Renaturalització, fre de la construcció i retirada d'habitatges exposats, la recepta de Greenpeace per frenar la regressió de la costa catalana

L'impacte del canvi climàtic és cada cop més evident a la costa catalana, que experimenta una progressiva regressió dels seus 346 quilòmetres de línia de litoral, acumula una vintena de punts crítics i les solucions tradicional per reparar els retrocessos a les platges -com ara col·locar espigons o reomplir de sorra- no són sostenibles. Aquestes són algunes de les conclusions de l'informe Destrucció a tota costa 2026, que ha presentat aquest dijous l'ONG Greenpeace.

L'estudi de l'organització ecologista també assenyala diverses bones pràctiques que ja es porten a terme en alguns punts de la costa catalana. I, a més a més, advoca per un seguit de mesures per frenar aquesta regressió de la costa. En concret, Greenpeace planteja que cal portar de manera urgent una "gestió costanera adaptativa", que ha d'estar basada en portar a terme qüestions com "solucions naturals que prioritzin la restauració de la naturalesa davant dels espigons i els dics que agreugen l'erosió".

També en "frenar el maó", per tant la construcció, "en zones inundables i als últims trams lliures de la costa", a més de "planificar la retirada d'habitatges i infraestructures exposades, assumint que gastar milions en reposar sorra artificial és econòmicament inviable". Finalment, defensa la necessitat de "gestionar rius i embassaments perquè la sorra natural torni a arribar a les platges" i també "dissenyar el futur de la costa sota criteris científics i de participació social, allunyant-nos dels interessos polítics a curt termini".

Relacionat amb aquest tema

"Una gigafactoria d'IA s'assembla molt més a una planta petroquímica que no pas a una fàbrica de cotxes"

Judit Castaño

Punts vulnerables

L'informe mostra els problemes del litoral i analitza la situació de Catalunya "davant l'impacte dels temporals a les platges i la pressió urbanística, on la successió de sequeres i pluges torrencials està accelerant la regressió dels seus 346 quilòmetres de línia de costa", segons recull Greenpeace.

L'organització també refusa les resistències d'alguns municipis a la Llei de costes per defensar la continuïtat d'equipaments i infraestructura: "Aquells que consideren la Llei de Costes com una 'sentència de mort' pels municipis, han de comprendre que la veritable sentència es va signar el dia que vam decidir, erròniament, que el ciment era més fort que l'onatge. Eren altres temps. És urgent entendre que aferrar-se a una costa que ja no existeix no és protegir l'economia, és finançar un naufragi anunciat", afirma Elvira Jiménez, responsable de la campanya d'Adaptació de la Costa a Greenpeace.

Pel que fa als punts més vulnerables, més enllà d'assenyalar-ne diversos per l'impacte de la pujada del nivell del mar, l'estudi posa el focus en diversos projectes urbanístics, diversos dels quals ubicats a la Costa Brava. Així, per exemple, cita que a Pals (Baix Empordà), el pla d'ordenació preveu l'edificació de 1.815 habitatges i sis hotels en zones inundables i sistemes dunars. A Cadaqués (Alt Empordà), el nou planejament urbanístic contempla 755 nous habitatges "en un entorn amb escassedat crònica d'aigua", mentre que les plataformes SOS Costa Brava i IAEDEN mantenen recursos legals contra construccions en pinedes de Llançà i Begur, a l'Alt i el Baix Empordà, respectivament.

Ara bé, com a exemple més extrem de vulnerabilitat davant la crisi climàtica s'assenyala la urbanització l'Estona, a Alcanar, on el desbordament la passada tardor del barranc del Llop va afectar deu famílies, els immobles de les quals seran enderrocats aquest any per restaurar el corrent natural de l'aigua i evitar nous riscos.

Relacionat amb aquest tema

Les onades de calor cada cop més freqüents obliguen a revisar les polítiques de prevenció de riscos laborals

David Rodríguez

Bones pràctiques

També es posa el focus en bones pràctiques ja existents en municipis catalans. Així, per exemple, es destaca que Calafell (Baix Penedès) va retirar 800 metres quadrats de passeig marítim, "permetent l'acumulació natural de 2.000 metres cúbics de sediment". L'èxit ha fet que ja es planifiqui la retirada d'un segon tram del passeig. 

A la platja de la Pineda, a Vila-seca (Tarragonès), a l'abril va finalitzar "el projecte de supressió de la carretera de primera línia per eixamplar la platja 20 metres". A Roda de Berà i a Salou, a la mateixa comarca, també es preveu la retirada de 850 de paviment a la platja Llarga, mentre que a Cambrils, Creixell i Torredembarra s'han eliminat trams de passeigs i aparcaments de platja per facilitar "l'autorregeneració dels sorrals a través de la dinàmica eòlica natural".