Meridiana Resisteix: "Hi ha una campanya orquestrada i premeditada per fer-nos fora"

Uns quants veïns ja hi són una bona estona abans de l’hora de convocatòria oficial. Asseguts en un banc, enllesteixen l’ordre del dia: al tall de la Meridiana, avui hi ha assemblea. Uns minuts abans de les vuit i de forma ja quasi rutinària, ocupen la calçada. És la 134a nit que tallen la Meridiana a la intersecció amb Fabra i Puig en protesta contra la sentència del Procés.

"Hi ha una campanya orquestrada i premeditada per fer-nos fora", critica un dels veïns més actius en l’organització de la protesta, que prefereix no dir el seu nom. Aquesta opinió és compartida amb d’altres manifestants que se sumen a la conversa. "Hi ha una manipulació absoluta. Volen acabar amb nosaltres", afegeix un altre home, de mitjana edat.

Des que la setmana passada l’Ajuntament de Barcelona va demanar al Departament d'Interior que posés fi la convocatòria, creuen que ha començat una campanya política i mediàtica per desacreditar-los. El tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, va declarar que "la ciutat n’està farta" i també que la protesta ha creat "perjudicis molt importants" pels ciutadans, els comerços i "la convivència i la seguretat".

"Tot tipus de protesta genera una incomoditat. L'única manera de no fer-ho és quedar-te al sofà", respon un dels veïns. Tots comparteixen que no hi ha perjudici pels comerços, ja que la majoria ja estan tancats a l’hora del tall, que s’allarga habitualment de 20h a 22h. Els bars, per contra, han duplicat o triplicat la facturació, afegeixen.

"Tot tipus de protesta genera una incomoditat. L'única manera de no fer-ho és quedar-te al sofà"

"Hi haurà resistència, no aconseguiran fer-nos fora. Nosaltres continuarem, de manera pacífica, com sempre", sentencien.

El tall està notificat a Interior des de fa mesos, a través de l’ANC. La notificació actual expira el 8 d’abril i, de moment, sembla que el Govern no la revocarà. El conseller d’Interior, Miquel Buch, va respondre a Batlle que la llei "defensa el dret de manifestació" i que "si no hi ha riscos per les persones o béns, no podem fer-hi res", recolzant de facto la protesta.

Una protesta transversal

Els veïns recorden que són aquí "per les mateixes reivindicacions que fa quatre mesos", quan va sortir la sentència del Procés. "Llibertat dels presos polítics i tots els encausats, retorn dels exiliats, amnistia i dret d’autodeterminació", reciten de forma coral quatre dels manifestants. Per a ells és important continuar lluitant pel que consideren "una causa claríssima" que reuneix a diari desenes de persones amb opinions polítiques diferents.

"És una protesta transversal, perquè se’ns estan minvant llibertats", afegeix un dels més habituals. Lamenta que troben a faltar més gent del barri, que també defensa la causa però que ja no baixa al carrer. "Necessitaríem que tota aquesta gent es mobilitzés i ens recolzés, també per obrir nous talls", se suma un altre veí, que posa èmfasi en aquestes noves accions.

Els últims dies, la tensió ha augmentat. El passat diumenge, un grup d’una cinquantena de persones convocades per organitzacions d'ultradreta com Somatemps, Federación de Plataformas por la Hispanidad i Legión Urbana Barcelona, agrupades sota la plataforma ‘Catalanes por España’, van intentar impedir el tall, tot i que al final es va dur a terme igualment.

Un ferit lleu

Ahir, poca estona després de conversar amb els veïns, un cotxe va envestir un dels manifestants, que va ser ferit lleu i traslladat en ambulància al CAP més proper. El conductor va donar positiu al test d’alcoholèmia i va ser detingut per la Guàrdia Urbana, que investiga les causes del succés. Meridiana Resisteix ha cridat avui als veïns a anar massivament al tall per rebutjar el fet i fer una cassolada en solidaritat amb l’agredit.

Aquests fets no fan recular els manifestants, que són de perfil divers i l’afluència dels quals varia. Normalment són un centenar de persones, amb una majoria de gent gran, tot i que això canvia els dies en què hi ha visites cèlebres, com la de Cesk Freixes o Lluís Llach, o quan es preveu la presència de grups ultres.

En aquests ocasions venen més joves, com L. Jiménez, que avui ha vingut amb una amiga. Xerrant al mig de la calçada, expliquen que tenen 15 anys i no són del barri. Ella és el primer dia que ve, animada per Jiménez. "Vindria cada dia si visqués aprop. Venint almenys contribuïm a l’única mobilització regular que queda", explica el noi. Pels dos, les polèmiques generades per l’intent de prohibició i la presència de grups ultres només faran "que vingui més gent".

Dos joves de 15 anys lamenten que la gent ja no surti en massa a manifestar-se, però ho entenen. "La gent s’ha cansat, han estat dos anys molt moguts. Però en uns mesos hi haurà una nova flama que tornarà a encender-ho".

Jiménez, però, creu que es podria fer més. "M’agradaria que, per exemple ara, que som prou gent, alguns anéssim al carrer de baix i també el talléssim". L’acció a la Meridiana ja ha complert quatre mesos, "la gent ja ho sap" i això redueix l’impacte de la protesta, opina. Creu que així seria "més útil".

Els dos joves van ser al carrer els dies posteriors a la sentència i lamenten que la gent ja no surti en massa a manifestar-se, però ho entenen. "La gent s’ha cansat, han estat dos anys molt moguts. Però en uns mesos hi haurà una nova flama que tornarà a encender-ho", es mostra convençut Jiménez.

Hi ha més veus decebudes amb la protesta. Una parella en la quarantena diuen que "ha perdut, des que està notificada ja no és el mateix". Tot i així, intenten venir com a mínim dos cops per setmana perquè "és un grup del barri lluitant pels nostres drets".

"En ser una protesta consentida, canvia. Però tampoc pots abandonar una cosa quan ja l’has començada, no?", reflexiona ella. Són molt crítics amb el posicionament de l’Ajuntament i creuen que tard o d’hora "trobaran la manera" d’acabar amb l’acció. "Té els dies comptats", lamenta ell.

Una altra veïna, que ve des del principi i "quasi cada dia", explica que està "molt decebuda" amb el paper de l’Ajuntament. "Entenc que la gent es pogués molestar al principi, però ara ja s’hi han acostumat", rebat. "Jo no soc independentista. Jo vinc a lluitar per tots els drets que perdem arran de la sentència, desproporcionada, uns drets que ens ha costat molt d’assolir", aclareix aquesta veïna.

"Estic orgullosa del meu barri. Els que som aquí fem una resistència pacífica, cadascú per uns motius, però tots parlem de drets", conclou.