De plantes de biogàs a gigafactories d'IA: el món rural es mobilitza contra els macroprojectes energètics              

Ja fa mesos que el món rural lliura la seva pròpia batalla contra macroprojectes energètics i industrials, que van des de macrocentrals eòliques o solars projectades en sòl agrícola o rústic a centres de dades passant per plantes de biogàs i MAT (Línies de Molt Alta Tensió). Una batalla que aquest dissabte té una cita important: una mobilització "contra la destrucció dels espais rurals i a favor del reequilibri territorial" que començarà a Móra d'Ebre i que acabarà a Móra la Nova (Ribera d'Ebre). La protesta dona continuïtat a la primera manifestació ruralista que es va celebrar l'octubre passat a Lleida, sota el lema Defensem la terra. Volem pobles vius.       

Aquesta vegada, la ubicació de la manifestació, impulsada per una cinquantena d'organitzacions ambientalistes, pageses, sindicals i en defensa de la terra amb Pobles Vius al capdavant, tampoc és casual. El sud del país, i concretament les Terres de l'Ebre, és un dels més damnificats per aquesta mena de macroprojectes. I més concretament, a Móra la Nova s'ha projectat la instal·lació d'una gigafactoria d'Intel·ligència Artificial (IA) que ha topat amb el rebuig d'entitats ambientals i locals pel seu elevat consum d'aigua i electricitat.        

En una entrevista a Públic, Ramon López de Mántaras Badia,  expert en intel·ligència artificial i fundador de l'Institut de Recerca d'Intel·ligència Artificial del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), qüestiona la viabilitat d'aquesta mena d'instal·lacions en el context actual d'emergència climàtica, amb temperatures cada vegada més altes, sequeres més persistents i incendis. Defineix els centres de dades d'IA generativa com  "un nou model d'extractivisme de dades, coneixement i creativitat disfressat de progrés". 

Relacionat amb aquest tema

Iberpotash i la impunitat judicial de grans multinacionals a Catalunya: dues dècades de batalla per desmantellar la muntanya de sal

Judit Castaño

A diferència d'altres països europeus com Noruega, que acaba d’establir una moratòria als centres de dades pels seus impactes sobre el consum elèctric, la Generalitat ha iniciat "una carrera" per a la implantació d'aquesta mena d'infraestructures en el territori català i està promovent juntament amb l'Estat i grans empreses com Banco de Santander, Telefònica i ACS una gigafactoria a Móra la Nova. 

La gigafactoria d'IA contindria uns 100.000 processadors de càlcul per a IA, cosa que suposa una potència d'uns 150 MW i implicarà multiplicar per 10 del consum elèctric de la Ribera d'Ebre. La calor que generen tants servidors de càlcul concentrats dins d'una nau industrial fa necessària la seva refrigeració amb grans quantitats d'aigua que extrauria del riu Ebre. 

Contra les renovables en sòlitario agrícola 

Més enllà de la gigafactoria d'IA a Móra la Nova, la mobilització també posa al centre de la protesta el Plater, que ha aixecat polseguera al món rural. Un terç de les poblacions del país han dit "no" al model de planificació i ordenació de parcs solars i eòlics, les seves línies d'evacuació (MAT) i llocs d'emmagatzematge, proposat pel Govern de Salvador Illa. De l'Empordà fins a les Terres de l'Ebre, són municipis de 38 comarques, majoritàriament rurals. Una oposició que ha provocat que el Govern ajorni la seva aprovació definitiva del fins després de les eleccions municipals del maig vinent.

Per tot plegat, les entitats reclamen la retirada del PLATER, una moratòria per a la instal·lació de centrals eòliques i solars en sòl natural o rústic i la retirada del projecte de llei de simplificació dels tràmits ambientals i urbanístics, que segons denuncien, "preveu una liberalització dels tràmits per implantar macroprojectes que accentuaria la indefensió davant l'allau de projectes actual". També demanen aturar les plantes de biogàs o els projectes de centres de dades fins que no estiguin condicionats a estudis elaborats científics sobre els usos que fan de l'aigua i l'energia i el seu impacte en el territori i el clima.