Més repressió contra el moviment per l'habitatge: "Ens volen desmobilitzar, però no pararem mai"

El març de 2024, una trentena de sindicats i organitzacions dels Països Catalans per l'habitatge ―principalment, de Barcelona, però també d'arreu de Catalunya, Palma i València― van publicar En defensa dels nostres drets i llibertats polítiques, un manifest en el qual denunciaven l'augment de repressió que havien patit els darrers anys. Alguns dels episodis que posaven d'exemple eren les peticions de presó per a les encausades pel cas Olzinelles o el "macrodispositiu policial" per desallotjar el Kubo i la Ruïna, tot i que no van ser els únics casos. De fet, segons els càlculs d'aquell moment, el moviment per l'habitatge acumulava més de 300.000 euros en multes des del 2019.

El portaveu d'Alerta Solidària, Martí Majoral, assegura en una trucada amb Públic que aquesta repressió ve de lluny. "El punt de partida és la crisi immobiliària del 2008. La problemàtica de l'habitatge es dispara, la gent s'organitza i sorgeix el moviment dels indignats, el 15-M. Més tard, el 2015, amb el PP al Govern, hi ha canvis en la política estatal que generen més protestes i es configura un poder social, unes dinàmiques de lluita que l'Estat vol frenar", explica el també advocat. És aleshores quan s'aprovar la Llei Mordassa, que permetia a la policia sancionar "sense haver d'aportar massa proves". Des del seu punt de vista, aquesta normativa estava pensada especialment pel moviment per l'habitatge, ja que "penalitzava les protestes dins de seus privades, com les entitats bancàries". 

Aquest marc ha donat a diverses formes de repressió contra el moviment per l'habitatge. Més enllà de la mateixa violència immobiliària i de la violència exercida pels grups d'extrema dreta —empreses de desocupació exprés—, hi ha, d'una banda, els grans desplegaments policials i l'abús de poder, i, d'altra banda, la via repressiva administrativa. "Els atestats molt exagerats negligeixen el dret de protesta de la gent. Una acció de resistència pot passar a ser una actitud de desobediència mereixedora de procés penal", denuncia Majoral.

Els casos més sonats de multes i peticions de presó a Catalunya han estat el cas Olzinelles (al barri de Sants de Barcelona), encara pendent de judici; el Bloc Llavors (Poble-sec) i Les 9 de Cassoles (Sant Gervasi), tot i que també destaquen Cera 40 (Raval) o Parlament 1-3 (Sant Antoni). 

Tres casos paradigmàtics

El cas Olzinelles es remonta al 2020. "El Grup d'Habitatge de Sants (GHAS) i l'Escola Popular vam aprofitar la rua de Carnaval per visibilitzar que acabàvem d'entrar en un bloc que estava en desús i que aviat hi serien reallotjades persones vulnerables. L'ambient era festiu i, de cop, va arribar la BRIMO i va començar a carregar, sense mirar qui hi havia", recorda en Marc [nom fictici a petició de la font per protegir la seva identitat], membre del GHAS. Poc després d'aquella intervenció, una setantena de persones van rebre sancions administratives i la Fiscalia va demanar sis anys de presó per dos activistes per desordres públics i atemptat contra l'autoritat.

El judici s'ha ajornat fins a quatre vegades i es preveu fer-lo al llarg d'aquest 2026. "És una estratègia de desmobilització, però nosaltres no pararem mai. No s'han de permetre les compres especulatives dels fons voltors. És evident que molestem, perquè la lluita és contra un mercat immobiliari multimilionari, en què els interessos econòmics estan per sobre de tot. Ens persegueixen i ens imposen peticions de presó per desmobilitzar", denuncia en Marc. Malgrat la "doctrina de la por", com diu el jove, "militar" és la seva "vida" i aprofiten el "privilegi blanc" per "plantar cara i posar el cos" per altres persones que no ho poden fer, com la gent migrada o les famílies. 

Pel que fa al Bloc Llavors, el judici contra 21 activistes va concloure el juny passat amb l'absolució de nou persones. Un mes després, el nombre d'absolts va augmentar fins als 19, i només dues persones van ser sancionades amb una multa de 1.080 euros per resistència greu a l'autoritat.

Tot havia començat quatre anys enrere, el 25 maig de 2021, l'endemà de la presa de possessió de Pere Aragonès com a president de la Generalitat. Aquell dia centenars de persones es van concentrar per impedir el desallotjament de tres veïns que vivien al número 38 del carrer de Lleida, al barri del Poble-sec de Barcelona. L'edifici va esdevenir un símbol de resistència i va ser batejat com a Bloc Llavors.

Relacionat amb aquest tema

Un jutjat decidirà si un llogater de Gràcia serà desnonat del pis que el fons propietari vol convertir en 'coliving'

Ona Falcó

Després que Majoral qualifiqués el cas del Bloc Llavors de "fracàs" i de "bluf repressiu", Alerta Solidària va denunciar, aquell mateix juliol, que la Unitat Central d'Investigació d'Extremismes Violents dels Mossos d'Esquadra estava investigant el moviment per l'habitatge com si fos "extremista" i "violent". "Van convertur una poblemàtica social en una investigació policial. És un densenfocament pervers", lamenta l'advocat en la trucada amb Públic.

I, per últim, el darrer cas més il·lustratiu de repressió és el de Les 9 de Cassoles. En aquesta ocasió, nou activistes del Sindicat d'Habitatge de Cassoles van ser encausades per intentar impedir un desnonament al número 22 del carrer Ferran Puig l'estiu de 2021. Segons la versió del sindicat, "van ser detingudes de forma arbitrària, sota l'acusació de temptativa de robatori amb força en un habitatge buit" propietat de la Diputació de Barcelona. Aquesta institució i la Fiscalia van demanar "prop de 4.000 euros en multes i 12 anys de presó" en total. El judici també es va produir el juliol passat i va acabar amb l'absolució de les jutjades.

Mecanismes d'autodefensa del moviment

Preguntat pels mecanismes d'autodefensa del moviment per l'habitatge, Majoral indica dos qüestions indispensables. D'una banda, cal prendre consciència del fenomen, és a dir, saber que "forma part de la lluita" i que només de forma organitzada es pot fer front a aquesta mena de situacions. "Alerta Solidària treballa en aquesta lògica i aporta els recursos necessaris", afegeix. En aquest sentit, en Marc assegura que "es cobreixen les espatlles a nivell legal amb unes advocades que fan una feina impecable". Alhora, al GHAS cada vegada tenen "més formacions antirepressives, per anticipar-se i saber quines estratègies fa servir l'Estat" per identificar-los.

I, d'altra banda, la segona qüestió, diu Majoral, és "incidir en la política". "Cal transmetre a la societat que hi ha uns drets de protesta que estan sent laminats i que això també comporta una regressió a nivell social i laboral", conclou. Amb tot, el membre del GHAS assegura que la "victòria" del moviment és "no defallir" i continuar lluitant perquè tothom tingui un habitatge digne.