Més de la meitat de les situacions de racisme a Catalunya no es denuncien

Les denúncies per agressions i discriminacions entre particulars s'han duplicat en els últims cinc anys, segons les dades que recull l'informe Anual de SOS Racisme Catalunya, que s'ha presentat avui, dia internacional contra el Racisme, al Col·legi de periodistes de Catalunya. El context dels triomfs electorals de l'extrema dreta i la manca de polítiques per fomentar la convivència per part de les administracions són les causes que apunta l'entitat per explicar l'increment. 

Segons la comparativa de les dades que des de fa 10 anys registra SOS Racisme, enguany s'ha produït un punt d'inflexió: les denúncies d'agressions i abusos de Cossos de Seguretat Pública han anat disminuint en els últims cinc anys, passant d'un 40 a un 13%, mentre que en els mateixos anys les denúncies per agressions i discriminacions entre particulars han augmentat de manera inversa, passant d'un 14 a un 36%, amb un total de 55 casos registrats per l'entitat l'últim any. L'entitat valora com a causa la manca d'accions comunitàries per part de les administracions per fomentar la convivència i apunta al fet que és necessària una major promoció de la cohesió social.

El context de triomfs o avenços electorals dels partits d'extrema dreta a diferents països d'Europa com Itàlia, Suècia, Alemanya i també a l'Estat espanyol pot explicar en part com han aflorat aquests fets. "Val la pena recordar que entre els punts del programa electoral d'un partit, Vox, que a Andalusia va guanyar quasi 400.000 vots i 12 escons, trobem aixecar un 'mur infranquejable' a Ceuta i Melilla o la supressió de l'arrelament com a forma d'accedir a un permís de residència", s'exposa, i afegeix que la legitimació d'un ideari com el del partit d'extrema dreta dona visibilitat i "respectabilitat", normalitza un discurs d'odi, que no només té conseqüències electorals, sinó també un impacte directe a l'espai social.

"S'estan normalitzant uns discursos que busquen un enemic concret, que venen de valors antidemocràtics, del racisme, masclisme, classisme i la restricció de drets. Això es tradueix en el dia a dia. Si en el discurs hi ha col·lectius culpables de diferents coses, en el barri és aquell veí el que és identificable", ha explicat Alba Cuevas, directora de l'organització, avui en la roda de premsa. El 64% d'aquestes agressions no es denuncien, sovint perquè són entre persones que han de conviure a un mateix espai, com ara els veïns.

Pel que fa a les causes de la baixada de les denúncies de casos de racisme protagonitzats per cossos de seguretat pública, SOS Racisme detecta la desprotecció que senten les persones afectades, que no confien que el sistema els pugui donar resposta i la impossibilitat d'efectuar una denúncia contra els cossos de seguretat pública. "Les denúncies creuades i fins i tot falses acaben centrant els esforços en la defensa de la víctima i impossibilitant que es puguin denunciar els abusos i agressions racistes", explica l'entitat.

Manca de confiança de les víctimes en el sistema

El 2018, el servei d'atenció i denúncia per a les víctimes de racisme i xenofòbia (SAID) de l'organització va atendre 529 persones, de les quals 354 hi van acudir per primera vegada. D'aquestes, 151 persones van relatar casos constitutius de racisme. Però, d'aquests 151 casos només 72, un 48%, van ser denunciats. La resta forma part de les múltiples situacions que l'entitat té identificades fa anys, però que no arriben als jutjats. El motiu principal de les situacions que no es denuncien és la desmotivació de la víctima, que s'explica per la manca de confiança en el sistema. "Hi ha una manca de confiança en les institucions. És una realitat que els sistemes de justícia no estan preparats per rebre casos de racisme. Continua sent una justícia blanca i heteropatriarcal", ha valorat Karlos Castilla, membre del Consell de l'entitat.

De fet, diuen, denunciar és un dret que l'administració no garanteix. L'ECRI, la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància, en el seu darrer informe sobre l'Estat espanyol, publicat el febrer de 2018, criticava les mancances relacionades amb la lluita contra el racisme i la xenofòbia i, de manera especial, amb relació a la protecció de les víctimes. "És prioritari exigir a les administracions públiques que desenvolupin i/o apliquin el marc normatiu de protecció a les víctimes de racisme, complint així amb el que és la seva obligació de garantir i preservar el dret", denuncien. En 25 anys de batalles legals contra el racisme a Catalunya, només en dos casos SOS Racisme ha aconseguit obtenir l'aplicació de l'agreujant per discriminació previst a l'article 22.4 del Codi Penal per part del jutge.

Quan la justícia estatal no respon, la manca de respostes per part dels jutges els obliga a haver de denunciar a instàncies jurídiques internacionals, ha explicat Castilla. Però tot i això, l'entitat intenta que la via judicial sigui l'últim recurs. Abans recorren a la mediació, reclamació per escrit a empreses o formacions en discriminació en el cas de les escoles, per exemple.

Dificultat per denunciar casos d'abusos policials

Després dels casos d'agressions entre particulars i pel que fa a situacions de racisme identificades, les segueixen en número la discriminació de serveis privats, amb un 15% i la discriminació als serveis socials, amb un 14%, seguides de les agressions per part dels cossos de seguretat pública, amb un 13%.

Les actuacions policials recollides en l'informe com a denunciades han baixat, però això no vol dir que no passin. "És molt difícil portar un cas penal contra la policia. Ens trobem que en els casos de denúncies a actuacions policials acabem fem de defensa de la víctima perquè hi ha molt sovint denúncies creuades. Al final, et trobes en el judici defensant a la víctima, que acaba acusada d'atemptat contra l'autoritat, per exemple", ha exemplificat l'Alba Cuevas.

Pel que fa a les discriminacions per part de serveis privats, en quatre anys han passat de representar un 4 a un 15%. Però, trencant la tendència general, un 72 % d'aquestes situacions s'acaben denunciant. I és que en aquest cas hi ha més mecanismes sancionadors, malgrat que no sempre s'apliquen. "Quan parlem de les discoteques, en el dret d'admissió, entenem que la Generalitat i els ajuntaments podrien fer molt més", ha manifestat Cheikh Drame, membre del consell de SOS Racisme.

La primera font de racisme que pateixen els MENA, la institucional

A la roda de premsa d'avui no s'ha volgut evitar parlar de les tres agressions que han patit els menors estrangers no acompanyats (MENA) en menys de 10 dies a la Zona Franca (Barcelona), Canet (Maresme) i Castelldefels (Baix Llobregat). "Sempre que hem parlat de menors estrangers, hem parlat de racisme institucional. Ens posen en alerta per la situació de desprotecció dels nanos que estan en centres, que són tutelats per part de la Generalitat però no estan protegits. També per les situacions de racisme social que estan patint i per la manca de tractament per part de l'administració a llarg termini", han emfatitzat des de SOS Racisme.

L'organització veu urgent començar a treballar amb una perspectiva a llarg termini per tal d'evitar una situació de fractura social que ja s'ha vist en altres països. Per això demanen polítiques socials i un pla perquè les institucions facin una mirada integral que ajudi a la transició a la vida adulta dels nois i noies estrangeres no acompanyats. Aquestes polítiques, diuen, han de partir de la base que es tracta de respectar els drets dels nens i no pas de temes de seguretat o estrangeria.

Pel que fa al conflicte, l'entitat fa una crida a afrontar-lo des d'una òptica de situacions de racisme sense la qual, apunten, els problemes no es resoldran. Finalment, animen la ciutadania a mobilitzar-se i participar en la manifestació de dissabte d'Unitat contra el Racisme. Des de 2009, SOS Racisme publica l'informe "L'Estat del Racisme a Catalunya", un document d'anàlisi i denúncia de les diverses causes, manifestacions i situacions de racisme i xenofòbia que es desenvolupen a Catalunya.