Un miler d’allotjaments rurals catalans, pendents de la regulació que les equipara al lloguer turístic

Poques setmanes abans del moment àlgid de la campanya d’estiu, més d’un miler d’allotjaments rurals de Catalunya es troben pendents d’una resposta de la Generalitat per a saber en quina categoria normativa s’enquadren. De fet, actualment, a falta que es concreti el desenvolupament de la llei, aquesta els hi obliga a inscriure’s en un registre com si fossin una activitat de lloguer, assimilant-la als pisos, cases o Habitatges d’Ús Turístic (HUT). Des de fa uns mesos, la normativa europea obliga a donar d'alta tots els habitatges que es destinen al lloguer en un registre unificat. El passat mes de desembre, el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana va publicar un Reial decret, que creava aquest registre únic on s’han d’apuntar totes les cases i pisos destinats al lloguer de curta durada abans de l’1 de juliol. La paradoxa és que el mateix Govern català, atesa la seva normativa, no les considera activitats de lloguer, però ha de fer la consulta a l’Executiu central per a excloure les cases rurals d’aquest supòsit.

El Reial decret estableix que ni els hotels, ni els apartaments ni els establiments assimilats han d'obtenir el número de registre per a continuar comercialitzant-se en les plataformes on-line, ja que deixa clar que no són un lloguer. Tot i que el text no esmenta de forma explícita els establiments rurals, el ministeri deixa la solució en mans de “l’administració autonòmica competent en matèria de turisme”. En el cas de Catalunya, un decret sobre turisme de l’agost de l’any 2020 inclou els establiments de turisme rural dins del grup d’allotjaments turístics, juntament amb els hotels, apartaments i càmpings i els diferencia clarament de les modalitats de lloguer turístic (els Habitatges d’Ús Turístic i les Llars Compartides).

Som una activitat econòmica que genera llocs de treball, incrementa les rendes de les explotacions agropecuàries, ajudem a fixar població al territori i formem part d’una modalitat molt regulada

En aquest escenari, la directora tècnica de la Confederació de Turisme Rural de Catalunya (Turalcat), Montse Coberó, explica que “des del mes de març hem mantingut reunions amb la Direcció General de Turisme i les nostres consultes no han tingut resposta”. Coberó reivindica la diferenciació entre els establiments rurals i altres que tenen com a objectiu el lloguer turístic. “Som una activitat econòmica que genera llocs de treball, incrementa les rendes de les explotacions agropecuàries, ajudem a fixar població al territori i formem part d’una modalitat molt regulada”. Els establiments rurals recorden que la seva activitat està fixada com a servei turístic extrahoteler i que tenen una filosofia allunyada d’un simple lloguer. Per aquest motiu, reclama a Turisme que faci les gestions necessàries perquè el col·lectiu no entri a formar part del registre únic de lloguer.

Confusió a les plataformes comercialitzadores

Fruit d’aquestes divergències administratives, les plataformes que comercialitzen l’oferta de les cases rurals, com que no disposen d’una informació clara, exigeixen que s’inscriguin al registre únic en el termini establert, posant-les al mateix sac que els pisos i les cases que donen serveis de lloguers turístics. Des de Turalcat insisteixen que “fins a la data d’avui, el nostre Govern s’ha inhibit de la seva obligació d’aclarir la situació dels establiments de turisme rural situats a Catalunya, desatenent, per tant, la remissió efectuada pel mateix Ministeri de l’Habitatge.

En un manifest conjunt de Turalcat i l’Associació de Cases de Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya Girona – Costa Brava – Pirineu, es critica que “després de mesos de silencis i ambigüitats, continuen sense optar per prendre la solució valenta de defensar el turisme rural de casa nostra i fer avinent als registradors de la propietat que els nostres establiments, atesa la regulació turística a la qual estan sotmesos, estan exclosos de l’aplicació del Reial decret 1312/2024”.

El turisme rural català vol continuar essent, com ho ha estat des de la seva creació l’any 1983, un mecanisme de generació de creació de llocs de treball a les àrees rurals, de fixació de la població i d’estimulació de l’activitat econòmica

En el text, s’afegeix que “el turisme rural català vol continuar essent, com ho ha estat des de la seva creació l’any 1983, un mecanisme de generació de creació de llocs de treball a les àrees rurals, de fixació de la població i d’estimulació de l’activitat econòmica. Així com una eina de dinamització sòciocultural, d’impuls a l’emprenedoria i alhora d’apropament i intercanvi entre els habitants de les àrees urbanes i les rurals. Però en els darrers anys moltes de les decisions preses per l’administració estan posant molt difícil al turisme rural poder continuar mantenint l’activitat i exercint aquesta funció dinamitzadora del medi rural”.

Defensa del model de turisme rural

El passat estiu, la Federació de Cases Rurals de Catalunya va endegar una campanya en la qual demanava que als pisos turístics se'ls prohibeixi fer servir conceptes com ‘allotjament rural’, ‘casa rural’ o d'altres denominacions que creu que en aquests casos "porten a confusió" perquè haurien de ser reservats exclusivament per a establiments reconeguts oficialment com de turisme rural. Així, consideren que els habitatges que s'anuncien amb aquesta etiqueta sense complir-ne les condicions "degraden la imatge" d'aquest model de turisme.

Els establiments rurals urgeixen a l’Administració catalana, abans de l’1 de juliol, que estableixi un criteri que proporcioni seguretat jurídica i eviti que les interpretacions aleatòries de les plataformes de comercialització on-line acabin equiparant els establiments de turisme rural catalans a un lloguer turístic.