a reforçar el treball conjunt per a consolidar-lo, protegir-lo i millorar-lo". Així mateix, s’ha instat a les institucions catalanes a blindar aquest consens de país aprofitant el marc polític generat per una majoria àmplia del Parlament amb el Pacte Nacional per la Llengua. I també s’ha instat al Govern espanyol a respectar aquests grans acords avalats també legislativament per una àmplia majoria parlamentària.

Pla per la immersió en català

D’altra banda, el Departament d’Ensenyament ha posat en marxa un pla d’acció per reforçar la immersió lingüística en català a les escoles i evitar que l’aplicació de la sentència del 25% de castellà malmeti el model d’escola catalana. El pla es va acordar en la cimera celebrada dijous al Palau de la Generalitat entre el Govern de la Generalitat i la majoria d’entitats, organitzacions i sindicats relacionats amb el món educatiu i de la llengua.