Blindar la sobirania energètica d'Espanya amb sol, aigua i vent: l'aposta de les renovables enfront de l'auge bèl·lic

El conflicte que ha desencadenat l'atac Israel i els EUA contra l'Iran ja ha deixat més d'un miler de morts. L'escalada bèl·lica s'ha estès ja per Europa, inclosa una crisi amb les declaracions abocades per Donald Trump després de la negativa de Pedro Sánchez a usar les bases de Rota i Morón per atacar el país persa. El tauler geopolític es torna cada vegada més inestable amb l'estret d'Ormuz, per on es transporta el 20% del gas i el cru mundial i que Teheran manté tancat. La inseguretat pel que fa a l'energia, causada per una crisi de recursos, reflecteix la necessitat d'avançar en les fonts renovables per enfortir el subministrament, la sobirania i la seguretat a l'Estat espanyol.

“Tota renovable que puguem instal·lar com més aviat millor no només ens fa més sostenibles mediambientalment, sinó que ens fa menys dependents d'importacions, menys inestables i menys partícips de les guerres associades als combustibles fòssils”, recalca Marta Victoria, experta en sistemes energètics i renovables de la Universitat Tècnica de Dinamarca. L'ofensiva nord-americana contra Irán forma part de la seva estratègia per intentar controlar els recursos naturals i, en concret, els hidrocarburs. Segueix així l'estela dels seus anhels expansionistes cap a Groenlàndia –país de minerals estratègics i terres rares– fins al segrest de Nicolás Maduro a Veneçuela –on es troba d'una de les majors reserves de petroli, a més de coltan i or–.

Crisi del gas natural per la guerra de Rússia a Ucraïna

Aquesta no és la primera vegada que una escalada bèl·lica provoca una crisi energètica. La guerra de Rússia a Ucraïna des de febrer de 2022 també va produir una crisi en el subministrament de gas natural. La inestabilitat derivada del control del gasoducte Nord Stream, a mans de Moscou, va provocar una pujada de preus en l'electricitat i com a efecte dòmino, en la resta de productes. "Rússia era el major exportador de combustible fòssils a Europa", explica a Público Marcial González, doctor en enginyeria elèctrica per la UC3M, divulgador científic, conegut en xarxes socials com a Capitán Renovable.

Relacionat amb aquest tema

Les comunitats energètiques avancen a Catalunya: "Els consumidors també podem ser productors d'energia a gran escala"

Judit Castaño

Un recent informe de la xarxa Gas No Es Solución revela que Rússia és encara un dels principals proveïdors de gas fòssil a l'Estat espanyol. El 2024, Rússia va ser el segon major exportador de gas a Espanya, representant el 21,3% del total d'importacions. Tot i que el 2025 la seva quota s'ha reduït a l'11,5%, l'informe alerta que aquesta caiguda no respon a una estratègia climàtica coherent, sinó a un augment del gas provinent dels Estats Units.

L'informe destaca que la Unió Europea continua sent el principal comprador del gas rus, adquirint prop de la meitat del seu gas natural liquat (GNL) i un terç del gas transportat per gasoducte. Encara que la UE ha aprovat mesures, aquestes han tingut un impacte limitat. "Només un abandonament real del gas i una reducció de la demanda energètica permetrien tallar de forma efectiva aquesta dependència", subratlla Ecologistes en Acció -integrant de la xarxa- en un comunicat.

Les conseqüències de la crisi del gas a l'Iran

"Europa s'enfronta al seu major toc d'atenció per electrificar des de la invasió total d'Ucraïna", adverteix Ana María Jaller-Makarewicz, analista d'energia a l'Institut d'Economia Energètica i Anàlisi Financera. "La seguretat energètica del continent es veu amenaçada per interrupcions en el subministrament, dependències d'importació, volatilitat dels preus i incertesa dels mercats".

Tant Victoria com González apunten que la situació actual amb els bombardejos sobre l'Iran difereix lleugerament del cas rus. "Menys del 5% del combustible fòssil que importa Europa prové de l'estret d'Ormuz", indica el divulgador. Per tant, "l'impacte estarà més controlat". En el seu lloc, "potser ens afecten més els efectes col·laterals", afegeix. En aquest sentit, la investigadora de la Universitat Tècnica de Dinamarca incideix que "a curt termini, la situació es torna molt equivalent perquè quan hi ha menys gas o petroli disponible, puja el preu".

Relacionat amb aquest tema

"La terra està sotmesa a molta especulació, a altres interessos econòmics que no són els agraris"

Judit Castaño

El gas és un mercat molt volàtil. La crisi sobre l'estret d'Ormuz “ha provocat que el MIBGAS, el mercat majorista de referència del gas natural a la península Ibèrica, registri fortes pujades en qüestió d'hores”, recorda González. Aquesta dinàmica respon a la pròpia naturalesa del negoci energètic. "Avui estem parlant de l'Iran, el mes passat de la intervenció a Veneçuela, fa quatre anys de la intervenció de Rússia a Ucraïna”, expressa Marta Victòria. Els diferents xocs bèl·lics reflecteixen en última instància la necessitat d'una independència sobre el subministrament.

Més renovables per a la sobirania energètica

El gas natural i el petroli són recursos les reserves dels quals es troben en declivi. A més, no estan disponibles en qualsevol part del planeta. És precisament la dependència dels hidrocarburs el que redunda en moviments geopolítics hostils, especulació i inflació econòmica. Per contra, "el preu del sol segueix sent avui el mateix que fa una setmana i el mateix que serà la propera, aliè a conflictes i tensions geopolítiques", recalca Xan López, responsable de l'àrea d'anàlisi econòmica de l'Instituto Meridiano.

La penetració de renovables proporciona una major seguretat en aquests casos, però també està relacionat amb la coherència política que es pot esperar d'un govern o un Estat davant un casus beli. És a dir, recórrer a les fonts internes d'energia permeten, en última instància, no finançar les guerres. "Tota energia que es genera a Espanya sense utilitzar gas i sense utilitzar petroli no només ens està protegint, sinó que a més estem evitant les seves conseqüències, les seves externalitats", addueix Victòria. "Estalviem el patiment de totes aquestes persones que viuen en regions on extreure petroli i gas té moltes conseqüències negatives".

La infraestructura de les instal·lacions per a energies renovables també requereix de l'extracció de minerals estratègics i matèries primeres. A més de projectes miners, sovint també és necessari importar aquests recursos de tercers països, per la qual cosa la independència no és total. No obstant això, "les escales no són comparables", recalca l'experta. "Les quantitats de petroli i gas que cal extreure o moure, enfront del que impacta la importació de materials com panells solars, és molt diferent".

Marcial González reconeix que "és molt difícil tenir la independència absoluta". Però en el cas de les renovables, "aquesta dependència és només en el moment de la fabricació, no en l'operació". L'expert posa l'exemple de Cuba i valora que davant "un tall total de l'entrada de combustible fòssil pel bloqueig dels Estats Units, veiem que la salvació està sent justament l'energia solar". "La solució ja està clara", remata Jaller-Makarewicz. I sembla unívoca: "Substituir el consum de gas per energies renovables i millorar l'eficiència energètica és la clau per reduir aquesta dependència de l'energia importada".