Els compostos tòxics dels incendis viatgen centenars de quilòmetres i el seu efecte pot ser letal

Setmanes de nits tòrrides en què no corria ni una mica de vent. I el dia que per fi hi ha una petita brisa, arrossega amb si núvols de fum pels incendis que assolen les zones del voltant. Aquesta és la cara menys visible de les catàstrofes que l'Estat espanyol viu un estiu més. I és que el foc empitjora la qualitat de l'aire, afectant la salut en el curt i el llarg termini. A més, els punts als quals arriba aquesta pol·lució és substancialment major a l'extensió de les flames, per la qual cosa també les ciutats es veuen damnificades.

"Quan hi ha un incendi, es produeixen partícules i gasos per l'acció de la química atmosfèrica", explica Cristina Linares, investigadora científica i codirectora de la Unitat de Referència en Canvi Climàtic, Salut i Medi Ambient Urbà de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII). L'experta ha participat aquest dimecres en una trobada amb periodistes organitzada per SMC España i a la qual Público ha assistit. Els compostos difereixen del tipus de vegetació calcinada, la intensitat del foc i altres factors. Però en qualsevol cas, en el fum "es generen múltiples compostos tòxics que afecten molt la salut i s'allunyen centenars de quilòmetres de l'incendi".

El Ministeri de Sanitat va informar dissabte passat de la mala qualitat de l'aire a la Comunitat de Madrid a causa dels incendis pels quals el Govern central va haver de declarar l'emergència nacional. La cartera de Mónica García va recomanar utilitzar mascaretes FFP2/95, evitar l'activitat física a l'aire lliure i buscar atenció sanitària en cas de sentir dificultats respiratòries.

L'ozó troposfèric, un contaminant poc atès

Linares destaca l'ozó troposfèric (O3) com una de les conseqüències poc ateses dels incendis forestals. Es tracta d'un contaminant "del qual es parla poc" i que es genera "a partir de precursors", és a dir, que és "un contaminant secundari". Aquesta no és només una preocupació científica, des d'Ecologistas en Acción han publicat un comunicat aquest dimecres en què adverteixen que el foc "està emetent grans quantitats d'aquestes substàncies tòxiques i altres com els cancerígens hidrocarburs aromàtics policíclics".

"Al costat de les altes temperatures, les emissions dels incendis han provocat en el seu entorn una dotzena de superacions del llindar horari d'informació a la població per ozó", expressen des de l'organització ambientalista. "Als desastrosos efectes ecològics i socials dels incendis forestals se suma així el sever impacte sobre la salut dels centenars de milers de persones exposades a la pèssima qualitat de l'aire que en aquests dies es respira en els territoris pròxims", denuncien.

Contaminants associats a ingressos i morts

A més de l'ozó troposfèric, també hi ha el diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules en suspensió, també anomenades partícules fines, que poden ser PM10 o PM2,5 –en funció dels micròmetres del seu diàmetre–. A causa de la seva petita grandària, poden penetrar fàcilment en els pulmons i el torrent sanguini. Aquest contaminant té un impacte substancial sobre la salut humana, segons adverteix l'Agència Europea de Salut.

No és una qüestió intranscendent, tant Cristina Linares com Julio Díaz, també de l'ISCIII i present en la trobada, han destacat que el risc d'ingrés per causes naturals atribuïbles a PM10, PM2,5 i O3 és major en els dies amb combustió de biomassa que en els dies sense combustió de biomassa. Així ho determina un estudi longitudinal en què tots dos són coautors. Van analitzar la presència d'elements tòxics i ingressos hospitalaris en diferents temporades d'incendis de 2013 a 2018. D'acord amb l'article científic, publicat a la revista Science of The Total Environment, no es va observar el mateix fenomen amb l'NO2.

"Les partícules i l'ozó tenen més importància sobre el sistema respiratori", destaca Linares. No obstant això, en el llarg termini aquests gasos "tenen una important càrrega sobre la morbiditat atribuïble a les malalties de tipus circulatori". Díaz ha afegit per la seva banda que, de fet, els efectes dels contaminants sobre les malalties cardiovasculars poden ser "fulminants". La raó per la qual amb prou feines es registren ingressos associats a aquests tòxics en relació amb aquestes malalties és perquè sovint les persones moren de camí a l'hospital –pel que no es registra com a ingrés–.

Més informació i transparència

Aquest tipus de contaminants també es disparen durant les onades de calor. En el cas dels focs, l'increment de la nocivitat es veu atiat. A més, el perímetre d'aire afectat pot, segons els experts de l'ISCIII, "de 15 a 20 vegades més que l'extensió que ha aconseguit l'incendi". Matisen que això depèn de la intensitat de l'incendi, però insisteixen que fins i tot quan un focus té lloc a una distància llunyana, la ciutadania pot veure's igualment afectada. Es tracta per tant d'un assumpte de salut pública.

Público ha preguntat als experts sobre la durada de la mala qualitat de l'aire després d'un incendi, una qüestió que també varia en funció de la intensitat i els diferents factors implicats en un incendi. Díaz recalca que les recomanacions de les autoritats "s'han de seguir sempre". Per la seva banda, Linares destaca la importància dels sistemes de monitoratge de l'aire. L'experta considera que la ciutadania podria acostumar-se a consultar aquests mesuradors com mira el temps en l'Aemet. I en aquest sentit, advoca per "exigir a les administracions que tinguin dades en temps real".

Els incendis que assolen l'Estat tenen la prioritat de posar fora de perill a les persones que es troben prop de les flames. Així ho defensa també l'epidemiòloga de l'ISCIII. De totes maneres, reitera que aquesta classe de fenòmens seran més freqüents en un context de crisi climàtica, de manera que en una segona instància també s'han de tenir en compte conseqüències més invisibles, com les del fum i la qualitat de l'aire. “Ens queda molt per fer”, valora l'experta. Per aquest motiu, defensa ampliar les investigacions científiques, de manera que serveixi per generar coneixement, consciència i mesures polítiques a l'altura del problema al qual ens enfrontem.