Una població preparada per fer front al foc salva vides: així actuen els bombers de SOS Wildfire

Cal aprendre a viure amb el foc. Així ho porten inculcant les veus científiques durant les últimes setmanes –i els últims anys–. Ara bé, com s'aprèn? Com es garanteix que les veïnes i veïns d'un municipi compten amb la formació necessària per fer front al foc quan arriba? Aquesta és una de les tasques que les administracions públiques tenen encara pendent impulsar, i que sovint supleixen organitzacions de la societat civil de manera voluntària.

"És clar que incendis seguirà havent-n'hi", diu a Público Lourdes Hernández, especialista en incendis forestals de WWF Espanya. Per aquest motiu, es requereix anar adaptant els nostres entorns perquè “els municipis siguin zones segures, que en cas que hi hagi un foc, no evolucioni cap a les situacions tan extremes com les que estem veient”. Maria Cifre, antropòloga de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) especialitzada en els dominis social, històric i ambiental del foc, remarca que cal "donar més informació". No obstant això, aquesta tasca s'ha de prendre seriosament. "No és suficient penjar un tríptic amb llenguatge supertècnic en una pàgina web d'un ajuntament o d'un cos de bombers. Cal fer que la informació sigui rellevant, que sigui accessible, que sigui comprensible i fer-la arribar a la població”.

Aquí entra en joc SOS Wildfire, una associació de bombers forestals que s'encarrega de fer cursos de formació en entorns rurals al llarg de la geografia espanyola. Nacho Martín, bomber forestal i fundador del projecte, explica a aquest diari que es tracta d'“un curs teoricopràctic de dia i mig”, en el qual s'ensenyen “conceptes bàsics d'extinció d'incendis forestals basat en la seguretat com a eix principal”. D'aquesta manera, la població aprèn com enfrontar-se a un foc per mantenir-se fora de perill, però també es fomenta la consciència de corresponsabilitat, en virtut de la qual la ciutadania també ha d'estar activament implicada en les emergències ambientals.

Empoderament veïnal davant del foc

"Dins de les capacitats que ells tenen, els ensenyem què poden aportar i, sobretot, com es poden i s'han de coordinar amb els responsables en l'extinció d'incendis", abunda el bomber. Es tracta d'un element fonamental, ja que Maria Cifre recalca que, si bé el coneixement en prevenció és imprescindible, aquest no és l'únic eix formatiu de què han de disposar els qui viuen en zones vulnerables. L'experta insisteix que les persones “han de saber què fer abans d'un incendi per augmentar la seguretat”, però també “què fer durant i què fer després”.

En això consistiria la nova cultura del foc basada en la percepció del risc, segons descriuen aquests dies diferents veus científiques. Els canvis en l'ús del sòl homogeneïtzen el paisatge i augmenta la massa forestal inflamable, la qual cosa facilita la propagació del foc a major velocitat. La construcció d'habitatges en la interfície urbà-forestal, a més, dificulta les labors d'extinció. A això se suma la crisi climàtica i les seves conseqüents onades de calor, cada vegada més llargues, intenses i freqüents.

Tot això provoca un estrès hídric en l'abundant vegetació, la qual cosa la fa més sensible a la ignició. El conjunt d'aquestes condicions comporten una simultaneïtat dels focus, la qual cosa obliga a repartir les forces de treball i els mitjans disponibles i prioritzar per ordre d'urgència. En última instància, això significa que cada vegada és més probable que un incendi superi les capacitats d'extinció. Davant d'una circumstància d'aquest tipus, es torna urgent que les persones sàpiguen com actuar.

Implicació ciutadana davant la falta de recursos públics

En aquest sentit, Nacho Martín valora que els pobles "estan molt interessats" en les activitats formatives de SOS Wildfire."Són conceptes nous que ells no coneixien i la veritat és que s'estan sentint amb una visió i mentalitat diferents cap als incendis forestals". Però també canvia l'actitud cap a "una cosa molt important", com són els serveis d'extinció. "A nosaltres ens interessa que també siguin conscients del que fem i per què fem determinades feines, perquè empatitzin, perquè comprenguin i perquè sàpiguen el que hi ha". El bomber forestal indica que aquest tipus de coneixement agilitza la coordinació de les persones voluntàries amb els equips professionals. Si bé abans "es posaven a treballar en qualsevol lloc de qualsevol manera", les formacions "serviran perquè sàpiguen fer unes labors efectives".

Aquest tipus d'experiències d'aprenentatge responen a un requeriment social en el nou context ambiental: “ Veïns implicats activament”, esmenta Lourdes Hernández. Però es necessita també un segon ingredient: “Municipis que informin i es preparin degudament enfront d'aquests esdeveniments”. L'especialista de WWF Espanya defensa que són les administracions públiques els qui han de facilitar els recursos per garantir una societat cohesionada i degudament formada davant les emergències. En cas que les localitats manquin de mitjans per a això, Hernández recalca que són les comunitats autònomes les entitats que han de proporcionar-los.

Però la teoria difereix en gran manera de la realitat. "Les administracions públiques en el tema de la formació no estan fent res", lamenta Nacho Martín."Estan una mica absents", afegeix. Els bombers forestals duen a terme aquestes capacitacions de manera voluntària i en el seu temps lliure, per la qual cosa no tenen capacitat de respondre a totes la sol·licituds que reben de les diferents localitats vulnerables. Tant Martín com Hernández advoquen per una major inversió pública que fet i fet desenvolupi una ciutadania entrenada per fer front a uns desastres naturals que han vingut per quedar-se.