PLATER: Com imposar un model energètic al territori

El Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables, PLATER, es el pla per la ordenació del territori per el que fa a les energies renovables. Tindria que haver estat la fase prèvia al desplegament de les renovables, no obstant, apareixerà amb 10 anys retràs ja que esta anunciada la seva entrada en vigor per principis de 2027 i, mentre tant, els promotors s’estan afanyant per desplegar els seus projectes a on els hi interessa ignorant el territori. L’únic enfoc que preval és el rendiment econòmic que inclou les subvencions per a la construcció de parcs renovables.

Com a fase prèvia, al 2017 es va elaborar la Prospectiva Energètica de Catalunya per el 2050, PROENCAT 2050. Aquesta prospectiva pretenia definir quanta i de quin tipus de energia consumirem al 2050 i com ho faríem per generar-la. Aquest document reflexa la situació a l’any 2017 i es fa una extrapolació lineal considerant que l’estructura de consum i l’avanç tecnològic ja no evolucionaran mai més i ens quedarem al 2017 per sempre. A partir d’aquí, es fa una prolongació lineal dels objectius al 2050 i, com que el resultat surt una mica fora de les previsions europees, es decideix un objectiu menys conformista i es decideix que cal fer un decreixement de la Intensitat energètica del 2,5% anual i així arribem al 2050 amb uns nivells de demanda harmonitzats amb Europa de 100 TWh/a. Fins aquí la PROENCAT 2050.

A conseqüència de la evolució tecnològica sabem que el PLATER fa una revisió tecnològica i considerant l’augment del rendiment de les plaques fotovoltaiques, entre altres coses, passem de reservar un 2,5% del territori per usos energètics tal com preveia la PROENCAT, ara, el PLATER ho deixa en 1,2% esperant que els habitants del territori ho considerin poca cosa i que no els causa un gran perjudici.

En resum el PLATER comporta:

• Superfície total ocupada: 383 km² (38.300 Ha ≈ 1,2 % del territori)

• Superfície per energia solar: 314 km² (31.400 Ha ≈ 1 %)

• Superfície per energia eòlica: 69 km² (6.900 Ha ≈ 0,2 %)

• Potència renovable prevista: 48.000 MW

• Objectiu temporal: Any 2050

El PLATER considera que el 92,1% de la potència renovable a instal·lar o instal·lada estarà situada a terra sigui en forma de parcs solars o parcs eòlics. Prioritza el desplegament d’energies renovables basat amb la instal·lació de grans centrals generadores siguin eòliques o fotovoltaiques.

Aquest plantejament és contrari a la directiva EU 2019/944 de 5 de juny de la que poso aquí un resum:

> Clients actius: Els consumidors poden produir, consumir, emmagatzemar i vendre electricitat, individualment o a través d’agregadors (Art. 15).

> Dret al consum compartit: Es reconeix la possibilitat de compartir energia entre usuaris (Art. 15 bis).

> Comunitats ciutadanes d’energia: Es fomenta la creació de comunitats locals que gestionin la producció i distribució d’energia renovable (Art. 16).

> Accés no discriminatori a la xarxa: Els petits productors tenen dret a connectar-se a la xarxa amb condicions transparents i justes (Art. 6 i 8).

> Flexibilitat i resposta de demanda: Es promou la integració de sistemes intel·ligents i la participació dels consumidors en mercats de flexibilitat (Art. 17).

> Sistemes de mesura intel·ligents: Obligació d’implantar comptadors intel·ligents per facilitar la gestió activa (Art. 19-21).

Una vegada el PLATER surti a Informació Pública, caldrà estar molt vigilants al compliment del DL 16/2019 modificat amb el 24/2021 i el DL complementari 12/2025.

Aquest conjunt de lleis catalanes estableix els criteris legals per minimitzar l’impacte de les energies renovables sobre el territori català i ho fa seguint els principis següents:

> Prioritzar sòls antropitzats i degradats

Instal·lar primer en polígons industrials, infraestructures abandonades, aparcaments, teulades i espais de poc valor natural abans d’ocupar camps agrícoles o zones forestals.

> Protecció d’espais naturals i biodiversitat

Evitar zones amb figures de protecció (parcs naturals, ZEPA, hàbitats sensibles) i establir franges de seguretat per reduir l’impacte sobre espècies protegides.

> Minimitzar l’impacte visual i paisatgístic

Integrar les instal·lacions en el paisatge amb dissenys discrets, vegetació perimetral i ubicació propera a línies elèctriques existents per evitar noves infraestructures.

> Compatibilitat amb l’activitat agrària

Prioritzar terrenys de baixa productivitat i permetre usos mixtos (agrivoltaica) per mantenir l’activitat agrícola.

> Participació local i consens territorial

Els projectes han d’acreditar l’acord del 50 % dels terrenys afectats i oferir participació econòmica a la comunitat local per garantir acceptació social.

> Proximitat a infraestructures existents

Situar les instal·lacions a prop de xarxes elèctriques i punts de connexió per reduir l’impacte de noves línies d’evacuació.

> Criteris de cohesió territorial

Evitar concentracions excessives en una sola comarca i establir mecanismes de compensació per territoris que no generin el 50 % de l’energia que consumeixen.

Aquest plantejament general es concreta en l'article 19 del DL 16/2019 quan s'afirma que el que caldrà és: 

1. Promoure instal·lacions renovables desenvolupades aprofitant espais ja alterats per l'activitat humana minimitzant l'ocupació innecessària del territori (apartat b) 

2. Promoure instal·lacions renovables prioritzant la proximitat de la producció  elèctrica d'origen renovable als centres de consum (apartat c) 

3. Adoptar mesures que afavoreixin l'autoconsum energètic a partir d'energies  renovables i la participació d'actors locals en la producció i distribució d'energia renovable (apartat d)

 Fonts renovables, desplegament descentralitzat, de proximitat, aprofitant espais ja alterats, i de forma participada. Aquestes, doncs, son les bases principals del model que hauria de regir la transició energètica a Catalunya durant els propers anys, on les iniciatives locals siguin les protagonistes i es posi el focus en els ciutadans i les activitats econòmiques del territori, i amb models pensats i executats des de i per al territori. 

A la documentació publicada del PLATER, fins avui 14/01/2026, podem trobar els  criteris generals que han emprat per establir la llista de les 141 capes d’informació que han configurat l’avaluació del territori reservat a cada municipi.

Exclusió de sòls urbanitzats. No es poden instal·lar renovables en zones urbanes o industrials consolidades.

Protecció d’espais naturals. Es descarten àrees amb figures de protecció ambiental (parcs naturals, ZEPA, etc.).

Evitar zones agrícoles d’alt valor. Es prioritzen terrenys amb menor productivitat agrària per reduir l’impacte econòmic.

Compatibilitat amb biodiversitat. Es minimitza l’afectació a hàbitats sensibles i espècies protegides.

Distància a nuclis habitats. Es respecten franges de seguretat per reduir impactes visuals i acústics.

Accés i infraestructures. Es valoren zones amb bona accessibilitat i proximitat a xarxes elèctriques.

De manera gràfica i en una primera selecció, Aquests son els punts del territori a on l’ICAEN considera que son favorables per la instal·lació de parcs fotovoltaics i eòlics:

Aquests gràfics son indicatius de les zones que és consideren aptes abans d’aplicar els filtres o part d’ells.

A falta d’informació més detallada, només es poden fer especulacions més o menys realistes i consideracions basades en el global de Catalunya. Un estudi més detallat serà possible una vegada es facin públics els projectes individualitzats per municipis.

El que si sabem és que les xifres globals estan extretes de la PROENCAT 2050 que esta “envellint” molt malament degut, entre altres coses, a que hi ha errors flagrants en algunes projeccions i altres eren molt arriscades i òbviament, ja tenim desviacions importants. Així, una dada cabdal a l’hora de dimensionar les necessitats energètiques del país és l’estimació de la demanda. Es a dir especular quines seran les necessitats energètiques del país des del 2017 al 2050 i com serà la seva evolució.

Es fàcil entendre que la planificació territorial de la generació energètica renovable és una tasca arriscada però al 2017 amb una tendència del consum elèctric estable o lleugerament a la baixa, preveure una expansió de la demanda exageradament alta té un objectiu que va més enllà de la simple previsió.

Relacionat amb aquest tema

Catalunya té 814 projectes d'energia elèctrica en tramitació, la gran majoria de solar fotovoltaica

Públic

A la gràfica de dades reals podem veure l’evolució del sistema elèctric des del 2011 a 2024 on es pot apreciar un lleuger descens de la demanda durant el període. Ja es comença a evidenciar la desviació de la previsió de la PROENCAT respecte a la demanda real. Una de les possibles raons és que no s’estan complint ni de lluny les previsions de consum elèctric a la Industria i l’electrificació del transport.

En resum, des de aquí posem molt en dubte la previsió de consum elèctric al 2050 de 100 TWh anual. Es clar que si aquesta previsió es exagerada, això afecta a la potència necessària per generar-la i, sobretot, a la superfície que cada municipi ha de de reservar per aquesta generació renovable.

Aquesta reserva d’espai exagerada té un doble ús ja que si d’entrada es fa aquesta reserva al POUM, desprès, si no cal, s’haurà de requalificar i sempre estem en una posició molt dèbil en front la Generalitat que sap que en aquests terrenys es poden instal·lar més projectes renovables i que el PLATER només defineix el mínim de potència renovable a instal·lar a cada municipi.

Un altre factor que ja hem esmentat és el fet que el PLATER aposta decididament per la instal·lació de grans centrals generadores. El document inicial estratègic (2023), s’afirma que la potència total renovable a instal·lar es de 62.000 MW, 25.000 MW Eòlica i 33.000 MW fotovoltaica, dels quals només 14.000 MW son en zones ja entropitzades, incloent teulades.

Només amb aquest balanç de potència ja es veu que el 77,4% de la potència renovable a instal·lar es farà a terra per poder permetre les grans instal·lacions que son les úniques que interessen a la Industria. Evidentment tota la eòlica va sobre terra i de la fotovoltaica, 19.000 MW ocuparan 31.400 Ha a raó de 1,65 MW/Ha. Per cert, el còmput de superfície ocupada per la energia eòlica només té en comte la base dels aerogeneradors i la superfície dels edificis addicionals. No es considera la superfície eixamplada de les vies de comunicació, que s’ha de mantenir per permetre el pas del transport de les pales de recanvi ni la superfície reservada per les servituds de pas de les línies elèctriques soterrades o aèries

El que sabem, explicat a les presentacions comarcals del PLATER per part del ICAEN és:

 Alt Empordà  

• Energia solar fotovoltaica: 1.526,4 MW (distribuïts en 406 MW en edificis, 120,2 MW en espais antropitzats i 1.000,2 MW en sòl no antropitzat.

• Energia eòlica: 1.400 MW.

• Ocupació prevista: 1.620 Ha (1,6 Ha/MW) per a fotovoltaica.

Situació actual: només 81,1 MW eòlics i 98,7 MW fotovoltaics instal·lats o en tramitació, és a dir, menys del 7% del objectiu PLATER.

 Baix Empordà  

• Energia solar fotovoltaica: 784 MW (365,8 MW en edificis, 37,6 MW en espais antropitzats i 380,7 MW en sòl no antropitzat).

• Energia eòlica: 568,7 MW.

• Ocupació prevista: 620 Ha per a fotovoltaica.

Situació actual: només 12 MW instal·lats o en tramitació. 0,9% del objectiu PLATER.